(Andrea Tornielli –Vatican News) El començament del vuitè any del pontificat del papa Francesc cau en un moment dramàtic per a tota la humanitat, cridada a enfrontar la pandèmia de COVID-19. La crida, forta i per a tots, a mantenir la nostra mirada fixa en l'essencial requereix que aquest aniversari se celebri d'una manera diferent a la d'anys anteriors. En aquests dies difícils, mentre cadascun de nosaltres s'enfronta dramàticament amb la precarietat de l'existència, el papa Francesc ha triat acompanyar-nos amb l'oració, encomanant a Maria i amb la celebració diària de l'Eucaristia en la Missa a la Casa Santa Marta, excepcionalment transmesa en directa per streaming tots els matins per a tothom.
Després de tot, precisament aquestes Misses, les celebracions diàries del Papa "rector" que predica a petits grups de fidels dient-los el que va despertar en ell la meditació sobre la Paraula de Déu proclamada aquest dia, representen una de les innovacions més significatives del pontificat. Un acompanyament diari, que s'ha convertit en una cita reconfortant per a moltes persones que en aquests set anys han buscat i llegit el resum de l'homilia de Santa Marta oferta pels mitjans de comunicació del Vaticà. Ara, aquest senzill i concret acompanyament del Papa que celebra la missa en la capella de la seva residència oferint el sacrifici eucarístic pels qui sofreixen, pels malalts, pels seus familiars, pels metges, infermeres, voluntaris, els ancians sols, els presos, les autoritats, s'ha tornat encara més evident i reconfortant.
El Dimecres de Cendra, quan l'emergència del Coronavirus encara no es percebia tan clarament, el Successor de Pere va dir: "Comencem la Quaresma rebent les cendres: 'Recorda que ets pols i en pols tornaràs'. La pols al cap ens porta de tornada a la terra, ens recorda que venim de la terra i que tornarem a la terra. És a dir, som febles, fràgils, mortals. A través dels segles i mil·lennis que estem travessant, enfront de la immensitat de galàxies i l'espai, som petits. Som pols en l'univers. Però som la pols estimada per Déu. Al Senyor li encantava recollir la nostra pols a les nostres mans i bufar el seu alè de vida. Llavors som pols preciosa, destinats a viure per sempre. Som la terra en la qual Déu ha vessat el seu cel, la pols que conté els seus somnis. Som l'esperança de Déu, el seu tresor, la seva glòria". El Papa va concloure la seva homilia amb aquestes paraules: “Permetem-nos reconciliar-nos per viure com a fills estimats, com a pecadors perdonats, com a malalts curats, com a viatgers acompanyats. Deixem-nos estimar per estimar. Permetem-nos aixecar-nos, caminar cap a la meta, la Pasqua. Tindrem l'alegria de descobrir que Déu ens ressuscita de les nostres cendres”.
Propi per donar testimoniatge d'aquesta mirada d'esperança i aquesta abraçada per a tots, el Papa que ens guia acompanyant-nos, el dimarts 10 de març, al començament de la Missa a Santa Marta, va voler resar en particular pels sacerdots, perquè en aquest moment tinguin la força per acompanyar, consolar i estar a prop dels qui sofreixen. I, mentre prenen totes les precaucions possibles, tenen "el coratge de sortir i anar als malalts, aportant la força de la Paraula de Déu i l'Eucaristia i acompanyant als treballadors de la salut, voluntaris" en l'extraordinari servei que duen a terme.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.