Vés al contingut
Data de l'esdeveniment
Nom del lloc
▶️ Facultat de Teologia de Catalunya
Adreça (carrer i número)
Carrer de la Diputació, 231
Telèfon
934 53 49 25
Municipi
Barcelona
Nom de l'entitat organitzadora
Facultat de Teologia de Catalunya
Diòcesi on es realitza l'esdeveniment
Temàtica

Curs de formació permanent de la Facultat de Teologia

Curs sencer

1. Economia, filosofia i teologia i el pacte dels joves amb el papa Francesc

Les nostres economies occidentals viuen lligades a la necessitat de créixer constantment. Aquest deliri dels nostres dies podria estar relacionat, curiosament, amb determinats aspectes de la teologia cristiana. Veurem com les relacions entre la filosofia i l'economia ens poden ajudar a sortir d'aquesta espiral acumulativa que degrada l’entorn i priva les persones. Una nova manera de veure l'economia que prové d'«Economy of Francesco», un moviment de joves economistes promogut pel mateix papa Francesc.

  • Prof. Bernat Sellarès: 7, 14 i 21 d’octubre – de 10:00 a 11:15 h

2. De la discreció a l’acció. Sant Josep en l’art

En ocasió de la convocatòria del papa Francesc de l’any dedicat a sant Josep en aquesta sessió farem un recorregut per l’evolució de les representacions de sant Josep a la història de l’art tenint com a referents els textos bíblics i els evangelis apòcrifs així com els diversos corrents de pensament.

  • Prof. Rosa Ribas: 7 d’octubre – d’11:30 a 12:45 h

3. El sant sopar a la historia de l’art

Per la seva significació són molt abundants les representacions del Sant Sopar a la història de l’art. En el camp artístic el tema es divideix en diversos tipus iconogràfics. Els dos més importants són el Lavatori i el mateix Sant Sopar. En aquesta sessió farem un recorregut per la iconografia des de les representacions simbòliques de les primeres comunitats cristianes fins el segle XXI.

  • Prof. Rosa Ribas: 14 d’octubre – d’11:30 a 12:45 h

4. La crucifixió a la historia de l’art. Passat i present

La imatge de Crist a la Creu és un dels temes centrals de la iconografia cristiana. Com veurem en aquesta sessió, durant els primers segles la representació de la Crucifixió va ser al·ludida o evocada només indirectament, mitjançant la utilització de símbols, i al llarg dels segles la seva representació ha variat i evolucionat molt reflectint diverses doctrines teològiques i corrents de pensament cristià

  • Prof. Rosa Ribas: 21 d’octubre – d’11:30 a 12:45 h

5. «Li va infondre l’alè de la vida»: elements d’antropologia bíblica

En aquestes sessions farem una breu passejada pels conceptes fonamentals amb què la Bíblia parla de l'ésser humà. Veurem com es relacionen entre si i com serveixen per a configurar la imatge que els autors de la Sagrada Escriptura tenien del cimal de la Creació, aquella criatura a qui Déu coronà de glòria i dignitat (Sl 8,6). Ben segur que en aquest capbussament en els textos hi trobarem elements suggestius que ens aportaran idees per a pensar i repensar la persona que ens serviran en la nostra mateixa vida.

  • Prof. Joaquim Malé: 28 d’octubre, 4 i 11 de novembre – de 10:00 a 11:15 h

6. Els jesuïtes: linies artístiques i estètiques

En una època convulsa com va ser el segle XVI, amb el teló de fons de les guerres de religió i els nous aires humanistes, l'aparició dels jesuïtes va suposar una revolució a nivell espiritual però també des del punt de vista artístic. Les noves formes d'entendre els conceptes religiosos van desembocar en la definició d'unes línies estètiques aplicables tant a l'arquitectura com a les produccions artístiques en general, lligades a alguns dels referents més emblemàtics de l'art del Renaixement i el Barroc.

  • Prof. Verònica Jiménez: 28 d’octubre, 4 i 11 de novembre d’11:30 a 12:45 h

7. Sant Pau en el context cultural greco-romà

La figura i el missatge de sant Pau no es poden entendre del tot si no se situa en el context històric en què va viure i va desenvolupar el seu magisteri. Aquest context ve determinat per dos factors principals. El primer, la cultura i la llengua grega que unificava, intel·lectualment, els territoris de la part oriental de l'Imperi romà. El segon, les facilitats de comunicació que l’imperi oferia, gràcies a l’existència d’una vasta xarxa viària, medis de transport ràpids i eficaços, i comunitats urbanes integrades per gents de diferents orígens, llengües i religions.

  • Prof. Teresa Magadan: 18, 25 de novembre i 2 de desembre – de 10:00 a 11:15 h

8. Cristologia i actualitat teològica a la llum del nostre present

Ens plantegem com situar-nos davant dels reptes de la vida present a partir de l’ensenyament de l’Església sobre Jesucrist. Tot i haver estat celebrats en segles llunyans, els concilis cristològics ens ofereixen una imatge del Crist, veritablement Déu i veritablement home, que ens serveix com a criteri d’orientació per a la vida de l’Església, l’espiritualitat i l’acció dels cristians en el món. D’aquesta manera podem descobrir com a partir d’una comprensió adequada del misteri de l’Encarnació podem treure fruits per a encarar els desafiaments del nostre món.

  • Prof. Juan Ramon La Parra: 18 i 25 de novembre – d’11:30 a 12:45 h

9. Via pulchritudinis, una porta al misteri

La Bellesa, mitjançant l’experiència de trobada amb aquesta, és considerada una porta d’entrada al Misteri. En aquest itinerari d’encontre l’Art esdevé una de les seves expressions i, transcendint a la simple estètica, ajuda a l’home a sortir d’ell mateix i a emprendre un camí de recerca. A través de les obres, doncs, Déu es deixa entreveure i ens brinda l’oportunitat de participar d’un diàleg que abraça i transforma.

  • Prof. Elisenda Almirall: 9 de desembre – de 10 a 11:15 h

10. Catalonia sacra, un projecte interdiocesà per a la promoció del patrimoni cultural de l’Església

Catalonia Sacra és un projecte conjunt dels deu bisbats amb seu a Catalunya que vol esdevenir una plataforma global de gestió i comunicació a el servei de el patrimoni cultural de l'Església, amb tres línies de treball: oferir formació i informació sobre el patrimoni, generar activitats per a la millora del seu coneixement, i empènyer una dinàmica turística col·lectiva que permeti una millor gestió i un increment de visitants.

  • Prof. Daniel Font: 16 de desembre – de 10:00 a 11:15 h

11. L'admirable litúrgia i les seves curiositats

La litúrgia, «admirable» en sí mateixa, apunta a la bellesa, a la Trinitat, a la gratuïtat, a l’èxtasi, a la contemplació, a la poesia del sagrat. Amarats d’aquesta experiència exposarem algunes curiositats colpidores de les nostres celebracions. La litúrgia, atenta als gestos i als ritus, albira el sobrenatural com a quelcom evident.

  • Prof. Adolfo Lucas [exposició en llengua castellana]: 13, 20 i 27 de gener – de 10:00 a 11:15 h

12. La antropologia cristiana, fundamento de la misión

Cada cristià i l'Església en el seu conjunt som dipositaris de la llum de Crist, Verb encarnat (Jn 1,9), que brilla a través del testimoni i de l'anunci. De manera semblant, cada ésser humà acull en el seu cor un anhel de veritat, de bellesa i d'amor. Aquesta convicció, mantinguda per l'antropologia cristiana, és fonament per a una proposta significativa i rellevant de la fe. L'antropologia teològica torna, així, a la seva original orientació dialogal, des del Concili Vaticà II, en el context d'una nova etapa evangelitzadora.

  • Prof. Francisco A. Castro [exposició en llengua castellana]: 2, 9, 16 de desembre – d'11:30 a 12:45 h

13. Albert Camus i el problema de l’humanisme: Anàlisi de la novel·la La Pesta

«I per dir simplement el que hom aprèn enmig dels flagells: hi ha en l’home més coses a admirar que a menysprear». Així s’expressava, acabada la Segona Guerra Mundial, enfront d’una epidèmia que és imatge de l’absurd, un dels personatges de La Pesta. Ens endinsarem, amb l’anàlisi d’aquest clàssic del segle XX, en la controvertida proposta humanista d’Albert Camus

  • Prof. Nacho Peyra: 13, 20 i 27 de gener – d’11:30 a 12:45 h

14. Gregori de Nissa. La Vida de Moisès, el progrés vers la comunió amb Déu

No és una obra que puguem considerar exegètica, sinó més aviat una gran obra de teologia espiritual, mística, que des de l'al·legorisme jueu de Filó d'Alexandria, llegeix la vida del gran legislador hebreu com una al·legoria del progrés de l'ànima vers la contemplació de Déu; Moisès esdevé aleshores model del cristià.

  • Prof. Joan Torra: 3 i 10 de febrer – de 10:00 a 11:15 h

15. La teologia de Karl Rahner. Una teologia inspirada en els exercicis espirituals de sant Ignasi de Loiola

Karl Rahner és un dels més grans teòlegs del segle XX. Endinsar-se en el seu pensament teològic és dialogar amb un mestre que encara formula preguntes pertinents al pensament teològic d'avui en dia. També és cert que Rahner passa per ser un teòleg de difícil lectura, la qual cosa exigeix, de part de qui el llegeix, un cert esforç (recompensat per l'enriquiment que en rep). Sobretot, però, Karl Rahner és un teòleg que poua la seva teologia del carisma de sant Ignasi de Loiola, que el va marcar decisivament com a jesuïta. Fer avinent aquest fet, tan important com oblidat, és l'objectiu d'aquestes dues xerrades

  • Prof. Josep Giménez: 3 i 10 de febrer – d’11:30 a 12:45 h

16. Anàlisi contemporània

  • Prof. Lluís Font: 17 de febrer – de 10h a 11’15h; 24 de febrer – d’11:30 a 12:45 h

17. La recerca d’una vacuna: desenvolupament i testatge en el context COVID

A la sessió tractarem sobre quin és el procés de desenvolupament i testatge d'una vacuna, des del seu disseny fins a l'assaig en models animals i en humans (fases 1, 2 i 3), quins tipus de vacunes hi ha i quines són les seves especificacions i aplicacions. Posarem l'exemple de cóm s'ha fet el procés per les vacunes de la COVID-19. Esmentarem les peculiaritats que han afavorit la validació tan ràpida d'aquestes vacunes COVID-19, i recordarem altres vacunes de malalties de la pobresa que encara necessitem desenvolupar per a una salut global més equitativa

  • Prof. Carlota Dobaño: 17 de febrer – d’11:30 a 12:45 h

18. Al cap d’un any del viatge del papa Francesc a l’Iraq:la presencia cristiana a la Mesopotàmia

Aquest curs pretén presentar el rerefons de la presència de les grans i petites Esglésies cristianes orientals, des dels primers segles de l'era cristiana fins als nostres dies. I d’aquesta manera poder emmarcar i entendre el que ha suposat el viatge del papa Francesc a l'Iraq el 2021, acceptant-ne les seves conseqüències.

  • Prof. Mons. Manel Nin: 24 de febrer – de 10:00 a 11:15 h

19. Bíblia i tecnologia

La situació actual ens demana de ser ferms en els pilars fonamentals de la nostra fe cristiana, aguts en l’anàlisi, creatius en la implementació d’una metodologia evangelitzadora. De fet, Bíblia i tecnologia pretenen presentar experiències pràctiques i reflexions teològiques deductives de com la tecnologia forma part de l’escenari antropològic i sociològic contemporani. Endemés, ens permetrà presentar elements que podem incorporar en el nostre quotidià apostòlic, amb actitud de parrhesia i de diàleg honest i sincer.

  • Prof. Marcos Aceituno: 3, 10 i 17 de març – de 10:00 a 11:15 h

20. Entre l’impressionisme i el simbolisme: Claude Debussy

Claude Debussy (1862-1918) és un dels més grans compositors d'això que coneixem com a modernitat. La suggestivitat i potència simbòlica de la seva música, que va córrer en paral·lel al desenvolupament de l'impressionisme pictòric, ha portat a inserir el compositor en una estranya etiqueta anomenada «impressionisme musical». En aquestes tres sessions «Entre l'impressionisme i el simbolisme: Claude Debussy»intentarem de veure com aquest «pintor de sons» va voler transcendir el món de les imatges sonores per passar al de les ressonàncies simbòliques i, tanmateix, espirituals.

  • Prof. Oriol Pérez Treviño: 3, 10 i 17 de març – d’11:30 a 12:45 h

21. L’experiència espiritual que sant Ignasi va viure a Manresa

Intentarem endinsar-nos en l’experiència espiritual que va viure Ignasi l’any que va estar a Manresa i que va ser cabdal per la resta de la seva vida. Partirem de la coneixença de l’Ignasi que arriba a Manresa per copsar la seva transformació. Paral·lelament anirem confrontant la seva experiència amb la nostra a fi de poder veure com Déu també va conduint les nostres vides

  • Prof. Carles Marcet: 24 de març – de 10:00 a 11:15 h; 31 de març – d’11:30 a 12:45 h

22. Pandèmia, postpandèmia i comunitat humana

El papa Francesc va demanar al dicasteri per al desenvolupament humà integral (DSDHI) de crear una «Comissió vaticana covid-19», en col·laboració amb altres dicasteris i d’altres organismes, per tal d’expressar l’amor de ‘Església per la família humana. Es reflexiona sobre els desafiaments que ha suposat i suposa la pandèmia i es donen orientacions per afrontar el futur. Des de la Pontifícia Acadèmia per la Vida s’ha publicat el document «Humana Communitas en la era de la pandemia: consideraciones intempestivas sobre el renacimiento de la vida». En aquest curs exposarem aquestes iniciatives i treballarem els documents que s’han anat elaborant per fer renéixer la comunitat humana en la postpandèmia.

  • Prof. Margarita Bofarull: 24 de març i 7 d’abril – d’11:30 a 12:45 h

23. La llibertat religiosa: situació a Catalunya: polítiques publiques per a la seva protecció i promoció

Aquestes dues sessions volen fer una aproximació al concepte i dimensions del dret fonamental a la llibertat religiosa i una mirada a les principals amenaces i agressions que pateix a escala mundial. A la vegada, volem presentar quina és la situació a Catalunya pel que fa a l'exercici d'aquest dret i examinar les principals normatives i polítiques públiques adreçades a la seva promoció i protecció.

  • Prof. Eduard Ibáñez: 31 de març i 7 d’abril – de 10:00 a 11:15 h

24. Simposi de l’AUSP

«La recepció de la Passió i Resurrecció de Jesús (s. II-VII)». Simposi en col·laboració amb la Universitat Humboldt de Berlín i la Universitat de Regensburg (22-28-30 abril)

  • 28 d’abril – 9:30 a 13:00 h (Aula Magna)

25. Jornada acadèmica de Sagrada Escriptura

«La teologia i la pràctica de la reconciliació en la Segona carta als Corintis»

  • Prof. Reimund Bieringer (Universitat de Lovaina)
  • 5 de maig – 9:30 a 13:00 h (Aula Magna)

26. VIII Jornades d’estudi de la FHEAG

«VII Jornades sobre les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona. La desapareguda església de sant Miquel de Barcelona. Un patrimoni itinerant»

  • 12 de maig – 9:30 a 13:00 h (Aula Magna)

27. La sinodalitat en clau pastoral

Alguns dels darrers termes més repetits en els textos d’aquest pontificat del papa Francesc, per referir-se a l’Església, han estat el de «sinodalitat» i el de «conversió pastoral». La teologia ha progressat i ha esmerçat notables esforços, almenys en la nostra vella Europa, per reconsiderar aquestes categories com elements claus per una renovada vivència de la fe i un nou impuls de la missió eclesial.

  • Prof. Daniel Palau: 19 de maig – de 10:00 a 11:15h i d’11:30h a 12:45h; 26 de maig – de 10:00 a 11:15 h

28. Avaluació final

  • Prof. Daniel Palau : 26 de maig – d’11:30 a 12:45 h
Correu electrònic
docencia@edusantpacia.cat