(CR/Observatori Blanquerna) "Jo volia ser pallasso perquè els pallassos fan feliç la gent trista", així comença el seu relat biogràfic el claretià Antoni Fradera. Va decidir fer-se religiós: "Transmetent el missatge de Jesús podia fer més feliç la gent", afirma.
Fradera té més de vuitanta anys i és missioner a Nagoya, el Japó. Reconeix que la cultura oriental és discreta i molt humil, "no volen molestar mai", fins el punt, explica, que si preguntes a algun japonès com es troba si està malalt et diuen que estan bé, "no et volen afligir". Aquest és el cor dels japonesos, que ha captivat a Fradera. "M'estimo aquest país perquè he arribat a la conclusió que tota la gent és igual, té el seu cor", tot i que és un cor, matisa, "que ha viscut en ambients diferents".
La felicitat per a ell consisteix en oblidar-se d'un mateix, igual que fan els japonesos. Fradera reconeix que no entén els missioners que prediquen amb el paper a la mà, ja que "parlant amb el cor a la butxaca". Ell, en canvi, no prepara mai res, "miro quina cara fa la gent", ja que "quan un diu t'estimo no s'ho prepara, surt del cor".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.