Els 500 anys de la reforma de Luter comencen a Prada

(Cristianisme al Segle XXI) La Universitat Catalana d’Estiu ha acollit l'avantsala del cinquè centenari de la reforma de Martí Luter. La celebració tindrà lloc l’octubre del 2017 sota el títol '500 de la reforma de Luter: implicacions històriques i religioses'. Però l’Associació Cristianisme al segle XXI i l’Església Evangèlica ja n'han començat a parlar a Prada de Conflent.

La jornada, celebrada divendres, va constar d’un debat a partir del film Luther (Alemanya, 2003), dirigit per Eric Till i protagonitzat per Joseph Fiennes. A la tarda es programaren dues ponències, 'Implicacions històriques', a càrrec de Lluís Busquets, escriptor i professor, autor del recent llibre Heretges, perseguits i excomunicats: la cara oculta de la història de l’Església (2015), i 'Implicacions religioses', a càrrec de Mireia Vidal, professora a Madrid a la Facultat de Teologia Protestant SEUT.

Jaume Botey, president de l’Associació, va presentar el film i va oferir als assistents amb una cronologia biogràfica de Luter, tot advertint que la pel·lícula era una biografia fidel, amb personatges històrics que van tenir el seu paper al costat de Martí Luter, tot i que, per la necessitat de síntesi, alguns, com ara Erasme o Müntzer, no apareixien.

Sí que hi jugaven el seu paper Staupitz, superior, amic i confessor de Luter, el cardenal Cayetano, Tetzel, el predicador de les indulgències, l’amic Carlstadt, Frederic de Saxònia que protegeix Luter, Miltitz, Melanchton o Carles V que a la dieta de Worms té 21 anys. Botey va avisar que hi quedaven més reflectides les lluites socials, econòmiques i polítiques, que el debat teològic.

Després del visionat, Mireia Vidal, professora de teologia protestant, va dirigir un debat que va ser molt concorregut.

La reforma i el renaixement

A la tarda, Busquets, abans de presentar les implicacions històriques de la reforma luterana i les que van seguir, va incidir en el tarannà de l’església durant la denominada Edat nova (681-1393) –amb el cisma d’Orient, les croades, la lluita per les investidures, la Inquisició o la teoria de les dues espases– i en l’etapa prerenaixentista, quan el papat a Avinyó i el cisma d’Occident la fan estar a la inòpia dels canvis arreu del món, des del naixement de la consciència individual, la conformació de les nacionalitats europees, la crisi de l’equilibri fe-raó i les tendències secularitzants.

Per a ell, la reforma no s’entendria sense l’humanisme renaixentista. Trento, amb les seves filigranes doctrinals sorgides de la teologia hispànica i la contrareforma que va seguir, va reconstituir una església jeràrquica, que si havia hagut d’oferir tolerància als protestants en la Pau d’Augsburg de 1555, es va abocar a la divisió alemanya, a les guerres de religió a França –amb 5000 morts la nit de sant Bartomeu de 1572–, i a la guerra dels Trenta anys a tot Europa fins al reequilibri de forces i a la tolerància religiosa de Westfàlia el 1648.

Per la seva banda la professora Vidal va plantejar per què, davant de molts altres reformadors més o menys contemporanis a Luter, ell va tenir èxit. Va explicar fil per randa els conceptes de sola fides, sola Scriptura, solus Crhistus, sola Gratia, Deo gloria, es va endinsar en el concepte de justificació de Luter –lligat no sols al tema de les indulgències, sinó al del purgatori i al de la salvació d’aquells que actuen dreturerament– i va acabar amb unes pinzellades sobre el sacerdoci universal.

De la tolerància a la convivència

El Director General d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, va inaugurar les sessions i va assistir a tota la jornada. Vendrell va agrair aquest tipus de programació perquè promou el coneixement entre les diferents creences religioses i va posar com a meta poder passar de la tolerància a la convivència.

Cristianisme al segle XXI té organitzades les sessions del cicle 2016-2017 d’“Espai Obert” sobre la reforma. Un cicle que vol conscienciar “una església massa lligada al poder material i allunyada de l’esperit evangèlic”.