Vés al contingut
Catalunya Religió ds. 24/09/2022
aplec-claret-2022

Claretians Com cada any, el tercer diumenge de setembre, un bon grup de persones s’han aplegat a l’espai martirial del Mas Claret per recordar, una vegada més, la persecució i el patiment de què foren objecte els màrtirs missioners claretians. Durant la jornada, també s’ha inaugurat un nou plafó en ceràmica, obra del claretià Josep Vilarrubias.

Enguany, per començar, davant del Cobert de la Mina s’ha fet memòria del grup de missioners del Mas Claret que van ser metrallats el 19 d’octubre de 1936. Tot seguit, en un Via Crucis amb tres estacions, s’ha llegit la vida de tres màrtirs del Mas Claret: la d’un missioner sacerdot, la d’un missioner estudiant i la d’un missioner germà.

A l’espai martirial, el claretià Pere Codina ha presidit l’eucaristia. Durant l’homilia, Codina ha posat èmfasi en el fet que els màrtirs “van donar la vida per Crist”. Segons Codina, aquesta expressió diu dues coses: “Que a tots se’ls va oferir la possibilitat d’escapar a la mort i que tots van morir perdonant”.

Certament, setmanes abans del seu martiri, els missioners del Mas Claret van ser víctimes de provocacions diverses i tots van ser convidats a blasfemar i a apostatar, però tots s’hi van negar. La tarda del dia 19 d’octubre, els missioners del Mas Claret, ferms en la seva fe, morien per Crist, és a dir, “perdonant com Crist perdonava de la creu estant”. I per això són màrtirs, és a dir, “testimonis, també del perdó de Crist”. Amb la seva mort van donar testimoni de la seva fe, del seu amor, del seu perdó i de la seva esperança.

Codina també ha recordat dos esdeveniments importants relacionats amb l’espai martirial. El primer és que en aquest aplec s’inaugura un plafó en ceràmica instal·lat al 'Cobert de la Mina', obra de Josep Vilarrubias, en substitució de la ceràmica que hi havia fins ara i que va ser destrossada uns mesos enrere. La nova ceràmica representa Maria en actitud d’escolta i de mirada interior, on hi ha escrita una frase que trobem a l’evangeli de Lluc: “Maria guardava tot això en el seu cor” (Lc 2,19).

El segon esdeveniment és que, l’estiu de 1997, ara fa 25 anys, un grup de joves de procedències diverses responia de forma entusiasta a la invitació de Josep Vilarrubias a fer un Camp de Treball per arranjar aquest espai martirial. A tots ells, “el nostre agraïment i homenatge”.

Finalment, la trobada ha acabat amb un petit refrigeri per a tots els participants.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.