L'antic pati de les monges de Gràcia, un jardí sorgit de la lluita veïnal

Josep Gordi –CR Al número 62 del carrer Encarnació del barri de Gràcia de Barcelona hi ha un espai singular on es barreja el passat religiós i el present associatiu. El cor d’aquest jardí és l’antic pati d’un convent que va ser enderrocat. Ara, és una victòria de la lluita veïnal per generar espais de silenci, reflexió i comunitat. Aquesta és una entrega més de la sèrie d'articles 'Santuaris urbans' de Catalunya Religió que recull racons de pau i recolliment en espais urbans.

Per entendre l’extraordinari valor d’aquest espai cal remuntar-nos a finals del segle XIX. El 1885 Juan Sanz i Carbonell va escriure i signar el seu testament, un any abans del seu traspàs. En aquest document s’establia que la meitat de la seva fortuna i les finques que tenia al carrer Encarnació de la vila de Gràcia havien de dedicar-se a la creació d’una escola cristiana per a les noies més desafavorides del barri de Sant Joan de la vila de Gràcia. El senyor Sanz va ser un home de negocis que es va enriquir comerciant amb Cuba i, a la vegada, era un home religiós i pietós.

La congregació de les Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada fundada el 1896 a Granada per Emilia Riquelme va ser la institució encarregada de fer realitat les darreres voluntats d’en Juan Sanz. El convent va funcionar més d’un segle. Al llarg dels darrers anys del segle XX l’escola va tancar. El convent va continuar amb una tasca assistencial cap a les persones més desafavorides, sobretot dels que provenien de Sud-amèrica, on aquesta congregació té molts convents i centres educatius. Finalment, producte del fet que cada dia hi havia menys monges, el bisbat va decidir tancar el convent i vendre la propietat a una constructora.

A principis del 2012 comença l’enderroc del convent davant de la sorpresa del veïnat. La constructora havia obtingut una llicència per construir un pàrquing i habitatges fet que generava la destrucció total del jardí. Malgrat que des de l’exterior no es visualitzava, molts veïns eren coneixedors de l’existència d’un jardí interior que tenia més de cent anys i del qual sobresortien quatre palmeres i altres arbres.

Després d’un primer moment, es va crear una plataforma veïnal: Salvem el Jardí que lluitarà i evitarà la destrucció de l’antic pati de les monges. La seva permanent reivindicació provocarà que l’Ajuntament de Barcelona compri el solar el 2014 i, finalment, el 2022 promogui el canvi en la qualificació urbanística que passarà a ser: verd de nova denominació.

A partir del 2014 la plataforma es converteix en l’Associació Salvem el Jardí 2014. Durant els dos anys anteriors, els membres de Salvem el Jardí, amb el suport veïnal, s'havien dedicat a promoure la necessitat de tenir un nou espai verd a Gràcia i, al mateix temps, a dignificar l’espai. El primer que van fer va ser treure les runes de l’enderroc del convent del pati, endreçar l’espai i començar a plantar noves plantes.

El col·lectiu, que compta amb el paper cabdal de les dones, ha creat un jardí amb una interessant diversitat d’arbres i d’ambients vegetals. D’una part hi ha l’herència dels arbres que formaven part del pati del convent, com la glicina monumental que hi ha al voltant de la font que presidia, com en tants claustres religiosos, aquest espai de pregària i esbarjo, així com una araucària de quinze metres d’alçada, un impressionant ficus, troanes, llorers, nespres del Japó i diversos llimoners. Després hi ha un esplèndid jardí vertical de recent creació i una bonica col·lecció de cactàcies i suculentes, amb espècies de tot el món.

Tal com afirma Carles Abella, professor emèrit de la Universitat de Girona i membre de l’associació que té cura del jardí: “Aquí no hi ha plantes autòctones o mediterrànies, sinó espècies de jardí urbà que s’han conservat i conformen un conjunt verd urbà de molta riquesa”. Cal assenyalar que la major part de les espècies que podem admirar en aquest jardí provenen de donacions de veïns o d’intercanvis. D’altra part, l’associació que gestiona aquest espai s’anomena Centre Cívic a l’aire lliure i dins seu es desenvolupa una intensa programació cultural, de jardineria, ioga o dansa. Per tant, és quelcom més que un jardí.

Marta Montcada, una de les persones que forma part de l’associació ens va explicar que la denominació de Jardí del Silenci neix del contrast d’aquest espai amb el soroll urbà; de la necessitat de crear una zona de confort, de pau per poder-nos escoltar i entendre’ns; de mantenir el lligam amb aquest espai centenari de pregària i fomentar que el cor del jardí al voltant de la simbòlica font que es remet a la font del paradís continuï essent una zona de silenci i espiritualitat.

No oblidem que a partir del silenci podem sentir tots els sons de la natura, és a dir, de l’aigua, del vent, el cruixir de les branques i el cant dels ocells. Per tant, el silenci d’aquest jardí vol fomentar el respecte i l’escolta amb les creacions veïnals o de convidats que porten música o paraula. Per tot plegat, conèixer i passejar per aquest santuari urbà ens permet connectar amb un passat religiós i un present amb vocació de servei i d’acollida, envoltats de verdor i silenci.