(Escola Pia) Molts nois que estan a punt d’acabar 2n de batxillerat es plantegen la mateixa pregunta any rere any amb la selectivitat a l’horitzó. Què vull estudiar ara? Quina carrera puc fer? Haig de ser realista veient les meves notes? Opto per una opció professionalitzadora? I igual que el noi o la noia es planteja aquestes qüestions els seus pares també ho fan. En qualsevol cas des del centre educatiu es pot ajudar i molt en aquesta presa de decisions, tant als alumnes com als progenitors. La psicopedagoga Maite Núñez, de l’Escola Pia de Catalunya, recomana tenir en compte 3 paràmetres de la realitat de l’alumne.
Primer de tot l’autoconeixement , que passa per tenir clar quin caràcter es té, quins són els propis interessos, les aptituds , els valors i les intel·ligències. En aquesta línia s’ha de fer un exercici realista de la trajectòria acadèmica, fent una previsió de la qualificació mitjana amb la que s’acabarà la seva etapa educativa i la selectivitat. Quan es té tot això s’ha de descriure el projecte o propòsit de vida professional i/o personal.
Aquest punt determina els posteriors. No es pot fer de manera aïllada. Per exemple, és absurd posar-se a buscar informació sobre estudis com Medicina si el fa por la sang, no es té un perfil assistencial, tens molt desenvolupada la intel·ligència corporal-cinestèsica, es fa el Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials i la previsió és que s’acabi el batxillerat amb una nota de 6.
Una vegada tenim molt clar quin és el nostre potencial i què volem fer arribar el segon paràmetre a tenir en compte: el coneixement de l’entorn.S’ha de recollir informació exacta i fiable sobre els estudis que es poden realitzar en acabar el Batxillerat (Graus Universitaris, Cicles Formatius de grau superior, ensenyament no reglat, ...).
Quan tinguem clara l’oferta s’ha de fer també un petit bany de realitat i identificar les competències professionals que seran requerides en el mercat laboral. És molt important que el procés de recollida d’informació sigui coherent amb el d’autoconeixement. Durant aquest procés hom ja pot sentir-se identificat més amb uns estudis que no pas d’altres, amb unes competències que no pas d’altres, ...
Finalment s’ha de fer un exercici de pragmatisme valorant i analitzant avantatges i inconvenients de l’estudi que es vol escollir i tenir en compte aspectes com: la nota de tall i/o requisits d’accés, el prestigi de la institució que realitza els estudis que interessen, el currículum, les sortides professionals, el grau de satisfacció, el grau d’inserció laboral, el cost (matrícula, trasllats, material, manutenció...).
A més de l’anàlisi de l’estudi s’ha de fer un altre, més difícil, de les circumstàncies personals, socials i familiars que poden condicionar la tria. Després s’han de sospesar les possibilitats factibles i desitjades, deixar-se aconsellar per les persones de l’entorn familiar i/o amistats i, finalment, prendre una decisió. És a part més delicada i complexa del procés. La que ens fa més por i per la que, de vegades, presentem resistència. Prendre decisions porta implícit un risc. És per això que, davant de les incerteses, fer el viatge acompanyats ens pot reconfortar i donar seguretat. Per això és molt important el paper dels pares envers als fills i de la pròpia escola envers la família.
Decàleg
1. Identificar els interessos, les aptituds, els valors, el caràcter i les intel·ligències.
2. Analitzar la trajectòria acadèmica fent una previsió de la qualificació mitjana amb la que s’estima acabar aquesta etapa educativa i la selectivitat (PAU).
3. Descriure el projecte o propòsit de vida professional i/o personal.
4. Recollir informació sobre els estudis que es poden realitzar en acabar el Batxillerat (Graus Universitaris, Cicles Formatius de grau superior, ensenyament no reglat, ...)
5. Identificar les competències professionals que seran requerides en el mercat laboral.
6. Analitzar avantatges i inconvenients dels estudis triats i tenir en compte aspectes com: nota de tall i/o requisits d’accés, prestigi de la institució que realitza aquests estudis, currículum, sortides professionals, grau de satisfacció, grau d’inserció laboral, cost (matrícula, trasllats, material, manutenció, ...).
7. Anàlisi de les circumstàncies personals, socials i familiars que poden condicionar la tria.
8. Sospesar les possibilitats factibles i desitjades.
9. Deixar-se aconsellar per les persones de l’entorn familiar i/o amistats.
10. Prendre una decisió. És difícil, per això mirar de fer-ho acompanyats. Això reconforta i dona seguretat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.