Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Fundació Pere Tarrés) Quines són les contribucions del lleure educatiu en el segle XXI als infants i joves, a les seves famílies i escoles, a les organitzacions i a la cohesió social? Unes 300 persones s’han reunit durat el dia d’avui i ahir al 3r Congrés del Lleure Educatiu organitzat per la Fundació Pere Tarrés i per Didania, a on han participat entitats i empreses de tot Catalunya, i també de la resta d’Espanya.

La inauguració del Congrés ha estat presidida per la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, que ha destacat que “El lleure educatiu té una gran capacitat transformadora i una gran importància per a la cohesió social i fomenta la participació activa, l'esperit crític i el voluntariat”. Per la seva part, Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés, ha assenyalat que Catalunya destaca a nivell europeu per la quantitat d’iniciatives diverses i especialment des del món social sense afany de lucre, fent possible una ciutadania de qualitat, amb una capacitat d’associar-se i promoure iniciatives i empreses de tot tipus, des d’una societat civil dinàmica. A més, ha plantejat tres reptes amb la voluntat d’impulsar i fer avançar el lleure educatiu per als propers anys: la universalització de l’accés a l’educació en el lleure, la capacitat d’entesa entre les diferents federacions i entitats que promouen l’educació en el lleure i la preocupació per una evolució de la voluntat reguladora, tant de l’administració com de diferents actors del món educatiu no formal.

En la taula inaugural, també han intervingut la regidora de l’Àrea de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, i la diputada delegada de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, Maite Fandos.

El lleure educatiu com a escola de ciutadania

Uns 600.000 infants d’entre 3 i 14 anys participen en activitats extraescolars (segons l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2012) i cada estiu més de 220.000 infants i joves participen en activitats d’estiu (casals, colònies, acampades, rutes, camps de treball), segons dades del 2013 de la Direcció General de Joventut. Aquestes xifres mostren com un elevat nombre d’infants i joves de Catalunya participen en les activitats de lleure educatiu que es fan fora de l’horari de l’escola però amb una clara intencionalitat pedagògica.

Però les diferents realitats socioculturals d’infants i joves en les nostres societats actuals demanen noves formes de relació i construcció de ciutadania. Aquests nous escenaris socials i comunitaris van centrar la conferència marc del Congres que va anar a càrrec de Txus Morata, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Per Morata l’educació en el lleure “aporta formes de comunicar-se, de pensar, d’aprendre i de relacionar-se, a través de la transmissió de valors i la cultura de la solidaritat crea ciutadans participatius, crítics i compromesos pel bé comú.”

En la mateixa línia de reivindicar el paper de l’educació com a transmissor de valors ha fet èmfasi Francesc Torralba, professor i director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada de la Universitat Ramon Llull. En la seva conferència, Torralba ha destacat sobretot els referents a la crítica i la responsabilitat que tenim com a ciutadans vers la societat en la que vivim, entesos com a elements decisius per poder frenar determinats processos i per deslegitimar certs comportaments. “Només una ciutadania activa, conscient, responsable, compromesa i adulta pot fer possible el canvi, la regeneració de les institucions i de les organitzacions que tan urgentment necessitem”, ha assegurat.

Aportacions i reptes del lleure educatiu al segle XXI

Durant el matí de divendres va tenir lloc una de les taules rodones més enriquidores sobre quines són les contribucions del lleure educatiu. En una enquesta realitzada entre els assistents al Congrés es va concloure que el lleure educatiu contribueix a millorar els valors personals en un 42%. A continuació, es va escollir la cohesió social en un 38% de les respostes. A més distància, es troben les altres dues dimensions: les competències professionals han tingut un 13% dels vots i l’educació formal el 7%. A partir d’aquestes respostes, 4 experts van fer les seves aportacions al respecte.

Daniel Jover, president d’Aprise Promocions, va destacar que el lleure educatiu aporta a la dimensió individual dels infants i joves el sentit del respecte, de la responsabilitat, entorns de confiança i tenir cura dels altres i d’un mateix. I segons Jover, això s’aconsegueix treballant la interioritat, la solidaritat i la sobrietat pensada com ecologia, equilibri i consum responsable.  El lleure ha fet moltes aportacions a les escoles i a les famíilies, segons Carles Armengol, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Armengol va explicar que “el lleure podria omplir molt l’espai familiar i no només com a conciliació sinó viure el lleure conjuntament i amb sentit”.  Quant a les aportacions a les organitzacions, Ricard Serlavós, professor d’Esade, va destacar que “haver estat monitor cada cop es valora més en les processos de selecció per entrar a treballar amb una empresa”, A més, va explicar que les empreses estan emprant dinàmiques de lleure per motivar i dinamitzar els seus equips. Finalment, la dimensió de la cohesió social va ser analitzada per Pau Marí-Klose, doctor en Sociologia, que va concloure que “una línia d’actuació contra la pobresa infantil és el lleure perquè trenca els vincle entre la pobresa i els seus efectes”.

Per conèixer les aportacions més innovadores que les entitats i empreses de lleure eucatiu estan fent en aquestes 4 dimensions va tenir lloc a la tarda un espai de presentació d’experiències i l’espai de bones pràctiques.

Durant el matí d’avui dissabte s’han desenvolupat quatre debats simultanis sobre els temes més controvertits actualment en el món del lleure educatiu: com competir i incorporar l’entorn digital i les noves tecnologies, si el lleure educatiu pot tenir afany de lucre, com involucrar els adolescents en les activitats de lleure i com treballar la diversitat i la igualtat d’oportunitats.

A continuació, Imanol Zubero, professor titular a la Universitat del País Basc i escriptor, ha parlat sobre la formació que aporta l’escola i el mercantilisme i l’utilitarisme de l’ensenyament formal, constatant l’allunyament de l’aprenentatge vital. “Quan parlem de coneixement aplicat, de coneixement per a la vida, quan parlem d’educar en valors, actituds i aptituds prosocials, en competències cíviques, en recursos morals… llavors el simple saber, l’aprenentatge intel·lectual, es mostra radicalment insuficient”, ha afirmat Zubero.

Manifest reivindicant el dret al lleure

El 3r Congrés del Lleure Educatiu ha finalitzat amb la intervenció de Rafael Ruiz de Gauna, director de Relacions Institucionals de la Fundació Pere Tarrés, i Maria Valencia, presidenta de Didania, que han resumit les principals conclusions i la lectura del manifest.

El Manifest del 3r Congrés del Lleure Educatiu reclama el dret a un lleure educatiu infantil i juvenil comprometent-se i demanat la col·laboració de les administracions i els agents socials en aspectes com ara desenvolupar el dret al joc i la participació, capacitar els professionals per exercir la seva tasca amb garanties, reconèixer els aprenentatges dels educadors i establint unes condicions laborals adients, teixir una educació inclusiva entre les diferents institucions educatives, reconèixer i impulsar la pluralitat d’iniciatives així com implicar les famílies. El Manifest també vol afavorir experiències innovadores en entorns digitals que donin resposta a les necessitats familiars i escolars, sense renunciar als valors que potencia. A més, proposa a les administracions que les regulacions no intentin normalitzar-ho tot per deixar espais a la creativitat i la innovació i que considerin actuacions, recursos econòmics, infraestructures i fons d’ajudes per a les activitats d’educació en el lleure. Finalment, les entitats i empreses del lleure educatiu a Catalunya consideren clau avaluar l’impacte i els canvis generats per les seves accions en les persones i les comunitats.