"Rodoreda i la pintura (quan el món s'ha ensorrat)", conferència de la periodista i escriptora Mercè Ibarz
La pintura de Mercè Rodoreda
Als anys 50, després de dues guerres, Mercè Rodoreda enceta a París una faceta nova: la pintura. Fa aiguades i collages. Se’n conserven prop d’una vuitantena. És un moment de crisi material i espiritual: no pot escriure novel·la. Ha fet contes, poesia i teatre a Llemotges i Bordeus, però la novel·la no li surt. La seva pintura s’empara en les obres del moment de l’art brut, Miró, Klee, De Sucre, Michaux, Picasso, Kandinsky. Sobretot en l’art brut i en l’art dels infants. Una dedicació que li obrirà les portes de la novel·la, a Ginebra, on emergiran les seves veus narradores de postguerra, que bé poden ser considerades art brut pel que tenen de criatures fora del cànon de la història.
Foto: ESTER ROIG
INSCRIPCIONS
