Xerrada-recital amb Lídia Pujol (interpret i cantant) i Marc Javierre-Kohan (fotoperiodista i fotògraf documental)
Iter Luminis un camí orientat i Weapons el negoci de les armes. La cruïlla entre dues propostes, musical i fotogràfica, a la conquesta d’un món real poètic orientat cap al bé comú.
ITER LUMINIS, UN CAMÍ ORIENTAT (LÍDIA PUJOL)
Lídia Pujol és cantant i intèrpret. Ha bastit una sòlida carrera en solitari basada en la investigació i reinterpretació de la tradició, tot combinant lírica i misticisme. Ha creat i dirigit el projecte Iter Luminis, interpretat en espais religiosos i emblemàtics d’arreu de Catalunya, on s’hi retroben les cançons de la tradició escrita, recollides en el Llibre Vermell de Montserrat, amb el repertori tradicional oral, les cançons de bressol de tota la Mediterrània.
Iter Luminis s’inspira en el bé comú, el compromís amb el territori i el llegat patrimonial, i tot això Lídia Pujol ho comparteix amb els organitzadors i el públic de cada indret on es representa.
Iter Luminis. Un camí orientat és un llibre-disc que vol deixar constància de tot el camí musical, artístic i experiencial fet per Lidia Pujol en aquests darrers anys (2010-2017), representat per tres espectacles: La Cerimònia de la Llum (Cd1), Camí d’Identitat (descàrrega digital) i Treballs i Plaers d’Amor (Cd2). És un llibre coral en el qual han participat moltes persones, per això vessa d’imatges, d’il·lustracions, de música, de textos, de Vida... i generós, perquè inclou a més de la descàrrega digital de Camí d’Identitat, la dels vídeos de La Cerimònia de la Llum a Sant Llorenç de Morunys i a Santes Creus, i un munt d’enllaços que permeten assaborir les cerimònies in situ i gaudir dels espais històrics on s’han celebrat.
En aquest llibre-disc es troba tota aquesta experiència artística que no es desenvolupa només a l’escenari, sinó que continua al carrer, perquè és un camí de llum orientat pel desig d’harmonitzar art i solidaritat, bellesa i transcendència.
WEAPONS, EL NEGOCI DE LES ARMES (MARC JAVIERRE-KOHAN)
El proyecto Weapons empieza a principios del año 2014, con una conversación con Plàcid Garcia-Planas, en la que me explica la existencia de la feria de armamento Eursatory cerca de Paris. Ese mismo año fui a la feria y empecé a buscar el imaginario colectivo sobre armas, con la misma idea que en mis trabajos sobre el turismo masivo, donde enseño lo normalizado como fondo, provocando al espectador con la forma situándolo entre lo que es “bueno” y lo que es “malo” entre lo inmoral y lo moral, para provocar una reflexión sobre las actitudes humanas perjudiciales. En esas estaba cuando me encontré en medio de los atentados del 13 de noviembre en Paris. El circulo mortal de la industria del armamento se cerró esa noche a mi alrededor. La guerra empieza en una moqueta de color magenta, la que cubre los estands de las empresas de armamento.
