No tots els dies es té la possibilitat de dinar amb algú com Antonio Spadaro, jesuïta, teòleg i periodista, actual subsecretari del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació i una de les veus més influents del pontificat del papa Francesc. Doncs bé, aquest divendres quasi un centenar de persones han tingut l’oportunitat de fer-ho en el marc de l’11a edició de la Tribuna Joan Carrera.
En la seva conferència, titulada “De Francesc a Lleó XIV: la inquietud com a llegat espiritual”, Spadaro ha remarcat que “Francesc mai va tenir un programa en el sentit tradicional” i que el seu veritable llegat és “un estil espiritual, una manera de veure i actuar: escoltar la realitat, discernir en l’Esperit, actuar amb misericòrdia”. El jesuïta italià ha recordat que abans del conclave molts assenyalaven la unitat com el gran repte, però ha matisat que “en realitat, el veritable repte rau en un altre lloc: la diversitat”. Per això ha defensat que la diversitat, si és honesta i arrelada en la recerca sincera, “és generativa”.
“Inquietud és la paraula clau que segella la continuïtat espiritual entre Francesc i Lleó XIV”
En referir-se al nou pontífex, Spadaro ha subratllat que Lleó XIV reprèn el fil del seu predecessor amb el mateix esperit inquiet i evangèlic. “Inquietud és la paraula clau que segella la continuïtat espiritual entre Francesc i Lleó XIV”, ha afirmat. Segons ell, el nou papa “demana avançar junts, amb altres confessions cristianes, altres religions i amb tots els homes i dones de bona voluntat”.
El subsecretari del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació també ha posat de relleu el canvi d’estil que Lleó XIV imprimeix al seu pontificat: més institucional i diplomàtic, però fidel als grans eixos de Francesc, com la pau, la sinodalitat i la defensa dels més febles. “La seva crida a la unitat de l’Església no sorgeix d’una lògica de control, uniformitat o por, sinó d’una necessitat evangèlica d’avançar junts”, ha remarcat.
En parlar de la situació internacional -un element més que necessari davant l'actual clima de violència-, Spadaro ha advertit que davant les guerres cal “una diplomàcia imbuïda d’impulsos profètics que també siguin capaços de reparar, curar i trobar solucions”. En aquest punt ha assenyalat que Lleó XIV “busca la seva postura” i que, a diferència de Francesc, pot establir una relació més directa amb l’administració nord-americana. També ha apuntat que el nou papa es caracteritza per un tarannà poc inclinat a la teatralitat, contrastant amb l’estil del president Trump, “poc escoltat tant per Netanyahu com per Putin”.
"el nou papa té un tarannà gens inclinat a la teatralitat i poc escoltat tant per Netanyahu com per Putin”
L’acte de la Tribuna Joan Carrera ha aplegat nombroses personalitats del món eclesial, polític i social, com el conseller de Justícia, Ramon Espadaler; el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xavier Gómez; el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el director d’Afers Religiosos, Ramon Bassas. La sessió ha estat inaugurada per Esperança Atarés, abadessa emèrita de Sant Pere de les Puel·les, i el conferenciant ha estat presentat per Enric Puiggròs, antic delegat dels jesuïtes a Catalunya.
Una conversa amb Spadaro
Després de la conferència, Spadaro ha conversat amb diversos periodistes i ha aprofundit en alguns dels punts clau del nou pontificat. Ha destacat que el papa Lleó XIV ha assumit el ministeri petrí amb la voluntat explícita de no afegir més tensió a un món i a una Església marcats per la polarització. En aquest sentit, ha assegurat que el nou pontífex busca “camins de reconciliació”, i ho fa des de la seva manera de ser: una personalitat cauta, amb una gran capacitat d’escolta i amb la tendència a avançar a passes lentes per conèixer bé les realitats abans d’intervenir.
“ha fet una elecció diferent respecte a Francesc pel que fa al ritme i estil”
Aquest estil, ha dit, marca una diferència amb Francesc. El pontificat de Francesc, en paraules d’Spadaro, va ser “disruptiu”, i, en canvi, Lleó XIV ha volgut situar des de l’inici al centre del seu magisteri la idea d’una “pau desarmada i desarmant”, un concepte que no implica renunciar a les reformes, sinó aplicar-les amb un mètode diferent, més lent i cohesionador. “Jo penso que estem a l’inici d’un itinerari. Hem d’oblidar que evidentment ha fet una elecció diferent respecte a Francesc pel que fa al ritme i estil” resumeix el jesuïta.
Pel que fa al si de l’Església, el subsecretari del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació ha remarcat que la gran prioritat del nou papa és preservar la unitat enmig d’un clima fragmentat i extremadament polaritzat: “La seva gran reforma ara mateix és la unitat”, ha assenyalat. I pel que fa al seu estil de govern, ha deixat clar que la prudència i la consulta són alguns dels elements clau per entendre els primers passos del pontificat del papa Lleó: “Lleó XIV vol conèixer quina és la temperatura, el clima de l’Església en aquest moment. Certament, també entendre què passa al món i se n'adona clarament, ho ha dit més d’una vegada, que el món està tens i polaritzat i que aquestes polaritzacions són actives també dins l’Església”.
“el món està tens i polaritzat i que aquestes polaritzacions són actives també dins l’Església”
Com ho podem percebre? Segons Spadaro ho podem fer tot contemplant l’actitud del papa i les primeres persones que s’han reunit amb ell durant aquests primers mesos: “El que ell vol fer ara és escoltar i reunir, tant els que sostenen la missa en llatí com els que treballen amb el col·lectiu LGTB”. Ara bé, segons Spadaro, aquesta cautela no ha de ser confosa amb una relaxació de l’autoritat del papa, perquè “és una persona molt cauta, d’un gran capacitat d’escolta, i que procedeix a passos lents; vol conèixer la realitat abans d’intervenir, però quan sigui el moment ho farà”.
Per tant, podem veure que el papa Lleó XIV inicia el seu pontificat amb una clara voluntat de conèixer la pluralitat de l’Església, però, podem entendre que, com a bon americà, un cop hagi diagnosticat els mals que afecten el catolicisme, trobarà la forma de resoldre aquests elements per cercar una “unitat superior a la diferència”.
