Els tresors medievals de la Conca de Barberà

(Catalonia Sacra) Una de les propostes de Catalonia Sacra és una passejada per l’època més esplendorosa de la Conca de Barberà, l’edat mitjana, i comprovar l’entorn històric de Santa Coloma de Queralt, ciutat medieval i seu de la baronia dels Queralt, i Montblanc, declarada Conjunt Monumental i Artístic l’any 1947.

A Montblanc, en la part més enlairada del municipi s’alça, amb aires de catedral, l'església de Santa Maria la Major. La seva construcció s’inicià a principis del segle XIV però per raó de la pesta negra quedà inacabada i no es finalitzà fins ben entrat el segle XVII.

És un edifici imponent del més pur estil gòtic català format per una única nau. La façana, obra de l’escultor Agustí Pujol I (1590), és una de les més importants del renaixament del país L’església conserva un gran retaule gòtic de pedra policromada dedicat a Sant Bernat i sant Bernabé i la imatge gòtica de la Mare de Déu del Cor, així com un orgue monumental i altres peces notables.

També a Montblanc hi ha l’església de Sant Miquel. És un edifici molt auster de tradició romànica que amaga al seu interior un ric enteixinat gòtic molt ben conservat. El teginat a dues vessants, ricament policromat segons l’estil de l’època a mitjans del segle XIII, fou tapat per un fals sostre de voltes de rajola de pla i guix que va privar durant dues centúries als montblanquins poder gaudir del sostre original però que alhora va garantir la seva conservació. No fou fins el 1947 que s’eliminaren les voltes del fals sostre, es desmuntà el teginat i es tornà a muntar. Sant Miquel és el lloc on es van celebrar les corts generals de Catalunya els anys 1307, 1333 i 1370. La seva estructura reflecteix un tipus de temple, predominantment rural, considerat com a típica església de la reconquesta de Jaume I.

L’altre punt de la ruta és Santa Coloma de Queralt. Allà hi ha el Santuari de Santa Maria de Bell-lloc, una antiga edificació romànica propera al nous corrents gòtics, en la qual destaca una magnífica portalada. El santuari està documentat per primera vegada al 1220, esmentat com a ens patrimonial dels senyors de Queralt. Degut a l’existència de diferents estructures actualment desaparegudes, com ara un claustre i altres dependències monacals, se sap que antigament fou un convent mercedari. Aquestes estructures annexes desaparegueren amb la desamortització de Mendizabal, deixant com a testimoni l’església i les capelles laterals, vestigis conservats avui en dia. A més a més de la bellesa de l’edifici, a l’interior podem contemplar un sarcòfag esculpit dels comtes de Queralt.

També l’església de Santa Coloma és una construcció d’estil gòtic bastida pels volts de 1330 al lloc on hi havia la primitiva església romànica. El primer edifici esdevingué insuficient i la burgesia de la zona va promoure la nova fàbrica.