Aquest dijous, el teòleg i biblista Armand Puig, actual responsable de l’AVEPRO, l’agència vaticana que vetlla per la qualitat de les universitats eclesiàstiques, rep el Premi Abat Marcet que atorga la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Aprofitant la seva visita a Barcelona, Armand Puig ha visitat La Rebotiga, el vídeopòdcast de Catalunya Religió per parlar d'Antoni Gaudí, del Papa Lleó XIV, de Catalunya i del Vaticà.
“És un premi que m’omple d’alegria, perquè reconeix un llibre que vaig fer amb molta passió i molta evolució interior”, ha explicat Puig, referint-se a la seva obra Antoni Gaudí. Vida i obra, que li ha merescut el guardó. “És un premi entre pocs, amb un tall religiós i espiritual molt marcat”, ha reconegut el biblista, que actualment resideix a Roma, on treballa al servei de la Santa Seu.
“Gaudí és el català universal per excel·lència”
El llibre de Puig, que ha estat fonamental per a la redacció de la positio de la causa de Gaudí —el document oficial per al procés de beatificació —, ha tingut conseqüències notables: “Vam tenir èxit, perquè el papa Francesc va declarar Antoni Gaudí venerable. És un pas molt important en el seu camí cap als altars”, ha celebrat.
Per al teòleg, Gaudí és molt més que un arquitecte: “És el català universal per excel·lència. Tothom el coneix, l’admira i voldria ser com ell.” Ara bé, ha advertit: “Molts parlen de Gaudí, però pocs el coneixen en profunditat. No va deixar textos escrits, i això ha provocat que sobre ell s’hagin inventat moltes coses. Cal anar a les fonts, a la seva obra, que parla per si mateixa.”
“Va arribar a ser un místic”
En la seva reflexió sobre la figura del creador de la Sagrada Família, Puig ha insistit en la seva dimensió espiritual: “Gaudí encara l’estem descobrint. Era un home íntegre, que no es deixava comprar ni vendre. Al final de la seva vida, va arribar a ser un místic. Feia servir els mitjans humans per arribar a Déu ell i per fer arribar Déu als altres.”
Per això, ha defensat que la seva santedat s’ha d’entendre “com la d’un artista que converteix la bellesa en via de contemplació”. “La glòria i la majestat de Déu travessen tota la seva obra”, subratlla.
Preguntat sobre la possible lentitud del procés de beatificació, Puig ho nega amb rotunditat: “No ha estat lent. Ha estat necessariament llarg, perquè calia estudiar la figura amb rigor. Les fonts són sobretot indirectes, però les seves obres són aquí, i parlen.” Recorda que el procés diocesà es va tancar el 2003 i que la posició es va presentar el 2023: “Des d’aleshores tot ha anat molt de pressa. El papa Francesc va signar el decret de venerabilitat pocs dies abans de morir; probablement des de l’hospital.”
Català i universal
Puig defensa que la catalanitat de Gaudí no és una construcció posterior, sinó una evidència històrica: “Gaudí era català, i per tant espanyol; no pas a l’inrevés. S’identificava plenament amb la seva terra, sense renunciar al conjunt. No era independentista, però sí profundament arrelat al seu país i al seu temps.”
El teòleg recorda també com ja en el moment de la seva mort la gent el venerava: “Quan el seu cos estava exposat, la gent passava, resava, i hi havia qui li feia petons a la mà. Una dona va preguntar qui era aquell senyor, i li van respondre: ‘És un gran arquitecte i un gran sant’. Aquesta frase resumeix perfectament el que és Gaudí.”
El possible viatge del Papa a Barcelona
Des del seu càrrec al Vaticà, Puig és una veu informada sobre l’actual context romà. Pel que fa a la possibilitat que el papa Lleó XIV visiti Barcelona el 2026, coincidint amb la finalització de la Torre de Jesús, ho veu “posible, però difícil”. “Caldrà veure si ell considera que hi ha motius per justificar el viatge. Cada papa té el seu estil, i aquest és un home tranquil, serè, molt reflexiu. Les decisions les pren amb calma”, afirma.
Puig també explica que el papa actual està molt centrat en el Jubileu de 2025, un programa dissenyat durant el pontificat de Francesc. “És un calendari immens, amb celebracions gairebé cada dia. De moment, Lleó XIV està complint fil per randa aquell programa”, apunta. “La decisió sobre Barcelona es prendrà segurament a partir del gener de 2026.”
Una mirada des de Roma: “El Vaticà és una gran institució que es mou lentament”
L’entrevista també ha permés conèixer l’activitat de l’AVEPRO. Puig ha explicat que, malgrat la importància de l’organisme, el seu equip és reduït: “Som pocs. No hi ha un exèrcit de treballadors. Però l’Església és com un gran paquiderm: es mou lentament i amb prudència.”
Sobre la seva tasca, destaca tres principis: “La gratuïtat —no fem pagar per les acreditacions—, la persuasió —preferim la invitació a l’amenaça—, i una anàlisi crítica però positiva. El nostre objectiu no és castigar, sinó millorar les institucions.”
També reflexiona sobre la crisi actual de les universitats: “No és només una qüestió econòmica o demogràfica. La universitat ha de deixar de ser un negoci i tornar a ser una institució lliure, al servei del coneixement i de la societat.”
Catalans a Roma
En clau més pròxima, Puig reconeix la bona reputació dels catalans a Roma: “Hi ha persones que ens coneixen, que ens valoren i ens aprecien. Potser ens falten un parell de cardenals catalans, però la nostra presència és respectada.”
Finalment, el teòleg avança els seus propers projectes: “Publicaré un llibre titulat Estudis sobre la teologia de la Sagrada Família, que sortirà l’any vinent. I després n’hi haurà una versió ampliada del llibre de Gaudí, perquè encara hi ha molt per explicar.”
