Un cop finalitzada la guerra civil, s’inicià un intens debat entorn l’art sacre i la litúrgia.
Aquest procés s’inicià degut a la necessitat de restaurar o restituir de nou els temples destruïts durant el conflicte bèl·lic però, en el fons, també era el reflex de grans canvis en la societat i en la comunitat cristiana que acabaran cristal·litzant en el Concili Vaticà II. A poc a poc es va gestant una nova expressió plàstica que, allunyat de la retòrica i l’ampul·lositat, rebutjant emular estils pretèrits i caducs, busca en la simplicitat i la senzillesa la millor expressió d’una nova espiritualitat més sincera i més humana. Calia trobar un nou llenguatge per a un nou temps. L’església de Sant Antoni M. Claret de Sallent, projectada pels arquitectes Puig Torner i Esquius l’any 1967, és el fruit de la col·laboració d’arquitectes, artistes com Josep M. Subirachs i artesans, un bon exemple de la nova arquitectura religiosa postconciliar, oberta als darrers avenços tecnològics, amb un concepte renovador i integrador de totes les arts. Aquesta visita no tan sols permetrà conèixer de primera mà un exemple paradigmàtic de l’arquitectura sacra d’aquest període sinó que també ens endinsarà en el procés de renovació artística i litúrgica dels anys de la postguerra.
Guia Sr. Bernat Puigdollers
Inscripcions
Més informació
693 720 202 (de dilluns a divendres de 10.00 a 16.00 h.)
