(Ramon Bassas - CR) Diuen que és millor no fer Pasqua abans de Rams, però sembla bastant lògic que celebrem la Pasqua després de la Setmana Santa, oi?. Sense l'una, l'altra no té cap sentit, diuen els entesos. I, si en un país com el nostre han arrelat amb força les representacions públiques de la Passió, teatralitzades o venerades en processó, ¿com és que al relat de la Ressurrecció no li passa el mateix?
Probablement passa, senzillament, que algunes tradicions pasquals no ens han arribat (les caramelles i poca cosa més), o que es prioritza el seu caràcter familiar (la mona), o que, en tornar a la "normalitat" d'usos i dietes després de set setmanes, tinguem menys necessitat de ritualitzar. Sigui com sigui, no és cert que les processons s'hagin acabat. L'analogia del camí, de fet, té més sentit quan se celebra el "pas" (que és el que vol dir Pasqua etimològicament) de la mort a la vida: també la Ressurecció ens ha d'agafar caminant. I no pas mirant el cel com dirà Jesús a l'Ascensió,d'aquí a set setmanes (Ac 1, 11).
Al nostre mapa de processons tenim comptabilitzades vuit processons de Diumenge de Ressurecció i un parell més més endavant. En la majoria d'elles s'hi representa l'encontre entre la Mare de Déu i el Ressuscitat que, tot i no tenir cap suport dels textos del Nou Testament, es viu amb una emoció molt especial.
En el cas de Blanes, la processó actual no és massa antiga. Va començar a celebrar-se fa vint-i-dos anys a càrrec d'una confraria composada únicament per dones i va integrar una tradició que enguany en compleix 120: el Cant de l'Àngel. A Catalunya, només sabem que se celebri a la veïna població de Calella i a Olot. Però a Blanes és l'únic lloc on coincideixen processó i cant, segons revela un article de la historiadora M. Àngela Sagrera a l'últim número de la revista d'estudis locals Blanda. Sagrera hi parla dels orígens, que van molt més enllà d'aquests 120 anys, de l'arrelament de la tradició a la població, de cadascun dels infants que l'ha interpretat i n'ha analitzat tots els elements (vesturari, música, organització...). La partitura original del la peça musical amb acompanyament d’harmònium és de mossèn Joan Batlle, datada el 1904.
Aquest any coincidia amb les eleccions generals. Sempre es feia a la Plaça dels Dies Feiners, però l'ajuntament ha cedit l'espai per a actes electorals i l'àngel s'ha hagut de desplaçar a la cantonada del carrer Raval amb el carrer Muralla, que tenen noms de perifèria. Ha estat allà on es s'han trobat la Mare de Déu de Pasqua i el Crist Ressuscitat, que parteixen de dues processons diferents. També han hagut de canviar de recorregut, però han mantingut l'horari de sortida. Acompanyats perla música de de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria, a un quart de dotze sortia la Mare a la Plaça de l’Església i mitja hora més tard ho feia el Fill des de la de la Parròquia Santa Maria. Les mares sempre s'avancen.
Cap a les 12 del migdia és quan es van trobar, la Mare de Déu va fer unes genuflexions al Crist i després una veu blanca va iniciar la la interpretació del Cant de l'Àngel. Encabat, va interpretar-se el Ressurrexit i la processó retornà a l'Església de Santa Maria, on s'hi celebra l'ofici de Pasqua. I, de nou, s'hi interpretà el Cant de l’Àngel, tali com s'havia fet a la Vetlla Pasqual de dissabte. L'intèrpret habitualment pot ser un nen o una nena i no se sap la seva identitat fins el mateix moment en què es fa.
I cap a casa, a menjar la mona. Bona Pasqua.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.