El proper divendres 25 de gener, a les 18.30 h. l’historiador benedictí presentarà el seu darrer llibre ‘Tres catalans de la tercera Espanya’ Els casos del general Batet, Carrasco i Formiguera i el Cardenal Vidal i Barraquer’ a la Fundació Maurí de la Garriga.
Hilari Raguer, és un dels historiadors i erudits més eminents del nostre país a l’actualitat i serà el ponent que obrirà els actes que la Fundació Maurí de la Garriga ha preparat per celebrar els seus 50 anys d’activitat cultural que tindran lloc durant tot el 2019. Segons l’autor, la tercera Espanya és la dels qui, a la guerra civil, no cabien ni en la blanca ni en la roja, i alguns, com aquests tres, eren perseguits a mort a totes dues.
La Fundació Maurí de la Garriga fou creada per voluntat testamentària de l’historiador i notari garriguenc Josep Maurí i Serra (1912-1967), fill il·lustre de la Garriga. Des de 1969 la Fundació, de caràcter privat gestionada per un Patronat que en té cura, ha realitzat una tasca ingent i constant de promoció de la cultura, defensa del patrimoni i de conservació del propi museu. La Fundació disposa d’un important llegat artístic i arqueològic, una biblioteca de més de 5.000 llibres i conserva el Cadirat gòtic de la Catedral de Girona.
Hilari Raguer (Madrid 1928) fou Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages i el 1951 fou empresonat durant set mesos per haver participat a la vaga de tramvies. El 1966 fundà la revista Documents d’Església i ha treballat activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica. Ha publicat nombrosos llibres sobre història politicoreligiosa catalana i espanyola del segle XX: La espada y la cruz: la Iglesia 1936-1939 (1977), Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984), la biografia de caràcter vindicatiu El general Batet (1994), Leviatan. L’Església i els totalitarismes (1998), Gaudeamus igitur. Notes per a una història del “Grup Torras i Bages” (2000), La pólvora y el incienso. La Iglesia y la Guerra Civil española (1936-1939) (2001), El quadern de Montjuïc. Records de la vaga de tramvies (2001) i Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002).
Ha publicat treballs sobre el Concili Vaticà II i el 1.999 s’encarregà de l’avaluació de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya a l’exili. L’any 2014 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2016 la Medalla d’Or de la Universitat de Barcelona.
