L’Ajuntament de Barcelona aposta per l’equitat en la relació amb les religions

(Jordi Llisterri-CR) Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’equitat és l’adaptació de la norma jurídica a cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals. Un concepte que ha recollit Khalid Ghali, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, al final de les jornades sobre llibertat religiosa que s’ha celebrat aquest dimarts a Gràcia.

Una “equitat i no igualtat” que passa per “conèixer i reconèixer” des de l’administració les tradicions religioses presents a la ciutat. Segons Ghali, “la posició és clara: com Ajuntament volem parlar d’aquest tema i fer-lo explícit”.

En el mateix sentit s’ha pronunciat el sisè tinent d’alcaldia, Joan Subirats, en l’obertura de les jornades. “La norma té vocació homogènia” i “la tendència de l’administració és a confondre igualtat amb homogeneïtat”, ha explicat Subirats.

Els dos representants municipals també han insistit en “el pluralisme com una característica central de la democràcia”.

Aquest pluralisme religiós s’ha volgut visualitzar en les jornades organitzades per l’Oficina d’Afers Religioses de l’Ajuntament de Barcelona que han comptat amb la participació de membre de diverses confessions religioses, com a assistents i en el diàleg que s’ha fet en quatre taules rodones temàtiques paral·leles.

Denunciar els Acords Església-Estat i control a les religions

La jornada s’ha obert amb dues ponències sobre la gestió i l’estat de la llibertat religiosa. La primera intervenció ha estat de l’assagista de Madrid Juan José Tamayo, que ha tractat el marc jurídic actual. Tamayo ha parlat de restes del substrat nacionalcatòlic a Espanya i ha afirmat que els Acords Església-Estat de 1978 “no només són preconstitucionals, sinó que són anticonstitucionals”.

Segons Tamayo cal derogar aquests acords amb l’Església catòlica però també els acords signats el 1992 amb les religions d’arrelament notori (islam, protestantisme i judaisme) i la llei de llibertat religiosa. Ha denunciat que són marcs legals caducats o que creen un greuge amb les confessions que no tenen aquest reconeixement. Com a proposta ha demanat una nova llei de llibertat de consciència i un estatut de laïcitat que garanteixi la separació entre església i estat.

Tamayo també ha apostat per un “control polític” de l’administració sobre les religions per garantir qüestions com la democràcia interna o el valors feministes.

En la segona ponència inicial, Maria del Mar Griera, directora del grup d’Investigacions en Sociologia de la Religió de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha reflexionat sobre l’aplicació a nivell local dels principis de la llibertat religiosa. “L’àmbit local és el clau en la gestió de la diversitat religiosa perquè els ens locals són els traductors de les grans idees” i “no és un tema abstracte, sinó del dia a dia”.

Griera ha explicat les dificultats que moltes vegades té l’administració per decidir “a qui consideren interl·locutors” i per distingir “demandes legitimes vinculades a la religió o al fet cultural”. Ha remarcat que a Europa els ens locals estant donant respostes molt diferents i que és un tema molt obert.

Entre altres aspectes, ha apuntat que cal reflexionar sobre com es gestiona l’herència rebuda, amb un “catolicisme banal” que està present de manera difusa als carrers i tradicions pròpies i amb una “espiritualitat banal” que porta a campanyes del civisme basades en el Karma. També cal plantejar-se el tema del cofinançament perquè “les dificultats econòmiques dificulten la igualtat religiosa”. Finalment, ha demanat no deixar-se arrossegar per “un debat atrapat pels extrems d’un discurs de la laïcitat que s’ha trobat amb de l’extrema dreta”.

Demandes de les confessions

Bona part de la jornada ha estat dedicada al debat entre els representants de diverses confessions en quatre taules rodones paral·leles i amb propostes o idees que han recollit quatre relators.

Sobre ensenyament Maria del Mar Griera ha recollit el debat sobre el model de l’assignatura de Religió. No hi ha un acord però si que hi ha la constatació comuna que és important oferir una cultura religiosa a tots els alumnes. També s’han coincidit en la necessitat de promoure una aproximació a la interioritat més experiencial i social.

Sobre la dimensió pública de les pràctiques de culte, Alberto López Bargados, de la UB, ha recollit el malestar d’algunes confessions per la discrecionalitat amb la qual alguns serveis municipals apliquen les normatives, sovint a criteri de cada responsable. També s’ha apostat per ampliar els ajuts i subvencions a les entitats religioses, especialment per enfortir les federacions. S’ha destacat que des del món catòlic es veu positiu estendre un model de finançament a totes les confessions.

Sobre l’observança dels preceptes religiosos en l’esfera pública, Glòria García-Romeral, de la UOC, ha remarcat les bones pràctiques que ja hi ha en àmbits com el funerari, però que encara està pendent en altres com l’alimentació a les escoles. S’ha constatat que el context polític actual no afavoreix la desenvolupament d’aquestes demandes de les confessions.

Finalment, la quarta taula, amb la participació de Catalunya Religio, ha tractat sobre la relació amb els mitjans de comunicació moderada per Miriam Díez, de l’Observatori Blanquerna (URL). S'ha recollit la percepció d’hostilitat o ignorància que tenen moltes confessions sobre el seu tractament informatiu, tot i que no és un problema exclusiu de les comunitats religioses. També s’ha destacat la necessitat d’afavorir les relacions personals i la proximitat amb els periodistes.

Jornada"Llibertat religiosa a BCN:estat de la qüestió"Ens hem reunit un públic molt divers d ciutadanes, acadèmiques, tècniques Ajnt, entitats i comunitats x dialogar, discrepar i debtre sobre la nostra realitat de ciutat plural i diversa. Els reptes d futur d les ciutats plurals pic.twitter.com/W5Byk2ctdS
— Khalid Ghali Bada (@kghalib) February 4, 2020