El passat 17 de gener, l’escolapi Albert Moliner va ser ordenat diaca a la Parròquia Mare de Déu del Carme, al barri del Raval de Barcelona, en una celebració que va esdevenir una autèntica expressió de comunitat i d’acció de gràcies. La cerimònia va ser presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, i concelebrada pel Pare General de les Escoles Pies, Carles Gil, i pel Pare Provincial d’Escola Pia de Catalunya, Jordi Vilà, acompanyats de nombrosos religiosos escolapis, familiars i amics. La comunitat escolàpia va voler posar en relleu aquest pas com “un moment de reconeixement a una vocació treballada, madura i profundament arrelada al servei”.
Una vocació de llarg recorregut
Nascut a Barcelona, Albert Moliner defineix la seva vocació com “un procés llarg”, lluny de qualsevol decisió sobtada. “Quan era jove, com tot el jovent, m’interrogava pel sentit de la vida”, recorda, situant la parròquia com un espai clau en aquest camí. La parròquia de Sant Josep de Calassanç, al barri del Clot —on va néixer i on avui torna a servir—, va ser un lloc fonamental: “Era un dels pocs espais on els joves ens podíem trobar i no estar al carrer”.
“la parròquia Era un dels pocs espais on els joves ens podíem trobar i no estar al carrer”
Aquest primer contacte amb la vida parroquial, sempre vinculada als escolapis, el va portar a iniciar un temps de discerniment a finals dels anys vuitanta. “Em van suggerir lectures, acompanyament, i vaig pensar: per què no provar-ho?”, explica. Durant aquest període va començar els estudis de Teologia, una etapa que marcaria definitivament la seva trajectòria. Tot i deixar temporalment la comunitat, va continuar formant-se i va iniciar la seva tasca docent. “Vaig descobrir que em trobava molt bé a l’aula, compartint coneixement”, afirma, exercint com a professor de religió i valors a primària i secundària i a l'escola pública.
L'arrel de la vocació: educació i missió
El seu camí vocacional es va veure profundament marcat per diverses experiències missioneres internacionals. A Guatemala, Brasil i, més endavant, a l’Equador, Moliner va viure de prop la realitat de comunitats empobrides i la manca de ministres ordenats. “Allà vaig descobrir, per primera vegada, que faltaven capellans per sostenir la vida sacramental”, relata, evocant setmanes senceres “vivint de la providència absoluta”. Aquelles vivències el van impactar profundament: “T’adones que aquí vivim de luxe i no en som conscients”.
“fent de missioner T’adones que aquí vivim de luxe i no en som conscients”
Després d’aquestes experiències i amb l’acompanyament constant dels escolapis, l’any 2019 va decidir trucar novament a la porta de l’Escola Pia. Va iniciar una etapa a la comunitat del Carme, al Raval, i posteriorment va realitzar el noviciat a Mexicali, a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, en plena pandèmia. “Va ser un any dur, enmig del desert, però una experiència molt rica”, explica, convivint amb escolapis marcats per la realitat migratòria i fronterera.
Vida religiosa i diàleg en una societat plural
El 25 d’agost de 2025, festivitat de Sant Josep de Calassanç, Moliner va fer la professió solemne com a escolapi, culminant així el seu procés dins l’Orde. Pocs mesos després arribaria l’ordenació diaconal, i ara serveix a la parròquia de Sant Josep de Calassanç, implicant-se en projectes socials, Càritas i les tasques litúrgiques pròpies del diaconat, alhora que inicia un temps de discerniment encaminat a una futura ordenació sacerdotal.
La seva vocació s’articula al voltant de tres grans eixos: l’educació, la missió i el diàleg interreligiós, àmbit en el qual és doctor en Teologia. “Aquesta tercera pota dona molt sentit al meu servei, especialment al Raval”, afirma, destacant que el diàleg ecumènic i interreligiós “no és una teoria, sinó una realitat viva als barris”.
“ el diàleg ecumènic i interreligiós és una realitat viva als barris”
En una societat sovint qualificada de secularitzada, Moliner defensa amb convicció la vigència de la vida religiosa. “Se’m fa molt difícil viure sense el misteri”, afirma, entenent-lo com una dimensió present en el dia a dia. Lluny de parlar d’una absència d’espiritualitat, constata que “la gent continua tenint una necessitat real d’espiritualitat”, encara que no sempre s’expressi en clau explícitament cristiana. Per això matisa que potser “no vivim tant en una societat secularitzada com descristianitzada”, ja que persisteix “una recerca d’interioritat, de calma i de sentit”.
Amb una vocació madura i arrelada, Albert Moliner representa una manera de viure la vida religiosa des de la llibertat, el servei i la proximitat. “L’Escola Pia és un espai on puc realitzar-me com a persona i com a creient”, assegura, convençut que educar, dialogar i servir continua sent una resposta plenament actual als reptes del nostre temps.
