L'arquebisbe, sense el color del Seguici

(Andreu Muñoz – Diari de Tarragona) Vull oferir una reflexió a títol personal i des del respecte més absolut a l’Assemblea del Seguici Popular que han pres la decisió de no rebre al futur arquebisbe Joan. L’Església de Tarragona és una realitat viva i activa formada pel seu arquebisbe, els preveres, les comunitats religioses i milers de ciutadans de diferents condicions i sensibilitats que comparteixen una història bimil·lenària. En el segle XXI aquesta església fa tot el possible per bastir una societat millor. No sempre ho aconsegueix però ho intenta. La seva història ha estat forjada entre moments convulsos i de pau, entre grandeses i misèries, entre la lucidesa i la contradicció, entre les llums i les ombres, com totes les institucions. Amb humilitat accepta les seves limitacions i, diàriament, demana perdó per les seves mancances en un anhel de renovació sincera. Tanmateix, se sent orgullosa de llurs contribucions a l’esperança.

La gènesi de la nostra ciutat, renascuda fa vuit segles, és fruit de l’audàcia d’arquebisbes com Berenguer Sunifred, Oleguer o Bernat Tort que entre els segles XI i XII inspiraren i catapultaren un projecte de ciutat sense el qual la nostra Tarragona no seria la que avui és. Entretant, el territori s’anava repoblant a l’ombra d’una xarxa parroquial i monàstica que permetia protecció i benestar als nous colons. L’Església impulsà projectes d’assistència en el camp de l’educació, la sanitat i la protecció als més febles. Durant l’època moderna un elenc d’arquebisbes, plens de lucidesa i humanisme, desplegaren noves iniciatives que contribuïren al progrés social. Modernitzaren l’assistència hospitalària, fundaren una sòlida universitat, dedicaren grans esforços a la protecció de la infància creant centres per als orfes.

En l’actualitat, l’Església articula per tota la diòcesi una xarxa imponent de voluntaris de Càritas que atenen a centenars de famílies i individus allà on les administracions públiques sovint no arriben. L’Església sosté projectes en el Tercer Món. Sempre ho fa sense distinció de sexe, raça o religió. En el món del lleure infantil i juvenil ha estat puntera impulsant l’educació en els valors del respecte a la natura i del país. El desplegament de projectes educatius al llarg de la història ha estat vital. La nostra diòcesi té col·legis actius amb una antiguitat de més de 300 anys inspirats per filosofies humanistes que han contribuït al desenvolupament integral de la infància i la joventut. L’Església de Tarragona protegeix el patrimoni i, a través dels seus equipaments culturals, acull la societat civil. Ratifico com moltes iniciatives i inquietuds culturals de persones del territori han estat acollides, des de la gratuïtat absoluta, en el Museu Bíblic, en el Museu Diocesà, a l’Arxiu Històric Arxidiocesà, al Seminari i a la seva Biblioteca, entre altres.

L’Església de Tarragona ha pogut cometre errors, però s’ha de reconèixer que les seves accions humanitàries superen, amb escreix, les seves faltes. Sembla que un cert caïnisme s’ha apoderat del país en molts camps. Exercim més de col·lectius justiciers que justos. Esta bé que siguem valents i tinguem capacitat de denúncia de tot allò injust però també sentit de la moderació, diàleg, transigència i sana autocrítica. Hem perdut quelcom del nostre humanisme mediterrani que hauríem de recuperar.

No és un cataclisme social si el Seguici surt o no a rebre l’Arquebisbe. L’Església continuarà estimant la ciutat i , sense distraccions, seguirà exercint la seva tasca evangelitzadora i oberta al progrés de les persones en les fronteres de la marginalitat. Tanmateix, aquesta notícia m’ha resultat trista. Em fa pena que una bella tradició secular s’hagi estroncat. Però molts ciutadans, cristians o no. rebrem amb alegria o cortesia a un prelat de gran calat intel·lectual, bonhomiós, que estima la terra i que és un pastor convençut... Tanmateix, sense el color del Seguici de la meva ciutat.

Si la decisió neix de culpabilitzar a l’Església de Tarragona de les seves faltes espero coherència en l’Assemblea per emprendre accions respecte empreses o col·lectius que també, per acció o omissió, no han estat a l’altura de les exigències ètiques. Si la decisió ve determinada per qüestions de laïcitat o de laïcisme, potser estaria bé que el Seguici se separi radicalment de la festa religiosa, potser per acabar descobrint la gran paradoxa que suposa tenir una essència que lluita contra la finalitat per a la qual va ser creada.

Andreu Muñoz Melgar és arqueòleg i director del Museu Bíblic Tarraconense