Parlarem de "Fonamentalisme religiós, dogmatisme científic i intolerància política: Poder, Religió i Tecnocràcia. Una mirada psicològica." Ho farem amb Jorge L. Tizón, Teresa Forcadas, Joseba Achotegui, Vassilis Saroglou, Joan-Andreu Rocha, Miguel Perlado, entre d’altres.
De què volem parlar?
Europa viu amb preocupació l’aparició de fenòmens cada vegada més massius de moviments polítics amb un discurs que accentua la intolerància cap a certs col·lectius. S’autoproclamen defensors d’una Europa pura, sense barreges culturals, i que defensa l’essència cultural cristiana. El fanatisme religiós reapareix de la mà de moviments socials i polítics. Des de la caiguda de les Torres Bessones a Nova York, l’element religiós ha retornat al centre de l’escenari mundial en forma de fonamentalisme. A l’estat espanyol reapareixen moviments d’extrema-dreta sense complexes, trencant els consensos que durant dècades havien facilitat un camí de convivència democràtica. La religió torna a estar enmig d’un escenari com a excusa per a imposició d’actituds que divideixen la societat en bons i dolents (esquizoides) i proposant uns actituds persecutòries dels adversaris polítics (paranoides). Les noves tecnologies i el poder de la ciència no queden al marge d’aquests moviments regressius. Què hi ha en l’orígen d’aquestes tendències a la intolerància? Per què en moments de crisi la naturalesa humana recorre al fonamentalisme, l’exclusió i la intolerància?
