Armand Gasulla: “Les fitxes pedagògiques d'Hora-3 tenen una innegable vigència”

FECC Hora-3 va ser un moviment general d'església existent entre els anys 1974 i 2002 a tota Catalunya, Andorra i a l'Aragó. En els seus 28 anys d'existència, es calcula que va arribar a incidir, aproximadament, unes 20.000 persones. Un dels seus treballs de gran recorregut van ser les fitxes temàtiques, una eina pedagògica que facilitava tractar temes que podien resultar difícils sense una ajuda formativa. Sobre aquestes fitxes en parla el periodista i historiador Armand Gasulla amb la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC). Assegura que les fitxes d'Hora-3 "tenen una innegable vigència".

Caracteritzat per una acció evangèlica i de foment de valors cívics, Hora-3 es dividia en branques segons l’edat dels seus membres: adolescents, joves i joves-adults. Els valors fonamentals del moviment eren l'amistat, la fe, el país i l'Església. La seva acció pedagògica es desenvolupava en multitud d’expressions, les més habituals de les quals eren les trobades per branques i zones; les activitats d’estiu i de formació extraordinària; i el treball dels grups que es reunien, habitualment, de forma setmanal.

Precisament, era per a aquests grups que es va desplegar una de les eines més característiques del moviment: les fitxes temàtiques, que es distribuïen de forma mensual.

Com van aparèixer les fitxes temàtiques a Hora-3?

L’elaboració de les fitxes va ser una intuïció que va desenvolupar l’Equip de la Paraula de Déu dels claretians de Catalunya a partir de 1974. Sense que inicialment no hi hagués la voluntat de créixer com a moviment, es feien arribar les fitxes a escoles i a parròquies, per tal que les poguessin treballar els seus grups de joves, amb la figura d’un cap que motivava la reflexió.

Les fitxes, quadríptics que alternaven continguts molt ben elaborats per a la reflexió i un disseny trencador per a l’època, eren el material bàsic que aglutinava el conjunt de joves que anà creixent ràpidament a tota Catalunya. De fet, el curs 1974-1975 hi havia presència d’Hora-3 a Barcelona, Berga, Calella, Girona, Igualada, Manresa, Olot, Sant Sadurní d’Anoia, Valls, Vilafranca, Cambrils, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Sant Celoni, Gavà, Gelida, Subirats, Premià, Reus i Gironella.

Quin va ser el valor pedagògic de les fitxes del moviment Hora-3 a Catalunya?

Les fitxes van ser el pal de paller en l’arrencada del que acabaria essent, ja l'any 1977, un moviment de joves de gran dinamisme. La seva vàlua com a eina pedagògica va ser molt gran si sabem situar-nos en el context del darrer quart del segle XX, d’una societat reprimida que s’obria a la llibertat i d’un jovent sense massa alternatives de lleure, assedegat d’experiències que l’omplís.

Les fitxes, amb una profunditat de contingut i un llenguatge senzill i fàcil, permetien que els joves entressin en els temes de cada mes. A més eren una eina que facilitava als caps de grup tractar temes que, sense un instrument semblant, resultava molt més difícil de fer-ho. A més, les fitxes es lliuraven de forma individualitzada a cada membre del grup i pel seu format, es podien portar a tot arreu, permetent que la reflexió s’escampés fora dels grups.

Com estaven estructurades o plantejades les fitxes?

El més important en el plantejament de cada fitxa era que arribessin de forma efectiva i afectiva als joves. Per això es feia un esforç en copsar la seva atenció a partir d’una portada impactant, el testimoniatge proper d’un jove sobre la qüestió plantejada, el desenvolupament del tema de forma gràficament atractiva, unes pistes o preguntes per al treball personal i en grup i una proposta d’activitat per assimilar els continguts treballats. També s’engrescava els joves a compartir les seves experiències en el tractament de les fitxes mitjançant una altra publicació complementària. En qualsevol cas, es pretenia que aquest desplegament de les fitxes anés acompanyat del desenvolupament dels moments del mètode de la revisió de vida, al qual Hora-3 enriquí amb un altre pas que era el d’Interioritzar.

Com van ajudar les fitxes a "crear moviment", és a dir, sentit de pertinença?

L’arribada de les fitxes era esperada amb gran expectativa per als que eren els “centres” que Hora-3 tingué al llarg de tota la geografia catalana. Del fet de comunicar les experiències mitjançant la fitxa i la Taula Rodona, i d’apreciar que eren molts els joves que compartien una forma comuna de treballar valors que els unia, va néixer la necessitat de fer possible el contacte personal. D’aquí que, al poc d’iniciada la iniciativa de les fitxes, es va possibilitar l’organització de la primera trobada de subscriptors el maig de 1975 a Sant Cecília de Montserrat, amb vora 300 assistents.

A aquest primer encontre començaren a succeir-se d’altres que agrupaven centres propers amb grups d’Hora-3, el que acabà generant les “zones”, amb una estructuració cada cop més rica i complexa, amb equips i òrgans cada cop més especialitzats. Sense dubte, les fitxes van ser la llavor d’Hora-3 com a moviment.

Per acabar, tens alguna altra aportació amb relació a les Fitxes d’HORA-3?

Sí, la de la seva innegable vigència. Si bé en el moment de la seva aparició significaren un material impactant, a ulls d’avui dia no han deixat de tenir la seva validesa, pel fet que tracten temes bàsics en la descoberta del món per als joves.
Hora-3 va desaparèixer com a moviment l’any 2002, però va deixar el llegat extraordinari de les fitxes, que ben segur que poden continuar amb la seva finalitat de formació d’adolescents i joves. Les fitxes d’Hora-3 són un tresor que porta descansant ja fa 20 anys. Faríem un gran favor a l’Església de Catalunya i als seus adolescents i joves, si intentéssim recuperar i actualitzar aquest material tan extraordinari.