Els claustres de les catedrals, monestirs, convents o palaus, quasi sempre quadrangulars i amb un jardí reclòs al seu interior, constitueixen uns elements molt singulars i distingits del patrimoni del nostre país. A Catalunya se’n conserven centenars, construïts al llarg de més d’un mil·lenni -des del segle IX fins al XX. Una cinquantena de claustres que han arribat al present son medievals, d’estil romànic o gòtic, però n’hi ha molts més d’estil renaixentista, barroc, neoclàssic, modernista, o d’altres estils.
La unitat compositiva i simbòlica dels claustres, procedent de models de l’antiga Pèrsia, encobreix una diversitat de funcions, algunes presents des del seu origen, però moltes d’elles desenvolupades modernament.
En les actuacions de restauració dels claustres ha primat sempre el valor del patrimoni arquitectònic, amb criteris que han anat evolucionant, seguint directrius nacionals o internacionals, que han prioritzat la seva consolidació i aspecte exterior. Aquestes actuacions han estat dirigides per arquitectes especialitzats en patrimoni, de vegades amb la col·laboració d’arqueòlegs. La visita i la interpretació dels claustres, així mateix, s’ha focalitzat en la història de l’arquitectura, i poques vegades tracta el seu simbolisme.
D’altra banda, els jardins claustrals no han estat objecte de recerques, ni disposen d’uns criteris d’intervenció consensuats. A Catalunya no es conserva cap jardí claustral medieval històric (en sentit estricte) sinó que tots els jardins claustrals han anat evolucionant, canviant al llarg dels segles la seva vegetació, i de vegades el seu disseny i tot. Els jardins claustrals actuals responen, generalment, a modes del segle passat, amb predomini de parterres de gespa i xiprers, tot i que és sabut que aquesta vegetació no formava part dels jardins claustrals històrics. Mostren, doncs, uns jardins anacrònics, impostats, que, amb independència de la seva vàlua estètica, impedeixen comprendre la relació entre natura i cultura que aquests jardins tant singulars reflectien en el seu moment. En uns pocs casos, com al monestir de Pedralbes o Poblet, s’ha plantejat la possibilitat de reinterpretar, restituir o restaurar una part del jardí medieval.
A dia d’avui, la gestió i custòdia de la majoria dels claustres de Catalunya segueixen en mans de les entitats eclesials que els varen bastir i que els han usat i mantingut al llarg de la història, siguin bisbats, ordes monàstics o religiosos, però creix el nombre de claustres que son gestionats per entitats civils (ajuntaments, fundacions, etc), sigui exclusivament o conjuntament amb les eclesials. Tant en un cas com en l’altre, però sobretot en els claustres de gestió civil o compartida, s’hi organitzen activitats culturals que aprofiten l’ambient de recolliment, les condicions acústiques, i l’especial bellesa que conjuguen.
En aquestes jornades es vol posar de relleu les activitats de caire meditatiu o contemplatiu, que, acompanyades de llenguatges artístics o no, propicien la calma, la serenitat i la interioritat.
Objectius de les jornades:
1. Fer emergir i reflexionar col·lectivament les dues dimensions que fins ara han merescut menys interès: els jardins claustrals i les activitats que s’ofereixen als claustres de Catalunya. S’ha volgut remarcar que son les «primeres jornades», perquè no es disposa d’inventaris de jardins claustrals ni de les activitats que s’hi ofereixen, de manera que les presentacions i reflexions exposades es basaran en els coneixements i l’experiència dels participants.
2. Presentar i debatre l'estat dels jardins claustrals amb exemples de Catalunya i Occitània així com algunes propostes d'intervenció inspiradores, amb el propòsit de mostrar la dispersió de criteris aplicats i la necessitat de reflexionar i proposar uns criteris d'intervenció solvents per a futures intervencions.
3. Presentar una mostra d’activitats que es duen a terme en claustres oberts al públic, reflexionar i debatre l'oportunitat de fomentar usos contemplatius i meditatiu, per donar resposta a la necessitat social d'espais de recolliment, silenci i serenitat en particular dins o prop dels entorns urbans.
4. En totes dues temàtiques, examinar i debatre els criteris i propostes amb els participants, i consensuar tots els que sigui possible. En el cas de criteris discrepants, clarificar les perspectives, nivells o motivacions que els fonamenten.
5. Finalment, editar i publicar les ponències, així com els debats i les conclusions, en un llibre imprès en paper i en format digital, i difondre’l per les vies més escaients.
La finalitat de les jornades és, doncs, de contribuir a crear i difondre la consciència sobre els valors d’aquest patrimoni tan singular, amb una visió integral, històrica i contemporània, alhora, per tal d’interessar a les persones i entitats que hi tenen responsabilitats a millorar la qualitat de les seves intervencions, activitats i propostes, amb el propòsit d’aconseguir que els claustres donin respostes adients a les necessitats de la societat actual, que siguin congruents amb la seva vocació i raó de ser.
A continuació podreu descarregar el programa.
Horari:
dijous 24: de 9.30h a 19.30h
divendres 25: de 9.30h a 19h
Preu: gratuït.
Aforament: Places Limitades.
ENTRADES
