L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha valorat la primera exhortació apostòlica del Papa Lleó XIV, titulada Dilexi te, com “un text fonamentalment teològic, que situa el servei als pobres al cor mateix de la fe cristiana”. En declaracions per a Catalunya Religió, Planellas ha remarcat que el document “no és merament sobre la doctrina social de l’Església, ni entra en l’anàlisi de problemes concrets”, sinó que “posa quin és el fonament de l’estimació i de la cura pels pobres. I aquest fonament és teològic”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, és un dels estudiosos catalans més reconeguts del Pacte de les Catacumbes. El Pacte de les Catacumbes (Pactum Catacumbale) és un document signat el 16 de novembre de 1965, als últims dies del Concili Vaticà II, per un grup d’uns quaranta bisbes (més tard n’hi van arribar a ser un centenar), reunits a les Catacumbes de Domitila, a Roma. L’acte va ser discret i simbòlic: aquells bisbes van celebrar l’Eucaristia i van signar un compromís personal i pastoral de viure una Església pobra i servidora, fidel a l’Evangeli i propera als més senzills.
Segons l’arquebisbe, la clau de tota l’exhortació rau “en el fonament teològic de l’amor i de la predilecció pels pobres”, un principi que “se’ns entronca en el mateix Crist”. Planellas ha recordat que, tal com expressa el Concili Vaticà II, “així com ha fet Crist, ha de fer l’Església seguint l’esperit de Crist”. I això vol dir, ha afegit, “ser una Església senzilla, oberta a la realitat de la pobresa i de la debilitat humana, una Església que traspua Evangeli donant i donant-se a mans plenes, sobretot en relació amb els pobres i els més necessitats”.
De 'Dilexit nos' a 'Dilexi te'
Planellas ha posat en relació l’exhortació Dilexi te amb l’última encíclica del Papa Francesc, Dilexit nos, publicada l’octubre de 2024. “El Papa Francesc va escriure Dilexit nos, que podem traduir com ‘ens va estimar’, referint-se a Crist. I ara el Papa Lleó ens proposa Dilexi te —‘t’he estimat’—, adreçada no a una persona individual, sinó a una comunitat cristiana”, ha explicat.
Segons l’arquebisbe, el text “al·ludeix a la comunitat de Filadèlfia del llibre de l’Apocalipsi, que malgrat la seva debilitat rep l’estimació del Senyor”. D’aquesta manera, “el Senyor estima la seva Església tot i les seves febleses”.
Els Pares de l’Església, model de compromís
Un dels aspectes que més ha destacat Planellas és l’ampli recorregut que fa el Papa Lleó XIV pels Pares de l’Església. “És especialment significatiu l’apartat dedicat als Pares i als pobres”, ha dit.
El prelat ha posat com a exemple Sant Joan Crisòstom, “potser el predicador més ardent de l’Església en relació amb la justícia social”. “Crisòstom exhortava els creients a reconèixer Crist en els necessitats. Quan tu ajudes els altres, és a Crist a qui ajudes”, ha citat Planellas. I ha recordat la seva advertència: “Vols honorar el cos de Crist? No permetis que sigui menyspreat en els seus membres, és a dir, en els pobres que no tenen les condicions indispensables per viure.”
També ha remarcat la influència de Sant Agustí, que segons el Papa Lleó XIV recorda que “el que dones al pobre no és teu, és seu, perquè t’has apropiat del que li manca, del que hauria de ser per a l’ús comú”. Planellas ha subratllat que “aquests textos fonamenten la predilecció pels pobres prenent com a base la tradició dels Pares de l’Església”.
Els pobres, “la riquesa de l’Església”
L’arquebisbe ha evocat, amb emoció, la seva recent visita a Roma, on va pregar davant la tomba de Sant Llorenç. “Quan el governador romà li demana els béns de l’Església, ell es presenta amb els pobres. És una imatge sublim: els pobres són la riquesa de l’Església”, ha afirmat.
Planellas ha recordat que aquest testimoni de fe s’emmarca “en la mateixa persecució en què van morir el papa Sixt II i el bisbe Fructuós de Tarragona”.
El Vaticà II i la crida a la conversió
Planellas ha celebrat que Dilexi te recuperi “l’esperit del Concili Vaticà II i la seva doctrina sobre la pobresa”. Ha esmentat el discurs de Joan XXIII sobre “l’Església de tots i, en particular, l’Església dels pobres”, i la figura del cardenal Lercaro, que “va jugar un paper essencial en el grup de bisbes que reflexionaven sobre aquest tema al Concili”.
A partir d’aquest llegat, el Papa Lleó XIV, segons Planellas, “reclama una sincera conversió”. “La mirada cristocèntrica —diu el Papa al número 46— és profundament eclesial: quan hi ha veritable amor, no només s’alivia la necessitat del pobre, sinó que també es purifica el cor”, ha citat l’arquebisbe. I hi ha afegit una frase de Sant Agustí: “Les almoines poden servir per redimir els pecats de la vida passada si canvies de vida.”
Així, Dilexi te “crida a viure amb una major austeritat i amb una pobresa que ha de caracteritzar el veritable cristià”. En paraules de Planellas, “el fonament cristològic de l’esperit de pobresa i de l’amor als pobres és clar: tal com ha fet Crist, així ha de fer l’Església, seguint el seu esperit”.
De l’amor personal a l’amor social
En la part final de la seva valoració, Planellas ha destacat que el Papa Lleó XIV “reprèn el filó del Papa Francesc” sobre el pecat social i les estructures de pecat. “Són aquelles mentalitats dominants que ens fan indiferents, com si els pobres, els migrants i els descartats gairebé no fossin persones”, ha recordat.
Per això, ha conclòs, l’exhortació Dilexi te és “una crida a reconèixer en el rostre del pobre el rostre de Crist” i a viure “una Església pobra per als pobres, fidel a l’Evangeli i al seu fonament teològic”.