(Bernabé Dalmau / Monjo de Montserrat) Aquest divendres, dia 26, s’escauen els cinquanta anys del traspàs del monjo Anselm Ferrer (Capellades 1882 – Montserrat 1969). Amb un bagatge musical familiar ingressà a l’Escolania on rebé una forta formació vocal i instrumental i, després d’un fugaç pas pel seminari de Barcelona, rebé l’hàbit monàstic a Montserrat el 1899. Començà a exercir-hi el seu talent musical alhora que s’iniciava en els estudis eclesiàstics que ampliaria a Sant Anselm de Roma. També perfeccionà les disciplines musicals a la Cappella Giulia del Vaticà i a Nàpols. Entremig rebé l’ordenació sacerdotal (1909) i, retornat definitivament a Montserrat, es féu càrrec de l’Escolania des del 1911 fins al 1933. En aquest temps renovà els estudis teòrics i els d'instrument, va formar una orquestra per a ampliar la cultura musical dels escolans, amplià el fons de la seva biblioteca, i donà una gran importància a l'educació de la veu. Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català. Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions.
L'any 1939, un cop acabada la guerra civil, aplegà a Barcelona el nucli inicial de la nova Escolania de Montserrat. Tingué un excel·lent criteri en l'aplicació de les normes que imposava el Motu proprio de Pius X sobre la música sacra, perquè si bé contribuí a desterrar de l'església qualsevol resta de cant operístic, tampoc no arribà al fanatisme exclusivista del cant gregorià, fent alternar el cant gregorià amb formes polifòniques que s'ajustaven a l'esperit litúrgic. Anselm Ferrer ha tingut la fortuna que, del seu llegat de compositor, es mantenen ininterrompudament tres Salves i l’Ordinari de la missa en català que, des del II Congrés Litúrgic (1965), és l’habitual de totes les festes a Montserrat.
És un gran representant a casa nostra del corrent anomenat cecilià de música sacra. Ho palesen grans composicions a veus mixtes, una de les quals, l’”Himne a la Mare de Déu de Montserrat” ha pres tons llegendaris. Efectivament, fou compost per a les festes jubilars de 1931, enmig de les incerteses de la proclamació de la República. El text fou obra del monjo biblista Jordi Riera, que versificà enginyosament la “Visita Espiritual” de Torras i Bages tot carregant-ne les tintes patriòtiques. Durant el franquisme aquest himne no s’interpretà a causa del text, però també és veritat que el pare Ireneu Segarra el rescatà, al moment oportú, sense fer-ne escarafalls.
L’aniversari del pare Anselm Ferrer serà oportunament celebrat l’estiu, durant el festival d’orgue en el qual s’interpretarà la “Missa Abbatialis” en una celebració litúrgica dominical. Ara, però, en la festa patronal del 27 d’abril, al final de les vespres una convocatòria especial d’antics escolans propiciarà l’execució de l’esmentat “Himne” de Ferrer – Riera. Com que el text és força curiós i pràcticament desconegut, el transcrivim també com a mostra de l’ambient devocional i patriòtic que es vivia al monestir, aquells anys de la dictadura de Primo de Rivera, tan compromesos però tan fecunds gràcies a l’acció dels col·laboradors de l’abat Antoni M. Marcet.
Himne a la Mare de Déu de Montserrat
O catalans, la terra ens agermana,
alcem amunt els cors vibrants,
us exalcem, Madona catalana,
amb nostres precs, amb nostres cants.
Alt setial on seu la Saviesa
que ens ensenyà els eternals destins,
als catalans la fe doneu encesa
que fa planers els terrenals camins.
Lliri més blanc que l’escumeig de l’ona
de les verges el més brillant espill,
el vostre poble allibereu Madona
del vici insà que el vol posar en perill.
Excelsa i admirable profetessa
que l’Etern més que els àngels heu lloat,
d’aquest poble lleveu la mala messa
que els blasfems i gent àvola han sembrat.
Rosa fragant, de caritat senyera,
flama vivent que escalfa i mai no mor,
als vostres fills l’Amor doneu-nos vera,
feu-los germans a dins del vostre cor.
A aquell Déu de qui sou Engendradora,
que és vostre Pare i us vol fer mercès,
pel poble català pregueu, Senyora,
per tal que no es desfaci mai més.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.