Tot i que actualment ningú no posa en dubte que la diversitat de costums i hàbits gastronòmics o culinaris que practiquem els éssers humans depèn, en bona part, de les tradicions culturals i de les condicions històriques de supervivència que ha suportat cada nació, ètnia, tribu o clan, no és habitual que, a l’hora de regular les pràctiques dietètiques, de prohibir o fomentar el consum de certs articles alimentaris i de contribuir a la salut personal i col·lectiva, es doni a les religions i a les conviccions no religioses de persones i col·lectius la importància que es mereixen.
Els aliments, essent com són indissociables de la vida i de la mort, constitueixen una dada fonamental i misteriosa de la humanitat. Arreu del planeta, des de fa milers d’anys, religió, cultura i alimentació van íntimament lligades. L’àpat no tan sols té sovint un valor de ritus familiar o social, sinó que la majoria de tradicions religioses prescriuen què convé consumir i, de vegades, fins i tot, com s’han de preparar els aliments. No mengem qualsevol cosa i de qualsevol manera, i la tria dels aliments depèn en gran mesura del medi sociocultural.
Moltes tradicions de l’antiguitat atribuïen un caràcter sagrat als aliments. Es consideraven un do de les divinitats, a les quals convenia expressar reconeixement mitjançant pregàries i ofrenes. Els aliments també tenen una dimensió simbòlica i sagrada en la mesura que es confereix a determinats aliments —oferts, sacrificats o beneïts— el poder d’establir un lligam entre l’humà i el diví.
Prohibicions alimentàries i aliments celestials, dejunis col·lectius i àpats de festa, «restaurants del cor» i ascesi personal situen l’aliment en la frontissa entre el sagrat i el profà; els aliments marquen una identitat i permeten una comunió. No és veritat que a totes les latituds els aliments són allò que ens lliga als altres i ens fa créixer?
En la mesura que els aliments són alhora indispensables per a l’existència de tot ésser i destructors de vides animals i vegetals, constitueixen una dada fonamental i alhora misteriosa de la humanitat. L’alimentació és un fet social molt determinat pel medi cultural: ho demostra la gran varietat de tradicions culinàries i de normes de vida en matèria alimentària. Pels lligams que teixeix entre l’humà i el diví, els aliments també estan revestits d’una dimensió simbòlica i sagrada, comparable a la pregària, al cant o a la dansa. Partint d’aquesta base, no és sorprenent que les diverses tradicions culturals i religioses estableixin normes sobre allò que convé o no convé menjar i concedeixin una dimensió espiritual a determinats aliments i a l’abstinència periòdica.
En aquest postgrau presentem les religions i conviccions més representatives del nostre país i, en general, del món sencer, i mostrem com estableixen algun tipus de prescripció relativa al que és recomanable i al que és perniciós per al cos (salut/malaltia) i per a l’ànima o esperit (harmònic / no harmònic). Es descriuen els costums i les prescripcions alimentàries més comunes o freqüents i se subratlla el fet que les indústries del sector alimentari poden valer-se d’aquest tipus de condicionament i circumstància i veure’l com una oportunitat per ampliar el seu mercat i els seus marges de benefici, adaptant-se de manera creativa i raonable a les necessitats d’aquest mercat emergent de diversitat i elaborant productes que s’adaptin a les necessitats de cada tradició religiosa i conviccional. Així, es combinen positivament el servei a la diversitat i la prosperitat econòmica.
A qui s'adreça
- A professionals i estudiants de l’àmbit de l’alimentació i la nutrició que estiguin interessats a ampliar els seus coneixements i habilitats.
- A persones interessades a capacitar-se per desenvolupar tasques en empreses alimentàries, turístiques o del sector serveis.
- A professionals i estudiants de l’àmbit de l’empresa interessats a saber com es pot gestionar la diversitat per millorar la cohesió, la motivació, la innovació i la creativitat dels equips.
Requisits d'admissió
No hi ha requisits d'admissió. Per poder obtenir el Diploma de Postgrau en Diversitat Alimentària: Cultures i Conviccions per la Universitat de Girona, cal tenir una titulació universitària prèvia. Qui no disposi de títol universitari previ, tindrà dret a rebre, amb les mateixes condicions, un certificat d’assistència lliurat per la Fundació UdG: Innovació i Formació.
Objectius
- Proporcionar informació de qualitat sobre alimentació i diversitat cultural, religiosa i conviccional, i coneixement dels criteris de gestió de la diversitat alimentària.
- Preparar, assessorar i capacitar professionals per desenvolupar iniciatives de normalització de la diversitat alimentària en empreses, escoles, ajuntaments, organitzacions i col·lectius interessats a conèixer models de gestió en temes de diversitat alimentària.
- Presentar la diversitat cultural des del punt de vista gastronòmic, de les lleis alimentàries de les tradicions religioses i de les diverses pràctiques culturals: vegetarianisme, veganisme, crudiveganisme, paleodieta, etc.
- Augmentar la consciència de diversitat i la relació entre els líders dels equips i els empleats per millorar la cohesió i la rendició de comptes en el lloc de treball a les empreses alimentàries. L’objectiu d’aquesta formació és també millorar la cohesió i el rendiment en el lloc de treball i facilitar el funcionament òptim d’una cultura creativa a l’empresa. Es basa en el fet que l’harmonia i el consens que és capaç d’incloure les diferències són més profunds i sòlids del que ho seria la seva ignorància i rebuig. S’obtindran els beneficis de la intel·ligència col·lectiva per resoldre problemes empresarials difícils i reals. Cultivar el repertori cultural també amplia proporcionalment l’abast cognitiu, augmenta la capacitat d’adaptació, la motivació i la capacitat de recuperació. Així es pot desenvolupar un valor afegit clau en el món d’avui, ràpid i hiperconnectat.
- Facilitar el funcionament òptim d’una cultura apreciativa i generativa a l’empresa (es basa, de nou, en el fet que l’harmonia i el consens que inclou les diferències és més profund i més durador que el que no les inclou). En aquest sentit, afavorir que les empreses puguin gestionar la diversitat com una manera d’afavorir la creativitat, la innovació i la generació de noves propostes i iniciatives en un marc de comunicació plena i treball en equip.
Sortides professionals
El postgrau afavoreix la inserció i la mobilitat laboral, com també la millora professional, en diferents àmbits com els següents:
- Administracions públiques locals, autonòmiques i estatals dedicades a la prevenció i la promoció de la convivència, la salut i la nutrició.
- Indústries del sector alimentari.
- Empreses i centres de restauració col·lectiva (com ara geriàtrics, menjadors escolars, hospitals i hostaleria, etc.).
