(Federació de Cristians de Catalunya) El passat dimecres 23 d’octubre es va celebrar, al Saló d'Actes del Col·legi Major Sant Ramon de Penyafort de la Universitat de Barcelona, la jornada “L’educació contra el discurs de l’odi per raó de creences” amb un gran nombre de participants.
La jornada va comptar amb una taula rodona dedicada a la "Prevenció de la radicalització: religió a l’escola". Francisca Pérez-Madrid, professora titular de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB), va moderar la taula. Marcel·lí Joan Alsinella, Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (DGAR), juntament amb Joan Hernández i Serret, director del Grup de Treball Estable de Religions (GTER), van introduir el diàleg felicitant els organitzadors per la iniciativa i van recordar la importància de la col·laboració entre l'administració pública i les confessions religioses i entre les mateixes tradicions religioses.
Intervenció dels ponents
El President de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), Mohamed El Ghaidouni es va mostrar molt preocupat per la inacció per part de l'administració pública catalana a l'hora de fer valer el drets dels pares i dels infants musulmans a poder triar l'ensenyament de la seva pròpia religió a l'escola: "els drets no es pacten es respecten", va recordar. Com a contrapunt, va valorar positivament que per primer cop en molts anys, el Departament d'Educació els hagi facilitat la dada sobre el nombre d'alumnes que han demanat religió islàmica a Catalunya: 85.000.
Per altra banda, Guillem Correa, Secretari General del Consell Evangèlic de Catalunya, va remarcar que no era incompatible l'oferta d'una assignatura de Cultura Religiosa alternativa per a aquells alumnes que no cursin l'ensenyament confessional de la religió. A més, va fer un breu repàs històric de la situació de les minories religioses a l’Estat Espanyol i de les discriminacions de les que han estat objecte.
Joan Costa i Bou, Delegat de Pastoral Social de l'Arquebisbat de Barcelona, va explicar quins eren els principis innegociables per a garantir una veritable democràcia, segons la Doctrina Social de l'Església. Va assenyalar que el dret a la llibertat religiosa, en el que s’emmarca la classe de religió confessional, és el primer i més fonamental d'aquests drets. Va recordar que el laïcisme excloent que pretén expulsar la religió de l'àmbit públic, també de les escoles, és “una nova forma de totalitarisme”.
El cas de Finlàndia
La taula va finalitzar amb la intervenció de la professora María Gutiérrez, que porta més de quinze anys impartint l’assignatura de religió catòlica a Finlàndia. Gutiérrez va explicar com en la darrera reforma educativa del 2016 en aquest país, s'ha apostat clarament per afavorir de la religió segons les conviccions dels pares, ja siguin evangèlics, catòlics o musulmans. Només que n'hi hagi tres alumnes a una població que ho demanin, encara que siguin de distintes escoles, els directors han d'organitzar el transport perquè es pugui garantir aquest ensenyament. D'aquesta manera el sistema educatiu ajuda als alumnes en la seva recerca de sentit - que viuen un problema greu de suïcidi juvenil - així com alumnes immigrants i les seves famílies s'integren millor perquè constaten com l'escola aprecia els seus valors familiars més importants. Per altra banda, Gutiérrez va explicar -per a gran sorpresa del públic- com en els centres educatius es forma als professors que no són de religió perquè valorin la importància d'aquest ensenyament confessional de la religió.
La intervenció d’aquesta professora va finalitzar comentant que el projecte de cultura religiosa obligatòria es va plantejar a la darrera reforma educativa però que es va descartar perquè no responia al dret de les famílies.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.