Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Catalonia Sacra) El cim de la muntanya de La Mola ha estat des de molts segles enrere, lloc de pregària i solitud, esdevenint un indret apreciat i cercat per aquells que volien retirar-se del món en la contemplació i silenci. Ja en temps dels visigots, sembla que hi havia tres ermites o capelles petites (Santa Maria, Sant Llorenç i Sant Miquel), que servien per a tal propòsit.

A mitjans del segle XI, un grup d’ermitans-monjos van començar a tenir vida comuna, no ja en ermites o coves separades, sinó com a comunitat monàstica sota l’advocació de Sant Llorenç. Pels documents que tenim, sabem que des del 986 aquesta petita comunitat monacal estava regida per un monjo de la comunitat de Sant Cugat, que exercia les funcions d’Abat o prior del monestir de Sant Llorenç de Munt.

Aquesta vinculació entre Sant Llorenç i Sant Cugat, que venia d’antic, es mantingué al llarg dels segles. Tot i la independència del monestir de Sant Llorenç, els monjos que hi habitaven estaven vinculats de moltes maneres a la comunitat de Sant Cugat, i per això el tracte entre les dues comunitats era freqüent. D’aquí neix el que es coneix com el Camí dels monjos, la proposta d’avui de Catalonia Sacra. Un camí que unia els dos monestirs i que era fet pels monjos quan es desplaçaven d’una comunitat a l’altre. Aquest recorregut d’uns 26 km. aproximadament, i que avui dia encara es pot seguir (GR-173, GR-6, GR-97, PR-13), ha estat i és un eix humà, cultural i sobretot espiritual que ha travessat part del Vallès occidental unint dues comunitats monacals que tot i les seves diferències han estat un referent en tota la contrada.

Actualment no hi ha comunitat monacal en cap dels dos monestirs: Sant Cugat és església parroquial i Sant Llorenç es troba dins el terme parroquial de Sant Joan Baptista de Matadepera. Amb tot, tots dos temples són encara referents espirituals i religiosos d’una història antiga i actual, que uneix, amb un fil d’or de natura i bellesa paisatgística (el Camí dels Monjos) a dos espais de pregària i lloança.

La ruta també inclou un altra visita imprescindible: les esglésies de Sant Pere de Terrassa, l'antiga seu d'Ègara. Avui constitueix un dels conjunts arqueològics paleocristians més importants de Catalunya.