(Catalonia Sacra) La plana empordanesa, lloc d'unió suau entre la serralada pirinenca i la Mediterrània, mostra l'antiga petja del cristianisme en les mateixes ruïnes d'Empúries que li donen el nom. En aquest comtat d'importància cabdal en la Catalunya medieval tingueren lloc alguns dels moviments religiosos més interessants de la història de l'Església. La rellevància del cristianisme a l'Empordà queda testimoniada en els grans monestirs romànics (Fluvià, Vilabertran, a més de Colera i Rodes, entre altres), però també en les parròquies dels nombrosos pobles veïns que proposa visitar Catalonia Sacra. Allà s'alterna la solidesa romànica, l'esplendor gòtic (Castelló o Figueres, per exemple) i les pretensions de les grans fàbriques barroques (Cadaqués, Roses, Peralada).
Començant per Sant Martí d’Empúries, es pot visitar l’Església d'estil gòtic tardà que s'assenta sobre restes romàniques. Ja hi han dades de la seva existència al segle IX. És al punt més alt del nucli amb l'exterior de l'absis dóna a mar. A l’interior es conserven dues ares paleocristianes de marbre blanc. La visita a Sant Martí queda molt ben complementada amb una visita a les ruïnes greco- romanes d’Empúries, ja que són fàcilment vinculables.
Sant Tomàs de Fluvià és un priorat benedictí fundat cap al darrer terç del segle XI pels monjos de Sant Víctor (Marsella). L'edifici del segle XI-XII té una sola nau amb transsepte i tres absis a la capçalera. El campanar d'espadanya es va construir més tard. Al seu interior hi podem contemplar unes magnífiques pintures dels s.XII-s.XIII, que foren descobertes gràcies a una restauració interior del recinte el 1982. És un magnífic conjunt romànic en terres empordaneses que mereix ser explicat en tots els seus sentits.
Dins del mateix municipi de Sant Miquel de Fluvià hi ha l’església, un antic monestir benedictí, del qual en resta el temple romànic de tres naus del segle XII. La torre campanar, igual que l’església, va ser fortificada al segle XIV, es pot visitar per dins, tot i estar separada uns quants centímetres del temple.
Més al nord, passat Figueres, a Vilabertran hi ha un magnífic conjunt romànic que constitueix un dels exemples més ben conservats de Catalunya, el Monestir de Santa Maria de Vilabertran. Destaquen el claustre, el campanar i la Creu d'argent del segle XIV. Conserva perfectament l'estructura de les dependències monacals. A part de poder-la visitar per tot el seu interior hi podem també apreciar el fantàstic claustre i la meravellosa creu processional, que es guarda ara dins l’església, a la capella funerària del segle XIV, de la família Rocabertí .
I, tornant cap a la costa, "Catedral de l'Empordà". Li diuen així a la Basílica de Castelló d’Empúries per les seves grans dimensions. Es començà al segle XIII, i al XV es finalitzà amb la façana de marbre. El Papa li va otorgar el títol de Basílica a l’any 2006. Només això ja ens ensenya la importància popular que aquest lloc té a la contrada. Al presbiteri, una reixa ens marca l’espai destinat a Museu Parroquial, amb gran quantitat d’objectes relacionats amb el culte o la pràctica religiosa. Just darrera l’altar, podem veure un importantíssim retaule d’alabastre policromat dedicat a la Mare de Déu, del segle XV, que es va poder salvar de la destrossa de la Guerra Civil.
I finalment la ruta acaba a Cadaqués. Si hi ha un perfil conegut a la Costa Brava, sens dubte, es tracta de l’església de Santa Maria de Cadaqués. D'estil gòtic tardà, conté l'important retaule barroc de la Mare de Déu fet per Pau Costa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.