(Laura Mor –CR) La comunitat cistercenca de Santa Maria de Valldonzella ha escollit Maria Àngels Cornellà Palou com a mare abadessa d’aquest monestir històric situat al peu de la muntanya del Tibidabo, a Barcelona. La votació va tenir lloc divendres al monestir i la benedicció abacial serà, previsiblement, cap al mes de juny, per Pentecosta.
La mare Núria Illas va exercir de priora-administradora del monestir fins el gener de 2021, quan va presentar la renúncia per raó d’edat i després de 17 anys al càrrec. En aquell moment, Cornellà ser elegida priora-administradora, en context de pandèmia, mitjançant un nomenament i va assumir el govern de la comunitat per un període d’un any.
“Seguim l’evangeli i la Regla; qui vulgui que s’hi apunti”
Cornellà té 57 anys i és nascuda a Moja (Olèrdola), a l’Alt Penedès. Té estudis en Treball Social i s’ha dedicat al món de les arts gràfiques. El 26 de novembre de 2011 fa la professió simple com a monja cistercenca i el 27 de maig de 2012 fa la solemne. El 1989 entra a formar part de la comunitat cistercenca de Collsabadell, a Llinars del Vallès, una petita comunitat de monges cistercenques procedents de Vallbona que s’hi havia instal·lat 1977 buscant “una experiència més propera a la gent, en context de l’obertura després del Concili Vaticà II”, apunta Cornellà.
El 2005 es tanca aquella comunitat degut a l’edat avançada de les monges que hi quedaven i el 2008 Cornellà entra a Valldonzella. I ho fa mentre té cura d’una de les germanes de Collsabadell, Maria Clara Rucabado, que va marcar el seu itinerari vital monàstic.Amb la mort d’aquesta germana, el 2017, s’incorpora plenament al monestir. La nova abadessa descriu amb paraules molt senzilles la seva vocació: “Seguim l’evangeli i la Regla de Sant Benet; qui vulgui que s’hi apunti”. I rebutja qualsevol imatge “extravagant, de martiri o heroïcitat” vinculada al seu estil de vida.
De fet explica que es va sentir atreta pel cister perquè havia llegit que “aquest orde monàstic busca la bellesa en la senzillesa per viure amb el que és imprescindible i fer-ho evangèlicament”. Un tipus de vida monàstica marcat per la celebració de l’ofici diví i per la feina senzilla al taller.
“Som més artesanes que intel·lectuals”
A Valldonzella fan icones i tenen un taller d’enquadernació i conservació de llibres, arts gràfiques i personalització d’objectes. “M’agrada llegir molt, però som més artesanes que intel·lectuals”. I en aquest sentit posa l’accent en aquesta “senzillesa” com una actitud que vol que marqui la comunitat els propers anys.
Com a exemple concret explica que fa uns dies la sagristana va caure i es va trencar el fèmur i ella la va substituir-la i va parar taula a la missa. Diumenge ho va continuar fent: “L’abadessa fa d’escolana”, li va dir al celebrant, i es van fer un somriure. “Si ser abadessa és servei, no és incompatible”, rebla. Una nova abadessa que diu “continuo sent la M. Àngels”. I entre les tasques que assumeix, continuarà també com a administradora de la comunitat.
Una abadia amb més de set segles d'història
Amb Valldonzella estem parlant d’una comunitat itinerant amb prop de vuit-cents anys d’història. Constituïda el 1147, s’incorpora al cister el 1237. I ha tingut vida monàstica de forma ininterrompuda fins el dia d’avui.
La primera presència és a Santa Creu d’Olorde, a prop de Vallvidrera, el 1237; després passa per dues ubicacions més a Barcelona, a l’interior de la ciutat, prop del portal de sant Antoni de la muralla, i també a la Sagrera després de la Setmana Tràgica. L’actual monestir, a Sarrià, data de l’any 1913. I el 1922 s’acaba i es consagra la nova església, obra modernista de l’arquitecte Bernardí Martorell.
L’obertura de les visites guiades
La nova abadessa situa el centenari de la consagració com una data significativa a celebrar en aquest mandat. I destaca entre les novetats recents l’obertura de visites guiades. “Arran de la pandèmia, hem viscut un moviment de persones ens demanava visitar el monestir”.
El fet de no poder sortir de Barcelona, considera, ha fet “conèixer i valorar les coses més properes”. Com el modernisme català. Les visites són una activitat que ha permès una projecció, a la ciutat, tant del monestir com d’aquest edifici centenari. Actualment, el monestir ofereix servei d’hostatgeria i compta amb una petita botiga per a la venda d’objectes artesans. Les monges viuen amb austeritat, consagrades a la pregària i al treball manual. L’ora et labora de la Regla de Sant Benet.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.