Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(CR / Caputxins) En esclatar la revolució anarquista que va acompanyar l'inici de la Guerra Civil, els frares dels convents de Catalunya es van haver de dispersar, i es van trobar, com tots els altres religiosos o capellans, sent objecte d'una autèntica cacera que va incloure registres a moltes cases particulars, amenaces a parents dels frares, delacions, etc... Alguns d'ells foren assassinats en grup, la majoria sols. La majoria van ser capturats en les primeres setmanes de la revolució, alguns van aconseguir d'amagar-se mesos a cases d'amics o pensions.

El divendres 5 de juny el Sant Pare va autoritzar la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el decret que reconeix el martiri de fra Frederic de Berga i vint-i-cinc companys, màrtirs entre juliol de 1936 i febrer de 1937 a Catalunya. Amb aquest decret queda ja definitivament obert el camí per a la celebració de la beatificació d'aquests frares. N'hi ha de totes les edats, des d'ancians venerables fins a jovenets de divuit i dinou anys. "En cap època de la història el martiri deixa de ser notícia", afirma fra Eduard Rey, caputxí i mestre de novicis al convent dels caputxins d'Arenys de Mar.

"Pel gener, al nostre convent de Pompeia a Barcelona, els caputxins sentíem el testimoni corprenedor d'una cristiana de Síria que ens explicava el coratge i la fe amb què afronten la persecució les esglésies del país. No deixàvem de tenir presents les imatges, tan recents, dels vint-i-un cristians egipcis vestits de color butà i agenollats als peus dels seus botxins. El reconeixement oficial del martiri de vint-i-sis frares nostres, assassinats a Catalunya l'any 1936, ens recorda que també nosaltres portem l'herència d'una fe que va ser prou vibrant i entregada com per donar la vida amb paraules de confiança i de perdó als llavis".

La llista de vint-i-sis màrtirs va encapçalada per fra Frederic de Berga, que havia estat provincial. Destacar uns noms sobre els altres sempre és una mica injust, però cal fer referència a fra Eloi de Bianya, porter del convent de Sarrià que tenia fama de santedat ja en vida pel seu esperit de pregària i d'acolliment. Els altres van des d'estudiants de menys de vint anys com fra Marçal de Vilafranca o fra Jordi de Santa Pau, fins a estudiosos com fra Modest de Mieres o fra Martí de Barcelona, o germans llecs com fra Prudenci de Pomar de Cinca o fra Feliu de Tortosa.

La causa de beatificació ha seguit els passos habituals. És sabut que Pius XII, davant la idea de Franco de beatificar en massa tots els màrtirs de la guerra civil, va preferir que seguissin el curs habitual de les causes dels sants. Així doncs, en les dècades de 1950 i 1960 es van recollir molts testimonis sobre la vida i la mort dels frares. Posteriorment, amb Pau VI, la causa queda paralitzada, com totes les altres de màrtirs d'aquell temps, per evitar manipulacions per part del règim franquista. Acabat aquest, als anys noranta, fra Pere Cardona prengué la cura d'acabar el procés diocesà i escriure la positio. El decret que reconeix el martiri, autoritzat pel papa Francesc el dia 5 de juny, és l'últim pas per a una beatificació que se celebrarà a Barcelona a finals d'aquest any o començaments de l'any vinent.

Mirant el santoral dels caputxins, recorda Fra Eduard, "es comprèn que l'intent de la modernitat de prescindir de la història i crear un món nou començant de zero ha anat sempre acompanyat de vessament de sang, sovint sang cristiana, ja que és l'Església, a Europa, un dels dipòsits centrals de la memòria del que hem estat, per bé i per mal". Hi ha màrtirs a França en temps de la revolució, a Polònia en temps dels nazis, a Espanya en mans dels revolucionaris anarquistes. "Ells ens ajuden a posar la història de la humanitat en la seva perspectiva correcta: la d'Aquell que, des de la creu, va pregar pels seus assassins".

La llista completa d'aquests vint-i-sis màrtirs, per l'ordre en què foren assassinats, és la següent:

fra Prudenci de Pomar de Cinca, cuiner, que morí a Arenys de Munt el 28 de juliol de 1936.
fra Eloi de Bianya, porter del convent de Sarrià, amb fama de santedat ja en vida, que morí a Barcelona el 28 de juliol de 1936, juntament amb fra Cebrià de Terrassa, almoiner, i els estudiants fra Miquel de Bianya i fra Jordi de Santa Pau.
fra Modest de Mieres, professor de teologia, que morí juntament amb el menorquí fra Àngel de Ferreries, germà laic, a Barcelona el 28 de juliol de 1936.
fra Rafel de Mataró, que havia estat secretari provincial, mort a Barcelona l'1 d'agost de 1936.
fra Feliu de Tortosa, almoiner, mort a Tordera l'1 d'agost de 1936.
fra Agustí de Montclar, literat, mort a Barcelona el 12 d'agost de 1936.
fra Anselm d'Olot, que havia estat missioner i confessor, mort a Barcelona el 15 d'agost de 1936.
fra Benigne de Canet de Mar, missioner a l'Amazònia durant disset anys i guardià de Sarrià, mort a Barcelona el 19 d'agost de 1936.
fra Tarsici de Miralcamp, sacerdot de vint-i-quatre anys d'edat, mort a Lleida el 20 d'agost de 1936.
fra Marçal de Vilafranca, estudiant de dinou anys d'edat, mort a Barcelona el 20 d'agost de 1936.
fra Vicenç de Besalú, predicador, mort a Les Planes d'Hostoles el 23 d'agost de 1936.
fra Zacaries de Llorenç del Penedès, sacerdot, mort a Barcelona el 25 d'agost de 1936.
fra Bonaventura d'Arroyo Cerezo, estudiant, mort a barcelona el 25 d'agost de 1936.
fra Josep de Calella, sacerdot, mort a Barcelona el 9 de setembre de 1936.
fra Timoteu de Palafrugell, predicador, mort a Olot el 31 d'octubre de 1936.
fra Eudald d'Igualada, estudiant (el més jove dels màrtirs, de divuit anys), mort a la Pobla de Claramunt l'1 de novembre de 1936.
fra Alexandre de Barcelona, dedicat sobretot a la catequesi, mort a Barcelona el 23 de novembre de 1936.
fra Martí de Barcelona, historiador, i fra Doroteu de Vilalba, sacerdot, morts a Montcada el 19 de desembre de 1936.
fra Remigi de Papiol, exmissioner i escriptor, i fra Pacià Maria de Barcelona, estudiant, morts a Cerdanyola el gener de 1937.
fra Frederic de Berga, que havia estat provincial i com a religiós més antic encapçala la llista oficial dels màrtirs, mort a Barcelona el 16 de febrer de 1937.

[Fotografies: Caputxins de Catalunya. Dreta: convent de Sarrià en flames]