Ara que clausurem l’Any de la Vida Consagrada... continuem!

(Màxim Muñoz –UCR) Ara que clausurem l’Any de la Vida Consagrada ens brollen del cor paraules d’agraïment per aquest temps de gràcia. Agraïment al Papa Francesc que, en proposar-lo, ha expressat la valoració i l’estima de l’Església envers la nostra forma de seguiment del Crist. Agraïm especialment la carta que ens va adreçar ell i els nostres bisbes.

Agraïment perquè hem pogut apreciar, amb perspectiva de 50 anys, el llarg i fecund camí de renovació engegat pel Vaticà II a través del seu document Perfectae Caritatis. Un camí que ens ha portat, amb tots els clarobscurs que vulgueu, una vida religiosa més evangèlica, més fidel a la Paraula de Déu i als carismes fundacionals, d’una espiritualitat més bíblica i litúrgica, més interrelacionada amb els diversos carismes i ministeris de l’Església, més desplaçada cap al que avui diem les perifèries: humanes, socials, culturals.

Agraïment per tants moments d’encontre que aquest Any ha propiciat a tots nivells: comunitaris, congregacionals i intercongregacionals. Subratllo especialment aquests darrers, i en concret els realitzat en el territori més proper on vivim, perquè ens han ajuda a conèixer-nos millor, compartir experiències i projectes i fins plantejar-nos la col·laboració en projectes conjunts.

Agraïment també pels moments d’encontre, pregària i reflexió compartits amb els nostres bisbes, preveres i laics de les esglésies diocesanes on s’ubiquen les nostres comunitats i centres. Especialment recordem amb estimació la trobada dels nostres bisbes amb els superiors majors el 29 de gener.

Agraïment pel dinamisme d’animació i formació que ha generat en les nostres comunitats i Instituts a través de multitud d’iniciatives: trobades, experiències, subsidis, celebracions...

Agraïment per la interpel·lació i orientació que ha propiciat el celebrar aquest Any precisament a la llum de dos escrits papals altament estimulants: Evangelii Gaudium i Laudato Si’, molt presents en els nostres capítols i assemblees. Hem sentit molt endins la crida del Papa Francesc a la conversió pastoral i ecològica de l’Església, per ser Església en sortida cap als marges i les perifèries, dins de la qual el nostre estil de vida s’hi sent especialment empès.

Agraïment per la possibilitat de donar a conèixer a la resta de l’Església i a la societat quina és la nostra vida i en quines experiències fonamentals s’arrela. Alguns programes i mitjans de comunicació com Signes dels Temps, Catalunya Cristiana i CatalunyaReligió hi han col·laborat molt sobretot difonent testimonis de persones de les diverses branques de la vida consagrada.

Agraïment finalment per acabar aquest Any dins ja de l’Any Jubilar de la Misericòrdia. El lema de la nostra jornada d’enguany expressa el lligam entre ells i ho fa expressant alhora una constatació i, sobretot, un gran repte: “La vida consagrada, profecia de la misericòrdia” com un estímul important del que també l'Església pot esperar de nosaltres: expressar amb la nostra vida i els nostres gestos el moll de l'os de l'evangeli de Jesucrist: el Déu Pare-Mare que és Amor, especialment envers els qui sofreixen en el cos o en l’esperit.

En definitiva estem agraïts perquè aquest Any, gràcies a l’acció de l’Esperit, hem pogut assaborir el goig d’haver estat cridats al seguiment de Crist en la Vida Consagrada i hem trobat força per viure amb serenitat i fortalesa els moments de canvi, de feblesa, de discerniment que estem travessant.

Crec que expresso el sentiment de tots vosaltres en dir que el lema que el Papa ens va proposar per a aquest Any ha penetrat molt endins dels nostres cors i resta com un far que, lluny d’esgotar-se en aquest any, està cridat a inspirar-nos i esperonar-nos en els propers anys, plens de reptes: recordar el passat amb gratitud, viure el present amb passió i abraçar el futur amb esperança. Continuem fent el camí junts!

Màxim Muñoz és president de la Unió de Religiosos de Catalunya