L’art com a eix transformador de l’escola, el nou projecte de les escoles FEDAC

(Glòria Barrete –CR) Recorden quan agafar colors, pintures o fang a l’escola es limitava a l’assignatura de visual i plàstica? O que parlar d’art a classe era només per aquell alumnat que cursava com a optativa història de l’art? Els sona la frase ‘no us sortiu de la línia’ a l’hora de pintar un dibuix a infantil? Limitar l’art a una assignatura, afirmen a les escoles FEDAC, “no és possible”. L’art, expliquen, és molt més ampli, “l’art és present en tots els àmbits i té un potencial transformador innegable”. És en aquesta línia que les escoles FEDAC impulsen el projecte Més ART, amb l’objectiu de fer de l’art l’eix creatiu transformador de l’educació.

Un projecte de llarg recorregut, ha explicat el director general de FEDAC, Modest Jou, “que pretén fer de l’art eix transformador de l’escola”, i vol “sacsejar els projectes educatius per apropar l’art i la seva diversitat de llenguatges a tots els alumnes i educadors, com a eix creatiu d’una educació profundament humanista”.

L'art a l'aula

I com ho faran això? Portant obres d’autors a les escoles, “per impressionar l’alumnat”. Portar l’obra a l’aula i a partir de la impressió generada crear inquietud per facilitar espais d’expressió. “L’art possibilita expressar la denúncia, la revolució, fer anàlisi de la realitat i, inclús, contemplar”, ha reconegut Jou. Un projecte agosarat i novedós que no només aspiren integrar a les escoles FEDAC, sinó que voldrien per a tot el sistema educatiu català. “Creiem en l’art com a palanca de canvi”.

La primera activitat del projecte Més ART a les escoles és una exposició amb obres de l’artista Siro López sobre dona, infància i vellesa que ha començat a recórrer aquest curs les escoles FEDAC de Catalunya. Aquesta exposició també es pot veure des del 15 de juny i fins el 15 de juliol al carrer del Doctor Dou 21 de Barcelona, amb entrada lliure.

Aquesta exposició itinerant “vol estimular les activitats que apropen l’artista i la seva obra als alumnes i desmitificar els artistes com a éssers diferents, tocats per la vareta màgica de la creativitat”. Quan arriba l’exposició a una escola, els alumnes en fan una lectura interpretativa i reflexionen al voltant de l’art com a eina de denúncia de la violació dels drets humans i el seu paper com a recurs per despertar consciències i transformar el món. A més, els estudiants poden crear lliurement les seves pròpies obres d’art a partir de les impressions i les emocions que els ha provocat l’exposició.

Més enllà d’aquesta exposició, el projecte Més ART a les escoles es proposa integrar progressivament l’art en projectes transversals i interdisciplinaris en totes les etapes educatives de les escoles FEDAC.

Un art humanista transformador

La professora i investigadora en art i educació, Maria Paczkowski, ha basat la seva tesi doctoral en com pot servir l’art en un procés de resiliència. Paczkowski afirma que “és important aprendre a acompanyar l’infant en el seu procés artístic a l’escola”. Molts infants, reconeix, només tenen l’escola per aprendre coses. “Aprenen continguts i, sobretot, a com crear i generar a partir dels continguts”. La investigadora defensa un art humanista “perquè sigui transformador”.

La directora del Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, Imma Verdaguer, ha explicat la seva experiència integrant l’art en les escoles. Calia passar de fer cursos de plàstica a treballar per projectes i generar un resultat artístic posterior. “Ens va venir a veure el Centre d’Art Contemporani de Vic i es va generar una al·liança”. Diferents col·laboradors artístics, de diferents disciplines com poden ser l’arquitectura, la didàctica o la ceràmica, actuen ara d’assessors. “Acompanyen els docents per poder llençar-se la piscina i perdre la por a l’art”. Treballen a partir d’un mot escollit i conviden experts que els permeten documentar i fer recerca. “Dona peu a fer de l’art un projecte transversal”.

I aquesta transversalitat de l’art és la que han notat les alumnes Queralt Segura i Alícia Villar, de les escoles FEDAC Manresa i FEDAC Lleida. Afirmen que han entés que “l’art és a tot arreu”, que “genera sensibilitat i és terapèutic”, i que amb les obres d’en Siro López han treballat com “cadascú interpreta l’art a la seva manera”.

La religiosa teresianaVictòria Molins ho fa a través de la paraula. “El meu art és la paraula”. Aquesta incansable activista social ha conegut molta gent que ha estudiat “a la universitat del carrer”. Ha aconseguit, per exemple, que a la presó s’escriguin poemes. “Quina mirada ensenyem a l’escola?”, ha qüestionat Molins. Una mirada mercantilista o una mirada humanista? Canviar la mirada a l’escola, afirma la religiosa, “és sinònim de transformar la persona”.

Espais de creació incòmoda

El divulgador educatiu i artista multifacètic Siro López utilitza diferents llenguatges artístics “per expressar el més vital”. Per a ell l’art “és el termòmetre per saber com està la societat”. Demana que a l’entrar en una escola tothom pugui dir ‘uau’, i ha recordat com en moltes escoles de països en guerra encara es pinta, es juga i es balla. “En moltes escoles sense guerra no es pinta ni es juga. Són escoles malaltes. Aconseguir que una escola sigui espai de creació incòmoda és el repte”, ha reconegut.

I per fer-ho realitat des de FEDAC no obliden que sovint la por a un nou peojecte a l’escola prové de les famílies. “És imprescindible crear una xarxa de complicitats”, ha afirmat l’educadora de FEDAC, il·lustradora i cocoordinadora del projecte Més ART a les escoles, Sílvia Morilla. L’art, explica, “no només serveix per passar-ho bé sinó per expressar i trobar-li un sentit a les coses".