Vés al contingut
2 Catalunya Religió dc. 2/11/2022
altres-parroquians-gran
Fotografia: Centre d'Estudis de l'Hospitalet.
Galeria d'imatges

Víctor Rodríguez –CR Si, com va dir Paco Candel, al nostre país hi ha hagut "altres catalans" que vivien "on la ciutat canviava de nom", en l’àmbit eclesial hi va haver, òbviament, "altres parroquians". A partir d’aquesta tesi es desenvolupa el treball de fi de màster que l’historiador i periodista Francisco Javier Rodríguez, de l'Hospitalet de Llobregat, va realitzar i que ara veurà la llum en un llibre. Serà aquest 11 de novembre en un acte de presentació a les 19:00 h a la Casa de Reconciliació de Can Serra de l'Hospitalet. 

Prologat pel qui va ser tutor del treball, l’historiador Carles Santacana, el llibre reflecteix un tema de candent actualitat i alhora, poc estudiat. Un fenomen, però, que s’ha anat repetint en les diverses onades migratòries a casa nostra i que parteix d’un neguit de l’autor: "volia abordar la relació de la immigració amb les parròquies".

Un estudi amb tres parts diferenciades

El llibre pertany a la col·lecció 'Recerques-Retrats' del Centre d'Estudis de l'Hospitalet (CEH) i s’estructura en tres grans blocs. En el primer es presenta l’estudi i es caracteritzen les tres grans onades migratòries vingudes d’arreu de l’estat: l’anterior a la Guerra Civil, la de postguerra i la més gran, ocorreguda entre els anys 1950 i 1975.

Feta aquesta introducció, el següent bloc aborda les temàtiques i reivindicacions socials, econòmiques i solidàries que es van dur a terme en l’àmbit parroquial o gràcies a l’aixopluc de l’església. Partint de la base de la parròquia com a espai de socialització dels nouvinguts, s’aborden també temes com l’ús de la llengua o el contrast que es donava entre els llocs de procedència dels rectors amb els dels nous fidels.

El segon bloc aborda més el vessant espiritual del fenomen, endinsant-se en temes com la religiositat popular dels nouvinguts o el trauma que suposava l’emigració en la pràctica religiosa. Es tracta també del paper i convivència dels fidels de tota la vida davant d’aquest fenomen que va provocar l’erecció de moltes noves parròquies i en va canviar la composició social de moltes altres d’existents.

El primer input, a casa

"Els pares són nascuts fora de Catalunya i a l’habitació hi havia la típica imatge del Crist natzarè i al seu costat la Moreneta en perfecta harmonia". D’aquesta combinació de convivència de la fe arrelada en diferents cultures, sorgeix la motivació per la qual es desenvolupa el llibre.

Malgrat que Els altres parroquians no transcriu les moltes entrevistes fetes, aquesta nova publicació sorgeix després de moltes converses i de diverses trobades amb rectors i cristians de base de l’Hospitalet i de quatre municipis més del seu voltant. El llibre doncs abasta també el fet migratori a les parròquies de Cornellà de Llobregat, Viladecans, el Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat. D’aquesta manera, no es tracta el fenomen des d’una òptica només municipal, sinó que s’amplia el context i l’estudi d’un fet que es va viure a tota l’àrea metropolitana barcelonina.

Com diu l’autor, "hi ha material per seguir estudiant i, per tant, el llibre que aviat es presentarà és un punt de partida per continuar més endavant". 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.