Un vídeo de l’economista i president de Justícia i Pau Arcadi Oliveres s’està convertint en un fenomen al YouTube. Ha acumulat en poques setmanes més de 600.000 visualitzacions i cada dia en suma uns milers més.
L’èxit del vídeo està en la contundència i claredat habitual de les intervencions en públic d’Arcadi Oliveres i en allau de dades i noms que ofereix sense consultar cap paper. En aquest cas, és una denúncia de les perversions i hipocresies del sistema econòmic vigent. En una segona part del vídeo, argumenta amb xifres i informes la necessitat que té l’economia espanyola de rebre immigrants, més enllà de les consideracions humanitàries. La intervenció forma part de la seva participació en un taula rodona organitzada aquest desembre per la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès.
A més de la seva tasca docent a la Universitat Autònoma de Barcelona i la participació en desenes d’entitats socials, Arcadi Oliveres és multiplica oferint conferències i intervenint a actes, com el que recull el vídeo, a tot arreu on el sol·liciten. Només el darrer mes ha estat a València, a Sant Cugat del Vallès, a Castelldefels, a Sabadell, a Vic, a Madrid, a Girona, a Sant Cugat del Vallès, a Alacant, i a Solsona, a més de fer diverses conferències a Barcelona. Aquest mateix dilluns estarà a Santa Perpètua de Moguda.
Fa pocs dies se li va atorgar un premi més a la seva trajectòria, el Reconeixement Emmanuel Mounier, “pel seu permanent compromís en defensa del desenvolupament humà, la pau, els drets humans i la plena convivència al capdavant de Justícia i Pau, basats en el profund respecte a la persona humana”.
Darrera d’aquest èxit a la xarxa, hi ha un compromís cristià que s’inicia en la formació amb en els Minyons Escoltes i es consolida en la participació a Pax Christi els anys 70. Un compromís que ja el va portar a participar en la Caputxina de 1966 o que el va convertir en una de les primeres persones a promoure exigències solidaries com el 0,7% o el perdó del deute extern. Presideix Justícia i Pau de Barcelona des de 2001, succeint a Joan Gomis, un dels seus mestres.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.