(Laura Mor –CR) Són camps diferents i autònoms. Però ciència i fe “han de mantenir el diàleg perquè és enriquidor per les dues bandes, que s'il·luminen mútuament”. Així ho defensa Albert Florensa, que és membre de la Càtedra d'Ètica i de Pensament Cristià de l'Institut Químic de Sarrià (IQS).
En aquesta línia, els dies 1 i 7 de juny l'Institut acull unes jornades amb el títol 'Ciència i espiritualitat, avui'. La proposta la fa l'associació d'antics alumnes de l'Institut Químic de Sarrià. En concret, la promoció de l'any 68 que, segons Florensa, “és una promoció molt activa amb una gran vida cultural”.
Com a Càtedra veuen que “el diàleg fe i ciència ja no és problemàtic”. “Ara la pregunta clau és la tècnica; estem estudiant molt és com la tècnica afecta els éssers humans i les nostres societats”.
Segons Florensa, cada descobriment que fa la neurociència remou creences. “La ciència camina, la teologia camina i mútuament es fan molt de bé. Per això és un diàleg que no acabarà mai”. Creu que ja ha acabat l'enfrontament i que ara “continua un diàleg que ha de ser mantingut i aprofundit”.
'Ciència i espiritualitat, avui'
Aquest diàleg “és un diàleg acadèmic i és una llàstima que no arribi més a peu de carrer”. Ho explica Florensa recordant com “alguns alumnes arriben a classe pensant que ciència i fe són llenguatges completament antitètics i incompatibles”.
L'acte dels dies 1 i 7 de juny comptarà amb una presentació del jesuïta Enric Puig, president del patronat de l'IQS. El nucli de la jornada serà la intervenció del biòleg i escolapi Ramon Maria Nogués, que ha treballat la relació entre cervell i transcendència, el proper 1 de juny a dos quarts de set de la tarda; i del físic i poeta David Jou, el dia 7 de juny.
Després de cada intervenció, s'ha previst una taula rodona amb els ponents, coordinada pel mateix Albert Florensa i per Ferran Relea, de la promoció del '68 de l'AIQS. L'acte finalitzarà amb un diàleg obert al públic.
Ciència i fe en l'ADN de l'IQS
La càtedra va néixer el curs 1999-2000. Porten disset anys a l'Institut Químic de Sarrià. Florensa considera que “la vida de la Càtedra a l'IQS està absolutament normalitzada”. I explica com “alumnes i professors entenen perfectament que la reflexió sobre l'humanisme i la ciència són compatibles”.
Una mostra de la seva vitalitat és també el llibre que José Sols i Albert Florensa acaben de publicar en el marc de la Càtedra: Ética de la investigación científica. L'ha editat Desclée de Brouwer i és una reflexió útil per a estudiants universitaris, investigadors i professorat, tant de ciències socials com de ciències naturals.
Si busquem “el sentit primigeni” d'aquest diàleg ciència i fe en el marc de l'IQS, trobem la llavor fundacional dels jesuïtes. Tenien un objectiu molt clar: “Demostrar a la societat de començaments del segle XX, que es podien compatibilitzar completament la fe i la raó”. El 1905 el jesuïta Eduard Vitòria funda a Roquetes, al Baix Ebre, el Laboratorio Químico del Ebro. Un centre que el 1916 es trasllada a Sarrià, a Barcelona, adoptant el nom actual.
Florensa recorda que “en aquells moments el diàleg no era tan clar”. En un context darvinista, “la gent deia 'si Déu va fer Adam i Eva com és que ara resulta que venim del mico'? Doncs no, les dues coses són veritat perquè estem en plans diferents”. Per consolidar aquesta idea “els jesuïtes van decidir formar científics molt potents que demostressin que no hi havia incompatibilitat”. Per això es pregunta: “Quina millor manera de demostrar això que creant un centre de formació de referència científica i universitària?”
Avui, ciència i fe es complementen. I a l'IQS saben que “la teologia i la transcendència no poden imposar coses a la ciència i la ciència tampoc pot imposar metodologies”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.