(Laura Mor –CR) “Rep aquest signe de la nostra fe, càtedra de la veritat i la caritat de Crist, i anuncia’l amb la vida, els costums i la paraula”. Aquesta és la fórmula del nou ritu per a instituir catequistes que es podrà fer servir a partir de l’1 de gener. Unes paraules que pronunciarà el bisbe de cada diòcesi –o algú que actuï en el seu nom– per reconèixer de forma estable i oficial el ministeri de la catequesi en dones i homes laics.
Es tracta d’un ritual que se celebra una sola vegada, que es podrà fer durant una missa o una celebració de la Paraula i que ja té un esquema precís: comença amb una exhortació, es convida a la pregària, es llegeix el text de benedicció i es lliura un crucifix als catequistes. El papa Francesc va formalitzar al maig el ministeri de catequista amb el Motu Proprio Antiquum ministerium. Aquest mes de desembre, ha aprovat i publicat una Editio typica amb el Ritu d’Institució de Catequistes. Es tracta d’un text bàsic que després serà traduït i adaptat per les diferents conferències episcopals del món.
Un servei que demana discerniment
El director del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears, Joan Àguila, recorda que el ministeri de catequista és un ministeri laïcal que exigeix “un discerniment, una formació i una vocació molt específica”. I ho diferencia de l’enviament que fan les diòcesis als equips de catequistes a inici de curs. Com a ministeri, aclareix, no està pensat “per a una persona que aparegui del no-res”, sinó per a “una persona ben integrada a la comunitat parroquial i amb un itinerari consolidat de servei que l’avali”.
Àguila assenyala que el catequista instituït “pot convocar per escoltar la paraula, donar la comunió i acompanyar infants, adolescents i adults en el creixement en la fe”. Per això “és una figura que pot emergir” en l’actual context eclesial. En aquest sentit considera que cada vegada “és més urgent i més necessària la presència del laic catequista referent de la comunitat”.
Aquest mes de desembre, el papa Francesc també ha dedicat als catequistes la seva intenció de pregària en vídeo: “Calen bons catequistes que siguin alhora acompanyants i pedagogs”, ha dit.
Tots els catequistes s’han d’instituir?
El prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, Arthur Roche, ha adreçat una carta als presidents de les Conferències Episcopals que acompanya la publicació de l’Editio typica.
Roche distingeix dues tipologies principals del ministeri: els catequistes amb la tasca específica de la catequesi, i els que dirigeixen la pregària de la comunitat, assisteixen malalts, celebren funerals, formen altres catequistes, coordinen iniciatives pastorals i ajuden els pobres.
La carta especifica que no s’ha d’instituir tots els “catequistes”. I, en concret, assenyala que no s’han instituir els candidats al diaconat i al sacerdoci; els religiosos i religioses, independentment que pertanyin a Instituts el carisma dels quals sigui la catequesi; els professors de religió a les escoles i els que presten un servei dirigit exclusivament als membres d’un moviment eclesial.
Pel que fa als acompanyants de la iniciació de nens i adults, tampoc han de ser necessàriament instituïts al ministeri específic, sinó que han de rebre al començament de cada any catequètic “un mandat eclesial públic amb el qual se’ls confia aquesta funció indispensable”.
Una figura de col·laboració
Roche aclareix en la carta que aquest ministeri “es tracta d’un servei estable prestat a l’Església local” i, sobretot, que és “essencialment diferent” del ministeri ordenat. Per això parla de coresponsabilitat en “l’anunci i la transmissió de la fe” en aquesta funció “en col·laboració amb els ministres ordenats i sota la seva guia”.
És tasca de cada Conferència Episcopal aclarir el perfil, el paper i les formes més coherents per a l’exercici del ministeri de catequista. El Dret Canònic preveu la possibilitat de confiar a un laic “una participació en l’exercici de la pastoral en una parròquia”, però cal “formar la comunitat perquè no vegi al catequista un substitut” del sacerdot o del diaca, sinó un fidel laic que col·labora amb els ministres ordenats “perquè la seva atenció pastoral arribi a tothom”, recorda en la carta.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.