(Rif'at Bader –Vatican News) L'Iraq és un país sagrat. Va ser habitat per profetes, el més antic dels quals va ser Abraham, que es va dirigir des d’Ur de Caldea a Terra Santa, on l'era de la profecia va començar en temps antics. L'Iraq és el país del profeta Jonàs que va viure a Nínive i va cridar a el penediment i a la tornada permanent a Déu. També és el país en què el poble va ser exiliat a l'Antic Testament durant un viatge despietat anomenat "exili" a Babilònia.
En primer lloc, el Papa Francesc ve al país de Mesopotàmia com a pelegrí. S'ha anunciat una imminent visita del Papa a l'Iraq. Aquesta visita arriba, en realitat, després d'una invitació oficial que sol ser emesa per les autoritats competents en assumptes polítics, implicant el president de la República de l'Iraq. També s'uneix a una segona invitació de l'Església Catòlica de l'Iraq. Quan esmentem l'Església Catòlica, ens referim per descomptat a totes les esglésies catòliques presents a l'Iraq, però sobretot a l'Església Caldea que actualment està encapçalada per un dels ajudants de el Papa, és a dir, el cardenal Louis Raphaël I Sako. Això no és per ignorar l'Església Catòlica siriana els fidels de la qual van ser els màrtirs de la fe, especialment després del bombardeig de l'església de Nostra Senyora de l'Alliberament, fa 10 anys. Hi ha, per descomptat, una modesta presència d'altres esglésies catòliques, és a dir, la llatina, la maronita, la greco-catòlica, la copta i l’armènia. També altres esglésies germanes no catòliques, la més important de les quals és l'Església Assíria, el lideratge va estar a l'Iraq, traslladada durant anys als Estats Units d'Amèrica i després va tornar a Bagdad.
El Papa Francesc va a l’Iraq en un moment en que els seus predecessors no van poder fer-ho a causa de les complexitats, incloses les guerres, la violència sectària, els atemptats terroristes i les complexitats dels assumptes polítics en aquest país germà .
El Papa Joan Pau II desitjava ferventment visitar l'Iraq el 1999, però a causa del bloqueig que se li va imposar en aquell moment el president Saddam Hussein va ajornar la visita prevista per a aquest any. Així doncs, el sant pare va fer un pelegrinatge "espiritual" a aquest país, el 12 de març de 2000, per iniciar el viatge de peregrinació a l'any del gran jubileu de país del profeta Abraham que es va complir amb una visita a Egipte, Jordània i Palestina. Un any més tard va caminar seguint els passos de l'apòstol Pau a Síria.
Avui, el Papa Francesc, que sempre es centra en el respecte als pobres, els refugiats i els immigrants, així com en el seu dret a una vida segura, va a l’Iraq, on en els últims anys els cristians i els yazidites, especialment de la Plana de Nínive i Mossul i dels pobles i ciutats veïnes, han estat desplaçats per la força cap a diversos països del món arran dels actes terroristes duts a terme per ISIS en aquest moment.
El Papa Francesc va a l'Iraq en primer lloc per encoratjar la comunitat cristiana a l'Iraq que ha resistit les "turbulències" polítiques que van tenir lloc incloent guerres estrangeres o lluites internes. Encara hi ha una brillant i gloriosa presència cristiana tot i la dramàtica disminució dels nombres.
Per tant, el Pontífex vol encoratjar als que es mantenen ferms en la terra dels seus avantpassats malgrat els successius desastres, especialment durant la seva visita programada a la ciutat d'Erbil, on actualment hi ha un bon nombre de persones desplaçades per la força des Mossul i els pobles de la plana de Nínive. Francesc també visitarà Mossul i el municipi de Qaraqosh per seguir encoratjant als desplaçats per la força que viuen a l'estranger a que possiblement tornin a la terra dels seus avantpassats i avis.
El Papa Francesc vol, en segon lloc, promoure el diàleg i la vida en comú entre tots els components religiosos, ja sigui a nivell ecumènic entre les Esglésies germanes, o mitjançant les relacions islàmic-cristianes. És ben sabut que no només existeix el diàleg cristià-sunnita, sinó també el diàleg xiïta-cristià. A la terra de l'Iraq, hi ha una presència històrica dels savis-mandeus, yazidis, baha'is, així com altres religions i tradicions.
A més, el Papa Francesc, que és home de diàleg, vol subratllar el sentiment, el deure i la responsabilitat de la convivència fraterna entre els diversos components de el poble iraquià, sota el paraigua de la ciutadania, sobretot a pocs mesos de haver signat un important document anomenat "Fratelli Tutti".
Francesc enviarà un missatge per seguir buscant els camins de la pau, diàleg, fraternitat, cooperació i col·laboració constructiva entre els diversos polítics de l'Iraq per tal de reconstruir un Estat iraquià modern i fort després d'anys de guerres dures i amargues , disputes sectàries i atacs de grups terroristes, per restablir l'esperit d'esperança entre tots els iraquians, especialment els joves, per a un futur millor.
A l’Iraq esperen amb interès la visita de el Sant Pare, que serà la primera del successor de Pere. Esperem que la visita tingui lloc en un moment en què les condicions relacionades amb l'epidèmia han millorat en els països del món.
Finalment, hi ha dos punts:
El primer és que, durant la visita de el Papa als Emirats Àrabs Units a principis de 2019, va signar un important document per l’Imam Al-Azhar titulat "El document sobre la fraternitat humana per a la pau mundial i la convivència". Dos mesos després, va estar al Marroc per signar una crida amb el rei del Marroc sobre Jerusalem. Hi ha un nou document que veurà la llum a Mesopotàmia?
El segon punt és que, al març de 2003, els tambors de guerra nord-americans sonaven per al Iraq, que gaudia de l'aprovació internacional, excepte per al Papa Joan Pau II, que va dir: "no a la guerra!”. La guerra no sempre és inevitable. Sempre és una derrota per a la humanitat ". Al març de 2021, el Papa Francesc vindrà a tractar de restaurar el que va ser destruït, per no haver escoltat la veu del seu predecessor.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.