×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Joan Boronat/Catalunya Cristiana) Francesc Roig i Queralt, nascut al municipi tarragoní de la Canonja, és, des de mitjan mes de març passat, el director de Càritas diocesana de Tarragona. Una responsabilitat que li ha estat confiada, en funcions, per part de l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, però que pot ser ratificada a curt termini, un cop celebri l’assemblea general a convocar pròximament. Francesc Roig, llicenciat en Filologia romànica-hispànica, és actualment inspector en cap d’Educació dels Serveis Territorials d’aquest departament a Tarragona; però, per damunt de tot, és persona afable i equànime que ha acceptat un repte, amb esperit de servei: dirigir Càritas diocesana en uns moments difícils que requereixen l’aportació i el concurs de gent entregada per a una causa justa i solidària. A través d’aquesta entrevista, Francesc Roig explica com s’està fent front a tantes i tan deplorables situacions i com caldrà planificar el futur immediat per fer encara més costat als que més ho necessiten.

Amb quin esperit va acceptar el nomenament de director de Càritas diocesana de Tarragona?
Amb la convicció de servei i com una gran responsabilitat de permanència en el compromís social. Una línia en l’horitzó que sempre és desitjable i alhora permanent.
 
La provisionalitat del seu nomenament en funcions donarà pas a la continuïtat en el càrrec?
Vaig demanar a l’arquebisbe Jaume Pujol que, d’entrada, el nomenament fos en funcions, per tal de prendre el pols al nou repte de la responsabilitat encomanada, poder conèixer progressivament la realitat de les Càritas dels diferents arxiprestats, interparroquials i altres nuclis col·laboradors; valorar la força social del voluntariat amb els diversos programes i projectes en funcionament i, un cop tancat aquest primer cicle, convocar una assemblea extraordinària, a meitat de juliol, per tal de donar compliment als estatuts Càritas i que Càritas som tots. i facilitar així una proposta de terna, d’entre les persones que surtin elegides, per tal que l’arquebisbe formalitzi un nomenament definitiu.
 
Quina ha estat la presa de contacte amb les Càritas arxiprestals i parroquials? Quines conclusions se’n desprenen?
En primer lloc conèixer-les, escoltarles seves opinions i suggeriments, valorarels seus projectes, mesurar l’abastdels resultats obtinguts i un cop tancadala roda de visites per tota la diòcesi,establir un pla d’actuació d’acord ambles possibilitats, els recursos existents, lapotencialitats dels voluntaris i la finalitatd’uns objectius que donin despostaefectiva a les necessitats canviants delmoment de crisi que vivim.
 
La crisi i la precarietat fan més necessària l’actuació de Càritas. Quins són els segments més afectats?
La crisi que en aquests moments pateix la nostra societat afecta de manera particularment greu els sectors més desvalguts i sense recursos. Els col·lectius més afectats els trobem entre les dones sense feina, els drogodependents, els gitanos i, principalment, els immigrants. Tanmateix, d’un temps ençà cal incloure-hi també les persones autòctones amb baixa qualificació professional que s’han quedat sense feina o que han perdut el seu lloc de treball, han exhaurit el temps de subsidi d’atur i es veuen imposibilitadse a fer front no tan sols a les despeses d’hipoteques o lloguers, sinó fins i tot a les necessitats econòmiques més bàsiques. En aquest sentit i només com a exemple, durant l’exercici 2009
el programa de migració ha atès 2.200 persones, el projecte Filigrana ha atès 30.802 persones i la Casa de Transeünts de Tarragona ha comptabilitzat 768 estades. Del pressupost anual de Càritas diocesana de Tarragona, que el 2009 ha estat de 1.436.136,92 euros, el 71,50%, equivalent a 1.026.815,32 euros, s’ha adreçat a l’acció social, a persones sense sostre, a immigrants sense papers i a famílies en situació de precarietat.
 
Com incideixen, en l’àmbit de la cooperació les retallades decretades pel govern?
És aviat, encara, per valorar-ne les incidències tot i que la lògica ens indica que la repercussió no serà positiva. El que convé, però, és buscar sortides i solucions que donin resposta als reptes plantejats. Això és fàcil de dir però costa molt de portar-ho a terme, altrament hauríem trobat la pedra filosofal per
resoldre el conflicte. Res no és fàcil ni simple i tot requereix esforç i voluntat d’acció. Tan sols la convicció de superar els reptes i la generositat d’aportar solucions poden aplanar la pista d’aterratge dels conflictes plantejats.
 
Com es valora Càritas, des defora, en el context global de l’Església?
Segurament de maneres diverses depenent de les conviccions i les experiències, però en línies generals Càritas és valorada com un organisme d’ajut imprescindible per tal d’apaivagar les múltiples necessitats i es percep solidàriament com la radiografia del bé que emergeix de la força social del voluntariat.
 
Entre els objectius proposats ha deixat entreveure canvis en la planificació de cara a nous reptes. Cap a on es dirigiran?
Les previsions són una cosa i els resultats una altra, amb tot, m’agradaria incidir en un canvi de cultura organitzativa més que no pas en un simple canvi i d’organigrama. Procurar ser operatius en la transversalitat i en la creença de les potencialitats de les persones. Combatre la verticalitat, millorar la transparència, estabilitzar despeses i dedicar grans esforços en l’impuls relacional. Però, sobretot, insistir en el concepte bàsic i essencial que cada parròquia és tal de donar compliment als estatuts Càritas i que Càritas som tots.
 
Joan Boronat. Text publicat a Catalunya Cristiana.