"El fet religiós no només és el culte, forma part de tots els àmbits de la vida d’un ésser humà". Aquesta és una de les reflexions que han emergit durant la presentació del nou Anuari de Catalunya Religió, titulat “Comunicació i Religió”, que ha tingut lloc aquest dimecres a l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. La sessió de treball, moderada per Alba Martorell, membre de l'Observatori, ha comptat amb la participació de Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió, i de Jordi Llisterri, editor de l’Anuari.
L’Anuari “Comunicació i Religió” neix com una eina d’estudi i d’anàlisi sistemàtica sobre la presència del fet religiós als mitjans de comunicació i s’estructura en diversos blocs. Una de les parts pren Montserrat com a eix central, amb motiu de la celebració del Mil·lenari, i analitza els seus canals, llenguatges i estratègies comunicatives. La resta de l’Anuari es basa en l’anàlisi d’una mostra de 4.575 notícies publicades durant el 2024 en 121 mitjans, que permet observar de manera quantitativa i qualitativa com els mitjans han parlat de religió al llarg de l’any.
Una eina per posar dades a una intuïció compartida
Glòria Barrete ha situat l’Anuari en el marc de la trajectòria editorial de Catalunya Religió, un mitjà "nascut amb la voluntat de difondre el fet religiós en positiu, tenint present la pluralitat de confessions, però sense oblidar que la nostra identitat ve marcada pel catolicisme i les arrels cristianes". Segons ha recordat, tot i que "el fet religiós configura la vida de moltes societats i de moltes persones", continua sent "un gran absent en molts mitjans de comunicació".
"el fet religiós és el gran absent en molts mitjans de comunicació"
Aquesta mancança és la que va fer evident la necessitat d’una eina específica. "Ens calia poder explicar com es narra el fet religiós als mitjans i de quina manera es construeix aquest relat", ha afirmat Barrete, tot subratllant que aquest primer volum és "un número zero amb voluntat de continuïtat i de molt recorregut", plenament coherent amb els objectius fundacionals del projecte.
Tres parts i una aposta per la continuïtat
Jordi Llisterri ha detallat el plantejament formal i conceptual de la publicació, concebuda amb una clara vocació de permanència. "Vam optar per un disseny clàssic, gairebé noucentista, pensant que d’aquí a deu anys es pugui continuar publicant amb aquest mateix format", ha explicat, tot remarcant que la continuïtat és clau perquè "l’Anuari guanyi valor amb el pas del temps". Llisterri també ha posat en relleu el treball col·lectiu que ha fet possible el projecte.
L’Anuari s’estructura en tres grans blocs. El primer és un monogràfic que canviarà cada any i que, en aquesta edició inaugural, se centra en Montserrat, aprofitant l’efemèride del Mil·lenari per analitzar els seus canals, llenguatges i estratègies comunicatives. El segon bloc ofereix una mirada reflexiva sobre la producció editorial de Catalunya Religió al llarg del 2024.
"Vam optar per un disseny clàssic, noucentista, perquè d’aquí a deu anys es pugui continuar publicant amb aquest format"
En aquest apartat, Barrete ha volgut fer explícita la mirada des de la qual s’ha fet l’anàlisi: "L’objectivitat no existeix, i per això hem volgut posar en valor la nostra línia editorial pròpia, que es construeix a mesura que analitzem de què parlem". Segons ha explicat, Catalunya Religió "no fa l’editorial en un article concret, sinó que l’editorial és el tema del dia que publiquem diàriament", amb l’objectiu de mostrar que el fet religiós travessa tots els àmbits de la vida social, cultural i personal.
Què diuen els mitjans quan parlen de religió
La tercera part de l’Anuari “Comunicació i Religió” se centra en l’anàlisi de la presència del fet religiós als mitjans generalistes de Catalunya i Andorra. L’estudi es basa en una mostra de 4.575 notícies publicades durant el 2024 en 121 mitjans, a partir del dossier de premsa especialitzat del Gabinet d’Informació de l’Església Catalana, produït per Animaset. "Aquesta base ens ha permès treballar amb dades sòlides i fer una aproximació qualificable i quantificable, tot i que no estrictament acadèmica", ha explicat Llisterri.
El mètode de treball ha combinat una selecció per paraules clau amb un filtratge manual. Cada notícia s’ha registrat amb una fitxa que inclou el titular, el mitjà, la data de publicació, un resum de 600 caràcters i l’extracció de noms propis. Posteriorment, cada peça ha estat classificada segons una categoria A, centrada en el subjecte, i una categoria B, que identifica el tema principal.
"l'anuari vol fer valer l’aportació positiva del fet religiós"
Entre les conclusions principals, l’Anuari constata que la presència més positiva del fet religiós es dona sobretot en la premsa local, on "la vida parroquial i associativa sosté el gruix de la informació". Alhora, s’evidencia que "la polèmica amplifica l’impacte comunicatiu", ja que els escàndols i conflictes obtenen més visibilitat que les notícies ordinàries. L’estudi també assenyala la transversalitat cultural del catolicisme, amb un pes destacat de la vida monàstica, mentre que en el cas de les religions no catòliques el relat mediàtic se centra sovint en el conflicte, especialment fora de l’àmbit local.
Pel que fa a la gestació del projecte, Llisterri ha recordat que ja s’havien fet aproximacions similars en el passat, però que l’Anuari respon també a la voluntat de combatre l’efimeritat del món digital. Barrete ha afegit que la idea va prendre forma arran d’una trobada anual de Catalunya Religió, on va emergir la necessitat de "posar xifres" a una percepció compartida: que els mitjans parlaven poc del fet religiós o ho feien des de mirades parcials.
Amb aquest nou Anuari, Catalunya Religió posa a l’abast del públic una eina que permet comprendre millor com es narra el fet religiós als mitjans, identificar tendències, contrastar dades i "fer valer l’aportació positiva del fet religiós". L’Anuari vol ser, alhora, un instrument per fomentar el debat i evidenciar la influència del fet religiós en la vida social i cultural, aportant una mirada rigorosa i reflexiva que contribueixi a una comprensió més completa de la realitat mediàtica i del paper de la religió en la societat.
