Aponte: “Aprofitem l’oportunitat de canvi profund que s’obre amb aquesta crisi”

(Joan Gómez i Segalà -Direcció General d'Afers Religiosos) Pepe Aponte (Almodóvar del Río, Còrdova, 1943). Practicant de budisme vajrayana, llinatge Dudjom Tersar, des de 1984. President de la Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes des de 2015. Arquitecte i professor de les escoles d’arquitectura de Barcelona i del Vallès. Cofundador de la sala Zeleste. Director de 1981 a 1993 de la Llibreria Santo Domingo d’espiritualitat i ciències i arts tradicionals a Barcelona

Quan va començar la vostra recerca espiritual?
Jo sempre he tingut un caire devocional. Vaig anar a un col·legi religiós i, per tant, de petit la meva expressió era catòlica. De jove, me’n vaig apartar perquè no vaig trobar ningú brillant, lluminós, compassiu, tot i que de gran he conegut catòlics que sí que tenen aquestes virtuts. Em vaig abocar a la lluita reivindicativa a nivell social i universitari.

De jove no teníeu cap referent espiritual.
Jo mateix em denominava buscador. Era una època en que em vaig interessar per la càbala, pel sufisme, pel quart camí de Gurdjieff, fins i tot vaig fer una ullada a l’astrologia, però no hi havia res que em ressonés. Tot just Gurdjieff..., i dintre de la filosofia, em va interessar especialment Bertrand Russell, perquè la seva lògica m’acompanyava. No vaig trobar la connexió fins que em va ser traspassada una llibreria al carrer de Sant Domènec del Call (Barcelona) i em vaig fer llibreter.

Què hi havia d’interessant en aquesta llibreria?
Hi vaig descobrir els llibres de René Guénon, un francès de principis del segle XX que tenia una ment molt lúcida i que havia tingut una connexió espiritual amb el vedanta i el sufisme. Afinava amb una gran precisió intel·lectual en les seves anàlisis de tots els corrents espiritualistes amb influència oriental d’aquell temps, com la teosofia de madame Blavatski o l’espiritisme, i alhora posava al descobert la inconsistència de molts d’aquests corrents, que són una barreja de coses sense la profunditat que tenen les tradicions antigues com el ioga, la càbala, l’hesicasme cristià o el sufisme. Ell havia connectat amb una font tradicional, la saviesa transcendental o saviesa perenne, que tenia molt de filosofia hinduista, i aquí va començar la meva fascinació per les tradicions orientals. En aquesta llibreria vaig connectar amb el budisme.

Arribeu al budisme a través dels llibres?
Vaig haver d’ordenar tots els llibres. Em va resultar fàcil classificar-los tots, fins que vaig arribar al budisme. El budisme té una única base i una única essència: connectar amb la naturalesa primordial, la consciència primordial, que és el veritable buda, la consciència del present. Però alhora és molt divers en les formes, hi ha molts corrents. El llenguatge m’entrava molt, em resultava familiar, volia aprofundir-hi més.

Com vau continuar?
A la llibreria hi entrava molta gent i parlàvem molt, era un lloc que afavoria la conversa. Així vaig conèixer budistes que em van posar en contacte amb mestres del budisme tibetà que venien a Barcelona de tant en tant. Un client em va parlar d’un lama tibetà que es trobava a la Dordonya, un gran sant anomenat Dudjom Rimpotxé, un mestre molt apreciat per tots els tibetans. Vaig anar a escoltar les seves ensenyances i em vaig sentir tan a gust com si hagués retrobat la meva casa, la meva família. Poc després Dudjom Rimpotxé va traspassar, i el seu fill Shenphen Rimpotxé, que també irradiava santedat i compassió, va continuar fent ensenyances. Vaig sentir una connexió profunda, no des de l'intel·lecte sinó des del cor, i me’n vaig fer deixeble.

Una vegada descobert el vostre referent, com us canvia la vida?
Vaig continuar com a professor de l’escola d’arquitectura fins a la jubilació. Mentrestant, em vaig abocar a la creació d’entitats, alguna de les quals es va convertir en entitat religiosa, treballant per donar al budisme la visibilitat necessària. També porto un centre de meditació.

Plena dedicació?
Visc amb la meva família, que també està interessada en el budisme, i jo em puc dedicar molt a la pràctica personal i al suport a les entitats, i sobretot a la difusió de la consciència que tots provenim d'una sola essència que es manifesta de molt diverses maneres.

Preferiu identificar-vos com a budista que amb el propi llinatge?
Als inicis, el principiant es tanca en la pròpia pràctica, intenta no escoltar altres mestres o llinatges per no confondre’s amb les diferents escoles. Més endavant, vas a escoltar altres lames, i sentint-los entens millor quin és el nucli comú de l’ensenyament. Aquestes etapes et porten cada vegada més a obrir-te i acceptar la diferència i la unitat. Des de la Coordinadora fomentem molt aquesta presa de consciència de la unitat en la diversitat, i en són exemples el Vesak, que se celebra a la primavera, tot i que aquest any no el podrem celebrar públicament, i també les jornades de tardor, en les quals reflexionem amb experts, membres i també simpatitzants sobre temes d'actualitat i d’interès per a budistes i per a persones de ment oberta.

Sou el president de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes.
Al principi jo refusava el càrrec de president perquè amb el cap insistia en la meva idea d’aprofundiment i en els meus plans de retirs llargs, però assistia a les reunions, i al final el cor em va fer adonar que jo podia fer aquest servei.

Us proposeu estendre el budisme?
El budisme no té cap afany proselitista. Cal practicar, consolidar la pràctica i ensenyar-la a qui hi estigui interessat, res més. Una altra gran descoberta ha estat el diàleg interreligiós, que he descobert per dins perquè hi participo molt activament. No només em sembla enriquidor, sinó natural per entendre i acceptar l’altre, sigui quina sigui la seva opció. Tot és expressió del misteri, que es manifesta a través de formes determinades per la cultura.

Què significa la festa del Vesak?
El Vesak uneix tres celebracions fonamentals en el budisme: primer, el naixement de Buda; segon, la seva il·luminació o despertar a la vivència de la realitat absoluta, i, en tercer lloc, el paranirvana, l’abandó d’aquest món, el samsara, per tornar a l’origen, reintegrar-se en aquesta consciència universal que tot ho penetra. És útil la imatge de l’arribada a l’altra riba, en travessar un riu, en què fas servir una confessió o altra com a vehicle però que abandones en integrar-te a la casa del pare.

Buda vol dir el despert.
No es tracta només d’una llum de fora que ens desperta, sinó també d’una llum interior, perquè la nostra consciència és una espurna de la consciència de l’univers. Aquesta experiència de consciència plena és la buditat, que és la que va viure el Buda històric, Sakyamuni, però totes les persones que arriben a la mateixa experiència d'obertura a la consciència de l'absolut són budes.

En època de pandèmia, què en podem aprendre des de la perspectiva budista?
En el budisme parlem dels cinc verins o afliccions principals: ignorància, desig, odi, cobdícia i gelosia. Si algú està posseït per un d’aquests verins la seva consciència emmalalteix i s'enfosqueix. Això també passa a nivell global. Com a resultat del materialisme ferotge que només valora allò quantificable, la consciència col·lectiva del planeta emmalalteix. Vist des d'una perspectiva global, les catàstrofes són reajustaments de la naturalesa, fins i tot aquest virus pot ser una reacció del planeta amb el resultat d'una sanació ambiental, com es veu amb la notable reducció de la contaminació. No culpabilitzaré la humanitat com qui afirma que l’home és el càncer de la Terra, però sí que l’activitat humana fa emmalaltir la Terra, que no oblidem que és un organisme viu.

Què podem fer per revertir-ho?
Podem entendre el confinament com un regal, malgrat les conseqüències catastròfiques de mort i patiment. És un trasbals molt gran que requereix una capacitat d’adaptació molt gran. Els canvis costen molt. Què podem fer? Com diu Gandhi, sigues tu el canvi que vols veure en el món. Serà molt bo per a tot el planeta que les persones que tenen consciència que hi ha una realitat intangible més enllà del que perceben els nostres sentits aprofundeixin en les seves pràctiques espirituals i treballin per alliberar-se dels seus verins i irradiar una llum que canviï l’entorn.

Cal una nova consciència.
En temps de confinament la gent busca distraccions i deixa perdre l’oportunitat de canvi profund que s’obre. Si sabem veure-ho com a oportunitat podem posar en pràctica allò que ens fa més compassius, proactius i eficients en benefici del planeta i de tots els éssers que l'habiten.