Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals –CR) Aquests dies se celebra la Setmana d'Oració per la Unitat dels Cristians, crida que anualment se celebra per pregar favor de l'ecumenisme, el diàleg entre catòlics, protestants i esglésies orientals. Aquest any aquesta setmana ecumènica a Catalunya és especial, perquè coincideix amb el 60è aniversari del primer contacte ecumènic.

Així ho recorden, en declaracions a CatalunyaReligió.cat, la historiadora Carme Capó, especialitzada en la història del protestantisme a Catalunya, i el caputxí Joan Botam, un dels impulsors a casa nostra del diàleg primer entre esglésies cristianes i més endavant entre religions.

Al 1954, el pastor luterà suec Gunnar Rosendal, que formava part de moviments ecumènics internacionals, va decidir viatjar a Espanya per conèixer la situació dels protestants sota la dictadura franquista. Primer va viatjar al País Basc, on aquest pastor fou acollit pels carmelites de Vitòria. Quan va arribar a Barcelona, el grup Pax Christi el va anar a recollir a l'aeroport i li va buscar allotjament, i s'hostatjà al convent dels caputxins de Sarrià.

Rosendal va visitar el bisbe de Barcelona, els jesuïtes de Sant Cugat, el monestir de Montserrat i diferents comunitats protestants de Barcelona, entre elles l'església evangèlica situada al número 26 del carrer Tallers, una de les més antigues de la ciutat, fundada al 1869.

En aquestes dependències del carrer Tallers, va tenir lloc la primera trobada ecumènica: hi assistiren dotze persones, sis laics catòlics, quatre pastors i dos laics protestants. No va assistir cap sacerdot catòlic “però alguns preveres estaven en sintonia” i tenien coneixement directe d'aquesta experiència.

L'ecumenisme clandestí

Botam es va incorporar al moviment ecumènic dos anys més tard, al 1956. Tot i que no va participar en aquesta primera trobada, explica que fou un punt d'inflexió. “Jo arribo al 1956 i ja teniem reunions de pregàries bastant clandestines, recitacions de Salms i del Pare Nostre, i poc a poc s'havia començat a amorosir una situació que era molt penosa”, ja que l'ecumenisme no només era clandestí, sinó que era “mal vist” per les autoritats del règim.

El caputxí també detalla com en aquells anys des de sectors catòlics es canvia la concepció sobre com afrontar el diàleg amb altres esglésies. Seguint la línia marcada per pioners de l'ecumenisme en altres països, com l'abbé Paul Couturier de Lió, no es pregava “pel retorn al catolicisme dels germans que s'havien 'desviat', sinó perquè es fes la voluntat del Senyor, per la unitat com Déu la vol i pels mitjans que ha establert”.

Aquest primer contacte és una petita gota d'aigua en un marc d'intolerància, com recorda Carme Capó. Un parell de fets que van tenir lloc al 1956 il·lustren la situació de persecució i semiclandestinitat de les esglésies evangèliques: en aquell any, el Seminari Teològic Unit evangèlic fou clausurat i la Societat Bíblica, encarregada de fomentar la lectura de les Escriptures, fou declarada il·legal i més de 30.000 bíblies i materials foren confiscats.

 

Fotografia: Congregació de l'església del carrer Tallers, el 1955 aproximadament. Es poden veure els pastors George Bell i Samuel Capó. Font: Arxiu de l'Església Protestant de Barcelona Centre.