Els alumnes amb famílies més controladores presenten pitjors resultats escolars

(Obra Social 'La Caixa') Els alumnes amb famílies més controladores i menys comunicatives presenten pitjors resultats escolars. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi La implicació familiar en l’educació: una eina de canvi, publicat per l’Observatori Social de ”la Caixa”.

L’informe, elaborat per Rubén Fernández Alonso, Marcelino Cuesta i Pamela Woitschach, tots ells de la Universitat d’Oviedo —juntament amb Marcos Álvarez-Díaz—, de la Conselleria d’Educació i Cultura del Principat d’Astúries, sorgeix després d’avaluar les dades obtingudes de l’Avaluació General de Diagnòstic (EGD), duta a terme pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, en la qual van participar 26.543 estudiants de 2n d’ESO escolaritzats a 933 centres.

En línies generals, l’estudi reflecteix que la implicació familiar en el procés educatiu és positiva per als alumnes, encara que una anàlisi més detallada permet observar que no totes les formes d’implicació a la llar són necessàriament beneficioses. Segons els autors, hi ha estils més eficaços que d’altres, i fins i tot n’hi ha que poden ser perjudicials.

L’informe revela que els fills de les famílies més comunicatives —les que mantenen amb els seus fills converses sobre l’escola per tractar tècniques i hàbits d’estudi, relacions personals a l’aula i motivació per estudiar— mostren un millor acompliment escolar.

I al contrari, un estil més controlador i menys comunicatiu —en el qual els progenitors centren les interaccions en l’ajuda, la supervisió i el control dels deures escolars i, sovint, s’impliquen directament en la seva realització— s’associa negativament a l’acompliment escolar.

Les dades assenyalen que l’estil parental més efectiu és el que fomenta l’autonomia i la responsabilitat dels alumnes, ja que els estudiants que fan els deures d’una manera autònoma hi esmercen menys temps i obtenen millors resultats que els que necessiten ajuda freqüent i constant. Així mateix, aquestes dades coincideixen amb d’altres que indiquen que els estudiants poc autònoms tenen més dificultats per generar estratègies d’autoregulació.

En tots dos casos, les mares s’impliquen més que els pares en la comunicació amb els seus fills: més del 80 % de les mares s’interessen habitualment per com els ha anat a classe, mentre que en el cas dels pares aquest valor disminueix pràcticament en 20 punts percentuals. De la mateixa manera, les mares presenten perfils més controladors que els pares, segons les dades obtingudes.

Famílies comunicatives, educació equitativa

L’informe també demostra de quina manera influeix la implicació familiar en el centre escolar en conjunt. Els centres amb famílies que presenten un estil més obert i comunicatiu no només obtenen millors resultats, sinó que, a més, les diferències entre els alumnes tendeixen a disminuir, la qual cosa genera una educació més equitativa. La diferència de resultats entre els tipus de centre se situa al voltant de 20 punts a favor dels que presenten nivells més alts de comunicació i suport.

Segons els autors de l’estudi, les dades obtingudes obririen una via amb potencial de millora integral per als centres, ja que les organitzacions educatives tindrien un marge per proposar i implementar polítiques destinades a fomentar perfils d’implicació familiar que augmentin l’eficàcia i l’equitat de l’educació als centres.