Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(La Salle) Josep Guiteras, visitador auxiliar de La Salle Catalunya, ha estat un dels membres del 45è Capítol General de La Salle que s’ha celebrat a Roma. En aquest qüestionari comparteix les experiències viscudes i parla de la visió de l’Institució La Salle cap al futur.

 

-És el primer Capítol General en què participa o ja tenia alguna altra experiència?

-Aquesta ha estat la segona vegada que he participat en un Capítol General. Vaig ser capitular a l’any 2007 i, realment, he trobat una gran diferència entre les dues trobades. Per una banda, pel nombre de participants, que ha disminuït una mica (de 112 a 93). I per altra banda, per la convivència més estreta que ha propiciat una fraternitat i espiritualitat molt viscudes i compartides. De fet, el nou Germà Superior, Robert Schieler, en la intervenció final, va remarcar que aquest havia estat el Capítol més fratern que ell recordava.

-Quins són els temes principals que s’han tractat en aquest Capítol?

-Hem treballat al voltant de dos temes principals: la Revisió de la Regla de 1987 i la priorització de 7 temes del futur.

Pel que fa al tema de la Regla, he de dir que ja portem catorze anys revisant-la amb l’objectiu de adaptar-la als temps que vivim i a la societat de la qual formem part: la del segle XXI. Es va crear una Comissió per a la seva revisió, que a l’any 2012 en va presentar un esborrany. En aquest Capítol, vam acceptar de prendre aquest esborrany com a punt de partida o document base per a començar a treballar. No va ser gens fàcil. Per a mi, aquest va ser un del moments claus del nostre 45è Capítol General.

També vam prioritzar set temes , mitjançant unes votacions, per a treballar els propers set anys, estretament lligats a apartats de la Regla revisada. Els vam treballar amb les aportacions de tots els Consellers i els informes presentats pel Superior General Gmà. Álvaro Rodríguez i el seu Consell, i altres documents aportats pels Joves de La Salle, els Germans Joves i els Associats i Signum Fidei.

Els temes que vam marcar com a prioritaris són: la formació i l’acompanyament, la vocació i la pastoral vocacional, l’Associació, la gestió i els recursos, el Govern de l’Institut i el Germà del segle XXI. Juntament al germà Antonio Botana i el germà Andrés Corcuera, també membres del Districte ARLEP, vam participat al grup de treball del tema de l’Associació. De cada tema, hem preparat una introducció i unes propostes de treball que han estat aprovades per tots els germans capitulars.

-Què valora com a més important d’aquesta trobada?

-La Fraternitat Universal que hem viscut, l’experiència que som un Institut obert al món, que no fa diferències de raça, gènere, creença ni ideologia perquè tots ens sentim i som Lasal·lians.

Ha estat un Capítol ple d’esperança, esperança en la vida, el món i la persona. A més, hem consolidat aspectes molt valuosos dels germans i la nostra missió, així com que el compromís de la nostra missió és, i cada cop serà, més compartida. Des de fa uns quants anys, la participació dels seglars en la nostra missió és molt important i, en aquest Capítol, s’ha consolidat el seu paper i protagonisme, sense possible marxa enrere. Treballem junts i per associació al servei educatiu dels pobres i amb els pobres.

Crec que aquesta trobada internacional es pot resumir en tres paraules clau: pobresa (anada als pobres), catequesi (tornar als orígens) i missió compartida (seguir avançant en el sentit d’Església de comunió).

-S’han realitzat canvis en la Regla i la Constitució dels Germans de La Salle? Quins?

-El subjecte de la Regla sempre és el Germà, però ara ha de ser el Germà del segle XXI, que viu en una realitat diferent, compartida amb els seglars.

En l’àmbit de Govern, per exemple, hi ha hagut un canvi significatiu. En aquest Capítol, el nou Superior General ha pogut proposar tres germans per a que siguin el seu Vicari. Així mateix, aquesta vegada podrà escollir a dos consellers, a part dels 5 que escullen els germans capitulars.

-Quin és l’origen del lema “Aquesta obra de Déu és també nostra”?

-El lema va ser escollit pel Consell General i la Comissió Preparatòria, i es refereix al recordatori que els germans li van fer al nostre fundador en la carta que li van enviar l’1 d’abril de 1714. La Salle es trobava a Parmènia, en un moment de reflexió, quan els germans de París van enviar-li una carta demanant-li que tornés a fer-se càrrec de la Institució, “perquè era l’obra de Déu i la seva obra”. Aquesta carta, i Parmènia va ser l’eix vertebrador del Capítol, amb l’objectiu de tornar a l’origen de l’Institut per a avançar els propers anys. D’aquesta manera, tal com va fer La Salle a l’any 1714, tots hem pres el compromís de continuar amb les tasques i les determinacions que hem dissenyat en aquest Capítol General, ”perquè aquesta és l’obra de Déu, avui”.

-Mirant cap al futur, com veu l’Institució?

-Amb molta il·lusió, esperança i confiança. Veig un futur ple d’aires de renovació i de reforçament d’això que és essencial per a nosaltres, l’Esperit de Parmènia, l’esperit de fer la voluntat de tots els que som germans en la vida.

-Alguna anècdota curiosa del Capítol?

-Voldria destacar el protagonisme de les TIC com a eines de treball. Les reunions de la Sala Capitular, les oracions i fins i tot les votacions les hem fet amb projectors, ordinadors i ipads. Hem fet servir programes com el Google Drive i sistemes electròniques de votacions, així que podem dir que hem celebrat un Capítol General completament ecològic i tecnològic. Un “Capítol General sense papers”. En aquest àmbit, l’anècdota podria ser que sempre hi havia algun germà que no acabava de decidir-se a votar i això ens endarreria el resultat final. En alguna ocasió, alguns cops a la taula d’un grup de germans li feina apressar la decisió.

Així mateix, és destacable l’ús de la traducció simultània, de manera que ens hem pogut comunicar en francès, anglès i castellà entre tots els participants. La llengua mai no ha estat un obstacle per a la nostra bona comunicació i relació

M’agradaria comentar, també, l’aportació del Prepòsit dels Jesuïtes, Alfonso Nicolás, en l’acte d’elecció del nostre Germà Superior. Ens va parlar de la figura del Superior que ell considera que hauríem d’escollir, i ens va dir que, sobre tot, havia de ser una persona amb humor.

A l’àmbit personal, ha hagut dos moments molt emotius per a mi. El primer, quan vaig tornar a Barcelona durant un dia per a participar en la celebració dels 125 anys de La Salle Bonanova. El presentador de l’acte, Jesús Canmajor, va ser alumne meu en aquesta escola, i al començament de la cerimònia es va presentar així, com “antic alumne del Germà Guiteras”. Va ser un detall que em va arribar al cor.

Uns dies més tard, ja a Roma, vaig trobar-me, en el meu pupitre de l’Aula Magna, un sobre enviat per un antic alumne de La Salle Berga, el Carles Cortina, a qui no veia des de 1970. Dins hi havia una carta d’agraïment a tots els germans per la formació que havia rebut de nosaltres, i un DVD i tres partitures d’una composició, “Signum Fidei”, que ell mateix ha fet, unint La Salle, la ciutat de Berga i la Patum. Aquestes petites coses són les que més animen a seguir el camí iniciat com a Germà de La Salle.