Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Entrevista a Salvador Cristau, nou bisbe auxiliar electe de Terrassa.

(Samuel Gutiérrez/Catalunya Cristiana) El pròxim 26 de juny Salvador Cristau rebrà l’ordenació episcopal a la catedral del Sant Esperit de Terrassa. Esdevindrà així nou successor dels apòstols, crida que, tot i l’exigència que comporta, acull amb pau i confi· ança plenes en el Senyor. «Sé de qui m’he fiat», repeteix sovint el nou bisbe auxiliar electe de Terrassa. El seu nomenament, assegura convençut, és una prova més de l’«obstinació» del Senyor de fer servir instruments pobres en la construcció del seu Regne.

Com viu aquesta «nova crida» a l’episcopat?
Jesús a l’Evangeli diu: «No vinc a ser servit sinó a servir.» Aquesta és l’essència del ministeri sacerdotal i també de l’episcopat. Amb aquesta actitud vull presentar-me i voldria sempre viure
aquest do. Afronto, doncs, aquesta nova crida amb alegria, humilitat, il·lusió i agraïment. La veritat és que tot i que el repte és molt gran, el visc amb ganes de posar-me a disposició tant del bisbe Josep Àngel Saiz com de tots els fidels de la diòcesi de Terrassa. Em poso al servei pastoral d’aquesta diòcesi per estendre el missatge de l’Evangeli, per comunicar a tots els homes i dones el
misteri de l’amor que Déu ens té a tots. Aquesta crida és una prova més del camí que el Senyor continua fent a la seva Església malgrat els instruments molt sovint pobres, com és el meu cas, que fa servir per dur a terme el Regne de Déu.
 
És conscient que amb l’episcopat el seu ministeri sacerdotal arriba a la plenitud?
El nomenament és molt recent i encara me n’he de fer una mica a la idea. Per a mi també ha estat una sorpresa! Però el que sí que és cert és que, tal com hem estudiat, l’episcopat és la plenitud del sagrament de l’Orde, plenitud de l’únic sacerdot que és Jesucrist. En aquest sentit, per a un sacerdot és sempre un motiu de joia sentir-se cridat pel Senyor a seguir-lo com a successor dels apòstols. Per això m’agrada pensar que aquesta és una «nova crida» dins de la meva vocació sacerdotal. La vocació, per a mi, s’emmarca en el misteri de l’amor entranyable de Déu, que m’ha estimat des de tota l’eternitat. Sempre l’he sentit a prop i espero ara continuar sent-li fidel en el ministeri episcopal.
 
En aquests temps difícils per a l’Església a Occident, què se sent cridat a aportar des del seu ministeri episcopal?
Personalment, no entenc que hagi d’aportar res de nou o d’especial. El missatge de l’Evangeli i la vida de l’Església és el que tots els cristians hem de continuar aportant al món, cadascú, és clar, des de la seva vocació i carisma particulars. Com a bisbe, la responsabilitat és més gran, però continua sent la mateixa missió de Jesús als apòstols: «Com el Pare m’ha enviat així us envio jo a vosaltres.»
 
Una responsabilitat com aquesta, té també la seva dosi de «càrrega», com deia sant Agustí?
Per a mi suposa, lògicament, un cert respecte, però l’afronto amb plena confiança en el Senyor. Tota la meva vida i tot el meu servei pastoral, més enllà de les dificultats, l’he viscuda amb aquesta confiança.
 
Parla molt sovint vostè de confiança…
Per a mi és fonamental! La confiança és un dels camins que els cristians hem de viure sempre, sobretot en els moments de dificultats. Precisament ara, en els moments que viu actualment l’Església, també és molt adient revifar aquesta dimensió decisiva de la vida cristiana. Els cristians hem de desvetllar la confiança en el nostre cor, perquè realment tenim motius per confiar.
 
Vostè és vicari general i rector del Seminari, càrrecs que en principi continuarà exercint… Com donarà a l’abast amb tanta feina?
No sé si tindré més feina, perquè em sembla que no puc tenir més de la que tinc, però potser canviaran alguns aspectes de la meva tasca pastoral, ara més centrada en el ministeri episcopal, com a màxim col·laborador del bisbe diocesà. Continuaré, a més, vivint al Seminari i jo crec que amb l’ajuda del Senyor ho podrem anar combinant tot.
 
Com han rebut els seminaristas aquest nomenament?
El seu suport m’ajuda moltíssim, perquè de fet som una gran família. La seva alegria m’esperona i m’anima a l’hora d’afrontar aquest nou repte.
 
Quin serà el seu particular «full de ruta» com a bisbe?
Em sento molt identificat amb la carta apostòlica Novo millennio ineunte, de Joan Pau II, que jo definiria com a document programàtic per al nou mil·lenni. El Papa ens planteja la trobada amb Jesucrist com a centre de la vida del cristià, el fet de contemplar el seu rostre, la crida a partir novament de Crist, l’enviament a esdevenir testimonis de l’amor… La missió d’anar per tot el món i proclamar l’Evangeli és una gran responsabilitat i fer-ho com a successor dels apòstols, com a bisbe, encara més. Tot i així, com jo no he buscat mai aquesta responsabilitat, la visc amb la confiança posada en el Senyor: «Sé de qui m’he fiat, el Déu que és amor.»
 
Ha rebut ja alguns consells del bisbe Saiz que l’ajudin en el seu nou ministeri?
En rebo consells des de fa molts anys perquè hem col·laborat junts, molt estretament, des de la nostra etapa a l’arquebisbat de Barcelona. De fet, va ser ell qui em va demanar de venir a Terrassa per fer de secretari general i canceller, vicari general i més tard rector del nou Seminari. El fet de treballar junts en la posada en marxa d’una diòcesi nova ha estat una aventura apassionant. Al costat del bisbe Joseph Àngel he après moltíssim. Compto amb el seu suport i el seu guiatge per emprendre aquesta nova etapa, i també amb els seus consells perquè realment els necessito.
 
Quin pastor li agradaria ser?
L’exemple principal és sempre Jesús Bon Pastor. En aquest Any de Sant Joan Maria Vianney també m’agradaria seguir els passos del sant rector d’Ars i el seu exemple en l’exercici del ministeri.
 
Com justificaria que Terrassa tingui bisbe auxiliar, fet que no es preveia ara fa gairebé sis anys, quan va ser erigida com a nova diòcesi sufragània de Barcelona?
És veritat que quan es va crear la diòcesi no es preveia el nomenament futur d’un bisbe auxiliar, però han estat les necessitats pastorals les que han anat fent veure al nostre bisbe la conveniència d’aquesta nova figura. S’ha de tenir en compte que tot i que no és una diòcesi territorialment gran, sí que ho és pel que fa a la densitat demogràfica, amb moltes parròquies i dinamisme pastoral. El bisbe va creure oportú fer aquesta petició al Sant Pare i ell l’hi ha concedit. Això és un gran motiu de joia!
 
A més de la visita pastoral canònica i de la inauguració de la nova cúria, quins són els reptes més immediats de la diòcesi?
El principal repte serà sempre per a una diòcesi el de l’evangelització, especialment en els temps actuals. Hem de continuar donant testimoni de l’amor de Déu i portar el missatge i la vida de Jesucrist als homes i dones d’avui.
 
Perfil del nou prelat
Mons. Salvador Cristau Coll (Barcelona, 1950) es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1972. Quatre anys més tard va ingressar al Seminari Major de Toledo, arxidiòcesion va rebre l’ordenació presbiteral el 12 d’octubre de l’any 1980. És llicenciat en Estudis Eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Burgos. Després d’uns anys d’activitat pastoral a Toledo, l’any 1985 es va traslladar a l’arxidiòcesi Barcelona, a la qual es va incardinar. L’any 1989 va ser nomenat oficial de la Cúria de Barcelona i el 1990 vicari de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat a la pròpia ciutat. L’any 1991 va entrar a formar part de l’equip de formadors del Seminari Major de Barcelona, en el qual successivament ha estat tam· bé vicerector (1994) i director espiritual (1997). L’any 1998 va ser nomenat rector de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona. Ha estat també arxiprest de l’arxiprestat de la Catedral (2001-2004). L’any 2001 va ser nomenat secretari general i canceller de l’arquebisbat de Barcelona i amb la creació l’any 2004 de la noves diòcesis de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat va ser el primer secretari general i canceller de les dues noves diòcesis. Amb la creació de la diòcesi de Terrassa, el 15 de juny del 2004, hi va quedar incardinat com a prevere. L’1 de setembre del 2004 va ser nomenat rector de la parròquia del Sant Esperit i catedral de Terrassa i el 29 de setembre, vicari general. Des de l’any 2005 és membre del Consell Presbiteral, del Consell Pastoral Diocesà i del Col·legi de Consultors. Amb la creació del Seminari Major Diocesà de Terrassa, l’any 2006 va ser nomenat rector i l’any 2008 delegat episcopal de Pastoral Vocacional.

Samuel Gutiérrez. Text publicat a Catalunya Cristiana.