Anna Boj: “La vida contemplativa retorna cadascú a la seva veritat més profunda”

(URC) Aquest 30 de maig l’Església ha celebrat la solemnitat de la Santíssima Trinitat, la Jornada Pro Orantibus 2021, en record de la vida contemplativa. Des de Mataró, la priora de les Carmelites Descalces, Anna Boj, explica el seu testimoni de vida consagrada, i ens apropa a aquest carisma que distingeix tots els religiosos i religioses entregats a la pregària amb Déu.

Buscant conèixer a Jesús

Anna Boj explica com va arribar a la vida contemplativa, “buscant de respondre a una invitació de Jesús, que passava per conèixer-lo en la pregària i la vida fraterna”. Un desig i necessitat de relació, de diàleg i intimitat amb Ell”, amb l’esperança que donés “llum” a totes aquelles “injustícies i situacions doloroses” que havia vist, explica.

Després de molts anys, com a carmelita, explica com s’ha adonat que “viure de l’escolta de la Paraula, celebrar-la en la litúrgia, en comunió amb tots i per tots, deixar-te modelar i inspirar per ella, és el nucli de la vida de l’Església”. “Et va fent deixeble de Jesús i des d’aquí confies que les decisions que vas prenent estiguin mogudes pel seu esperit per anar construint el Regne del Déu”, afegeix.

Món de pregària enmig la societat

En una societat marcada per la immediatesa, on tot passa sense ni adonar-nos, la priora de les Carmelites de Mataró assegura que la vida contemplativa esdevé “un estil de vida, que retorna a cadascú a la seva veritat més profunda i on pot descobrir la presencia de Jesús i l’Evangeli”. Una descoberta com a “inspiració d’un viure més senzill, més solidari, amb una alegria i una plenitud que ens són donades purament per l’amor immens de Déu”. Amb aquesta certesa, assegura que “la vida cristiana és aquest amor gratuit del Pare.

Estimar com som estimats

“La vida contemplativa vol obrir-nos a la capacitat de Déu, a la sorpresa d’allò inesperat, a modelar-nos el cor, segons Jesús per estimar com som estimats”, assegura Boj. “A mi personalment m’aporta l’experiència d’anar creixent en confiança, en l’esperança, en agraïment, a no defallir”.

Recordant les paraules de Sant Pau, la priora recorda amb goig que “Ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que en ell vivim, ens movem i som”.