Cristianisme i Justícia afronta la digitalització, el relleu generacional i les noves espiritualitats sense renunciar a la gratuïtat.
Amb gairebé 45 anys d’història, Cristianisme i Justícia continua tenint un paper cabdal en la realitat eclesial i social de Catalunya. Queda lluny, però, l’Església dels anys vuitanta i els reptes actuals ja no són els de la Transició. L’entitat afronta avui els canvis del món digital, les dificultats del relleu generacional i una realitat espiritual més plural i fragmentada que la de fa quatre dècades. Al llarg de tota aquesta trajectòria, però, ha mantingut una constant: l’aposta per la gratuïtat de les seves publicacions.
La Memòria 2025 recull les principals dades de l’entitat i explica els canvis que està impulsant. Per aprofundir-hi, parlem amb Anna Barba, membre de l’equip intern de Cristianisme i Justícia. Barba assenyala que un dels objectius principals del centre és avançar en la digitalització sense abandonar les publicacions en paper. Alhora, remarca que "l’accés gratuït al coneixement és un dels nostres irrenunciables".
Quina fotografia ofereix la Memòria 2025 de la situació actual de Cristianisme i Justícia?
Cristianisme i Justícia s’està enfocant en el repte de tenir impacte a través del món digital. Els darrers anys hem vist un augment molt gran dels costos de les publicacions en paper. Alhora, la gent continua demanant-les, però hem vist que era necessari combinar-les amb la publicació digital.
Per això, totes les nostres publicacions, excepte la revista Mirada, es publiquen simultàniament en paper i en format digital, amb accés obert. Aquest és un dels reptes que tenim: veure com fem aquesta transició d’una manera que ens permeti mantenir la sostenibilitat econòmica.
Al llarg de l’any hem enviat 121.000 quaderns, tant en castellà com en català; 14.000 quaderns EIDES i 5.600 exemplars de Seleccions de Teologia. De Mirada n’hem venut uns 2.000 exemplars. Els enviaments són molt fàcils de seguir gràcies a la traçabilitat, però mesurar l’impacte digital és més complicat.
"l’accés gratuït al coneixement és un dels nostres irrenunciables"
També fem enviaments a comunitats religioses i parròquies, i ens és difícil mesurar l’impacte que tenen en el seu entorn. Hi ha parròquies que, entre cometes, ens fan de distribuïdores: encarreguen exemplars i els reparteixen entre els feligresos. Aquí també tenim el repte de determinar quin és l’impacte real.
A més, estem fent una inversió en l’àmbit digital, a través de les xarxes socials, on oferim molt més contingut, i també a través dels butlletins. Això potser no va quedar tan reflectit el 2025, però aquest 2026 s’ha fet molt més evident i continuarà.
Preveieu que alguna de les publicacions passi a editar-se exclusivament en format digital?
No, de moment no. L’única col·lecció que tenim exclusivament en format digital és la Col·lecció Virtual. Sí que estem generant continguts nous, no tant en forma de publicació com, sobretot, de butlletí. El 2025 vam fer, per exemple, un butlletí mensual amb continguts sobre temes específics. En vam publicar un sobre el genocidi a Gaza i ara n’hem fet un de previ a la visita del papa, sobretot pel que representa enguany el llegat del pontificat de Lleó XIV.
Com a espai digital molt obert i de diàleg, també tenim el blog, que intentem potenciar. Fa cinc o sis anys que es va posar en marxa i és un espai en què col·laboren desenes de persones, no necessàriament vinculades als seminaris de reflexió del centre. Per tant, és un espai que ens permet ampliar, divulgar i també aprofundir en la línia editorial.
L’aposta digital respon a una davallada de les publicacions impreses o principalment a l’augment dels costos?
Respon a l’increment de costos i, també, al fet que un dels reptes que tenim és la sostenibilitat del centre, entesa no només des de la part econòmica, sinó també des de la producció de coneixement i el sosteniment de la reflexió.
Som un centre que aviat celebrarà els 45 anys i una gran part del nostre públic és gent molt gran. Ens trobem que una part important del públic que ens llegeix, a poc a poc, es va morint. Hem de buscar la sostenibilitat, i el repte generacional —la incorporació de noves veus i el relleu generacional al centre— és un dels focus del Pla Estratègic 2025-2028, en el qual estem treballant.
"Entenem que el coneixement es construeix entre totes i tots i, per tant, aquesta és també la nostra aportació a la societat"
La distribució gratuïta de les publicacions és una part intrínseca del projecte? La considereu també una manera de fer justícia?
Sí. De fet, ha estat el centre de la campanya Un pou per tothom: l’accés gratuït al coneixement és un dels nostres irrenunciables. Cada vegada que hem fet consultories externes, aquest és un aspecte que no s’ha entès. El primer que ens diuen des de fora sempre és que això ha de tenir un cost, que hi ha d’haver una subscripció, que no pot ser que ho estiguem divulgant tot gratuïtament. Però és un irrenunciable del centre.
Per a nosaltres és importantíssim l’accés lliure al coneixement i que també hi puguin accedir sectors de la població que, per la seva situació socioeconòmica, potser no podrien assumir una subscripció. Volem que el coneixement arribi i es divulgui. Entenem que el coneixement es construeix entre totes i tots i, per tant, aquesta és també la nostra aportació a la societat.
Com es pot sostenir un projecte finançat principalment a través de donacions?
Segons les dades de la Memòria 2025, el 76% dels ingressos del centre provenen de donatius. Si hi afegim les quotes de les formacions, és a dir, les contribucions de les persones que hi participen, arribaríem a un 85% dels ingressos procedents de persones. Això és difícil de sostenir.
D’aquí ve la nostra insistència en el fet que, per fer possible la distribució gratuïta del coneixement, cal generositat, i que això forma part de la nostra visió de la justícia. Per aquest motiu vam iniciar la campanya Un pou per tothom, que tot just ha acabat. Ens havíem fixat l’objectiu de recaptar 10.000 euros per assegurar la publicació dels quaderns de cara al curs vinent.
La campanya ha estat un èxit. Hem complert l’objectiu i hem recaptat 10.000 euros i escaig. Ha estat molt interessant perquè una part molt important dels donants han estat nous: persones que fa menys temps que ens coneixen.
La campanya també tenia un vessant molt pedagògic: donar a conèixer els costos, ser transparents i fer entendre per què la gratuïtat és important per a nosaltres. El lema sorgeix del Paper de la reflexió de Cap d’Any 2025, que es titulava Manifest saurí. O l’art de descobrir pous d’aigua viva. La idea era mostrar com, a través de la reflexió, podem trobar una aigua que ens sadolli en un món tan problemàtic i en què sovint vivim immersos en el desànim i el malestar.
El curs central d’aquest any s’ha preguntat què vol dir creure avui. Què ha aportat de diferent Cristianisme i Justícia al debat sobre el ressorgiment de la fe, tant present aquests darrers mesos?
Cristianisme i Justícia ofereix un curs presencial que, d’alguna manera, articula la reflexió al llarg de l’any. El curs central d’aquest any va ser Què vol dir creure avui?
A nivell de contingut, el tema del ressorgiment de la fe o de les noves espiritualitats ja fa uns anys que el treballem i aquest any volíem posar-hi el focus. Crec que ha estat un encert i s’ha fet evident. Al llarg d’aquest any hem anat veient productes culturals que feien aflorar aquesta pregunta: per què estem parlant de Déu a nivell cultural? Rosalía, Los domingos i tota una sèrie de productes culturals ens han fet fer aquesta pregunta a nivell social.
"moltes vegades aquestes propostes han passat pel mercat, han perdut la dimensió de transcendència i s’han convertit en productes de consum"
Què hem aportat des de Cristianisme i Justícia? El fet d’haver començat a parlar-ne fa uns anys ens ha permès matisar i problematitzar la nostra mirada sobre aquest despertar espiritual del segle XXI. Això ens fa adonar que el que està passant respon a determinats factors socials i contextuals.
Hem viscut un període en què l’espiritualitat ha desaparegut de la dimensió pública i, en general, l’exploració de la dimensió espiritual no s’ha treballat socialment. Això també és conseqüència del fet que, aquí, al llarg del segle XX, aquesta dimensió va estar molt marcada i cooptada per l’Església catòlica i per la seva aliança amb el nacionalcatolicisme.
Venim d’aquest context i crec que la situació és bastant pendular. Hi va haver un temps de molta repressió i d’un allunyament molt fort de l’Església catòlica. Ara, en un context que nega aquesta dimensió i que genera malestar —amb diagnòstics múltiples sobre el cansament, el malestar i la salut mental—, hi ha un pèndol cap a la recerca de fonts de sentit.
Aquesta recerca s’articula d’una manera molt més plural i molt més fragmentària que la que havíem vist al llarg del segle XX. També perquè hi ha hagut una globalització que ha aportat tendències o moviments espirituals d’altres contextos, però moltes vegades aquestes propostes han passat pel mercat, han perdut la dimensió de transcendència i s’han convertit en productes de consum.
Per tant, hi ha una recerca molt fragmentària. Des del catolicisme, el que veiem és que s’està produint una identificació amb el catolicisme que moltes vegades és més identitària que transcendent. Hi ha gent que es defineix com a catòlica sense practicar, perquè això evoca una identitat nacional, un replegament cap a uns valors que, segons diuen, s’han abandonat. Això també ho estem veient en moviments neoconservadors, en moviments de gent jove vinculats a la dreta o a l’extrema dreta.
Del que ens adonem des de Cristianisme i Justícia és que, en la nostra tradició teològica, moltes vegades hem oblidat la part més celebrativa, la vinculació des del cos i la dimensió més emocional. Ens hem centrat molt en l’anàlisi racional i en l’aplicació de categories marxistes, oblidant tota aquesta dimensió.
A la memòria destaqueu que heu canviat el nom d’Anuari a Mirada, i que aquest canvi editorial volia expressar “una anàlisi atenta, acurada i compromesa de la realitat”. Quin és el motiu d’aquesta decisió?
El canvi de nom es deu segurament a un error nostre que va portar a un problema de comprensió pel fet d’anomenar la publicació Anuari. Per a nosaltres, Anuari volia dir una revista anual que s’havia treballat al llarg del curs anterior. Però molta gent llegia el terme Anuari i l’entenia com una memòria anual del centre.
"Ens hem centrat molt en l’anàlisi racional i en l’aplicació de categories marxistes, oblidant tota aquesta dimensió"
Durant tres edicions vam anar gestionant aquesta idea; a la quarta vam fer el canvi, i ara acaba de sortir el número 5. A l’hora de replantejar el nom de la publicació, molt ràpidament ens va sortir la idea de Mirada. Creiem que expressa la nostra manera de fer i de ser: com volem mirar la realitat. Ho fa amb un disseny més acurat, amb fotografia i il·lustració, i posant molta més atenció a la part estètica, de la mà de del contingut.
Què pot aportar avui Cristianisme i Justícia?
Aprofundiment i formació teològica, especialment entre els joves, sovint molt bolcats a l’acció i menys a la reflexió, quan totes dues són potes absolutament necessàries. També una mirada que ens ajudi, pensant en tota mena de públics, a anar més enllà del que la societat ens imposa; una mirada que transcendeixi la fisicitat, i una reflexió que impulsi l’acció i l’alimenti. Són els dos pols que s’han d’anar complementant mútuament.
