Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 Justícia i Pau ha presentat en roda de premsa l'informe “La veritat de la despesa militar española 2011. Despesa i R+D militar en temps de crisi”, que analitza el pressupost de defensa del l’Estat español per a l’any 2011, i en el qual es constata amb dades exhaustives que, malgrat la crisi econòmica, el Govern espanyol opta per continuar privilegiant la despesa militar per sobre de les despeses socials, com ara la sanitat i l’educació, que veuen reduïts els seus pressupostos en superior quantia que el militar.

Els autors de l’informe, Pere Ortega i Xavier Bohigas, expliquen que el pressupost inicial del Ministeri de Defensa per a l’any 2011 ascendeix a 8.560,09 milions d’euros i suposa, segons el Govern, una disminució del 7% respecte a l’any 2010. Però segons l'informe de Justícia i Pau, i tenint en compte que hi ha partides militars repartides per altres ministeris, la despesa militar total és bastant més elevada i arriba a 17.244,75milions d’euros. Com ha constatat Justícia i Pau els darrers anys, la liquidació del pressupost augmenta cada any entre un 10% i un 15%.
A continuació, el resum de l’informe:
 
La despesa i la R+D militar de l’Estat espanyol per a l’any 2011
Pere Ortega i Xavier Bohigas
El Centre Delàs cada any analitza la despesa militar de l’Estat espanyol. La qual no solament inclou el pressupost del Ministeri de Defensa, sinó també altres partides militars que es troben repartides per altres ministeris. Com és el cas de les classes passives militars amb càrrec a la Seguretat Social; la mutualitat militar que surt d’Altres ministeris; la R+D militar i algunes inversions en projectes militars que surten del Ministeri d’Indústria; la Guàrdia Civil, cos paramilitar a càrrec del Ministeri de l'Interior; les contribucions a acords de desarmament o organismes militars tipus OTAN dependents del Ministeri d’Afers Exteriors. Nosaltres a més afegim els interessos de l’endeutament, doncs si l’Estat s’endeuta per fer inversions en armament, és lògic que la part proporcional dels interessos que corresponguin a Defensa s’apliquin a la despesa militar de l’any.
 
El pressupost inicial del Ministeri de Defensa per a l’any 2011 ascendeix a 8.560,09 milions d’euros i suposa, segons el Govern, una disminució del 7% respecte a l’any 2010. Però segons la nostra anàlisi i tenint en compte les esmentades partides militars repartides per altres ministeris, la despesa militar total és bastant més elevada, arriba a 17.244,75milions d’euros (Taula 1 de l’Informe) amb una disminució de 944,44 milions d’euros, i representa un 5,19% respecte a l’any anterior.
 
Però nosaltres afirmem que diverses partides estan infradotades i que en el transcurs de l’exercici 2011 seran complementades, com ha passat en anys anteriors (vegeu Taula 5 de l’Informe). Per això cal analitzar la liquidació del pressupost del Ministeri de Defensa a final d’any, i ens trobem que tots els anys, per cobrir les despeses reals, les partides acaben augmentant-ne. Per exemple, les despeses de les forces militars en missions a l’exterior estan pressupostades amb un import ínfim respecte a la despesa real final. Aquest any 2010, aquesta partida està dotada amb 14,36 milions d’euros quan a final d’any 2010 ha estat de 787,9 milions € (vegeu Taula 2 de l’Annex de l’Informe); el mateix passa amb les inversions en nous armaments, amb un increment de 638 milions €. 
 
Així, ens trobem que cada any la liquidació del pressupost augmenta, segons els anys, entre un 10% i un 15% (vegeu evolució en Taula 3 de l’Annex). Per exemple, aquest any 2010, enmig de la greu crisi que travessa el país, el Govern va anunciar una reducció del pressupost del Ministeri de Defensa d’un 6,2%. A data 30 de setembre de 2010, la liquidació provisional ja dóna un augment de la despesa militar de 849 milions €, amb un increment del 9,3%. Amb la qual cosa l’anunci de la disminució de la despesa militar és falsa (Taula 4 de l’Informe).
 
D’aquesta manera s’ha optat per la fórmula de dotar amb menys assignació i ajornar en el temps els programes d’inversions en noves armes, la qual cosa significa refinançar els projectes amb les indústries militars i pagar més interessos. És a dir, que al final s’encariran més. Però no hi ha cap anulació i els grans projectes en els quals encara s’han d’invertir al voltant de 15.000 milions €, com ara l’avió de combat Eurofigther, avió de transport militar A400M, helicòpters Tigre, blindats Leopard, continuen endavant (vegeu els projectes d’armes en curs en les Taules 7 i 8 de l’Annex).
 
I a més n’apareixen de nous, com ara la posada en marxa de la cinquena fragata del model F-100, que té un import aproximat de 4.100 milions €; o que no s’inclouen en el pressupost de l’any, però que sense cap dissimulació s’ha anunciat contractar-los, com ara quatre bucs d’acció marítima (BAC), amb 33 milions €, o els Blindats 8x8 que han de servir per donar més seguretat als soldats desplaçats a la guerra d’Afganistan. Així, a hores d’ara s’estan estudiant mesures per pal·liar els retalls pressupostaris en inversions en armament, i es parla d’injectar 1.250 milions d’euros en els propers tres anys, tots provinents de Ministeri d’Indústria.
 
La R+D MILITAR
 
La “Investigació, desenvolupament i innovació civil” per l’any 2011 té una assignació de 7.518,49 milions €, que representa una reducció del 5% respecte a l’any 2010, i que “Investigació, desenvolupament i innovació militar” té una dotació de 975,87 milions €, que representa una reducció del 17% respecte al 2010. Però, així i tot representa un 11,5% el que es dedicarà a la recerca i desenvolupament serà militar.
 
La major part de la R+D militar surt del programa 464B (Apoyo a la innovación tecnológica en el sector de la defensa) del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i puja a 770,7 milions € amb l’objectiu de donar suport als projectes per convenis subscrits amb les empreses militars. Es tracta de crèdits retornables en vint anys a un interès del zero per cent. Aquest tipus de crèdits es va començar a donar l'any 1996 amb el govern del PP. Fins ara la part retornada dels crèdits no arriba a l'1% del total concedit. Això fa que el deute acumulat i encara no retornat el 2010 sigui de 14.205,7 milions €. Està clar que la concessió d'aquests crèdits s'ha convertit en una manera de finançar les indústries del sector de la defensa amb diners a fons perdut.
 
Però la indústria militar encara pot rebre més ajuts a través d'altres vies. Algunes empreses podran rebre ajuts provinents del programa 467C (Investigación y desarrollo tecnológico-industrial) ja que les seves activitats poden tenir finalitats de doble ús (civil i militar). També el programa 467I (Investigación tecnológica de las telecomunicaciones) pot contribuir a finançar empreses relacionades amb el sector aeroespacial amb finalitats de doble ús.
 
La despesa pressupostada per a R+D militar és una vegada i mitja superior a la despesa pressupostada per al programa d’Investigació científica que inclou el finançament del CSIC, més de tres vegades superior a la dedicada a la recerca sanitària, més de 50 vegades superior a la d’Astronomia i Astrofísica i 37 vegades superior a la dedicada a la recerca geològico-mineral i mediambiental. (Veure Taula 5 de l’Informe).
 
La recerca és un motor del desenvolupament. No invertir en recerca fa que el país sigui tecnològicament més depenent de l'exterior. Alemanya o Gran Bretanya han presentat uns pressupostos per al 2011 qualificats d'austers, però les inversions en recerca, sanitat i educació no han disminuït.
 
Conclusions
 
En definitiva, malgrat la forta crisi econòmica que colpeja l’Estat espanyol, la despesa militar per a l’any 2011 continua sent per al Govern una de les prioritats en despesa pública. Aquesta afirmació no és gratuïta, perquè a hores d’ara s’estan estudiant mesures per pal·liar els retalls pressupostaris del Ministeri de Defensa. Una d’elles, la ja indicada d’injectar finançament addicional per inversions en armes des del Ministeri d’Indústria; i una segona, traspassar 16.000 persones en situació de reserva del Ministeri de Defensa al capítol de personal del Ministeri de Treball. Si a ambdues coses s’afegeix que Defensa ha rebut una mínima retallada, es pot concloure que aquest ministeri ha estat el més afortunat en l’ajust aplicat dins el conjunt dels pressupostos generals de l’Estat.
 
Les despeses en R+D militar malgrat han disminuït en termes absoluts des de 2008, a l’Estat espanyol encara es dedica a recerca militar molt més si ho comparem amb altres estats del nostre entorn socioeconòmic. Així, la política en R+D encara prioritza les despeses en recerca militar per sobre d'altres com la sanitat, la ciència bàsica, l'educació, el medi ambient, l'eficiència energètica, i moltes d'altres que ajudarien a que la població tingués una vida més saludable, més justa i més respectuosa amb el medi ambient.
 
El govern espanyol hauria de reduir notablement les partides pressupostàries dedicades a recerca militar i augmentar notablement les assignades a la recerca civil, si vol apropar-se als estàndards dels estats desenvolupats.