CR Què passa si un sikh que du el tradicional dastar entra a treballar en una empresa amb un codi de vestimenta propi? O si una jueva vol respectar el sàbat, però a la seva feina es treballa aquell dia? I els riscos laborals per aquells creients musulmans que treballen durant el Ramadà en llocs de feina amb un alt risc laboral? I si un bahá'í vol fer festa pel Naw-Rúz, l’any nou bahá’í? Aquestes són algunes de les qüestions que es planteja la Guia per al respecte a la llibertat religiosa i de consciència en les relacions laborals, publicada per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, i elaborada per l’advocat laboralista i expert acadèmic, Albert Toledo.
La Guia és la vuitena que edita la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de la Presidència amb l’objectiu “d’ajudar a prendre consciència de la importància de tenir en compte la dimensió religiosa en el medi laboral i els drets de les treballadores i dels treballadors en aquest àmbit”, reconeixen des d’Afers Religiosos.
Una publicació, però, que no té com a finalitat la imposició de regulacions o de solucions als possibles conflictes que puguin produir-se, sinó que dona a conèixer els principis jurídics generals, ofereix criteris per resoldre o prevenir conflictes, i repassa opcions diverses perquè les parts implicades les puguin fer seves de forma voluntària. En aquest sentit, afirmen des d’Afers, l’autor es mostra partidari que siguin “els mateixos agents els qui cerquin i adoptin les regulacions concretes que considerin més adients a partir del consens”.
Albert Toledo reconeix dins la Guia que a l’hora d’aproximar-se a la relació entre llibertat religiosa i lloc de treball, s’ha de tenir en compte que ara mateix “no hi ha tractats o manuals que analitzin completament i de manera sistemàtica les qüestions que planteja la interacció del dret a la llibertat religiosa amb la relació laboral”. Toledo afirma que a Espanya, a diferència d’altres països, “hi ha poca tradició jurídica de l’exercici del dret fonamental de llibertat religiosa en el si de la relació laboral”. És per aquest motiu que la Guia ofereix unes recomanacions i unes bones pràctiques al respecte.
En la mesura del possible, l’autor proposa al llarg del centenar llarg de pàgines de la Guia que “es faci compatible l’execució del contracte de treball amb les conviccions religioses de la persona treballadora. També suggereix que el conveni col·lectiu, i fins i tot els programes de responsabilitat social de les empreses –RSE– “prevegin supòsits en què les persones treballadores poden exercir el dret a la llibertat religiosa de manera pautada i consensuada”. Alhora, recomana que els agents socials “disposin d’una formació mínima que tingui en compte la diversitat cultural, lingüística i religiosa, per tal de fer-se conscients de les necessitats religioses a l’hora de negociar els convenis col·lectius i els acords d’empresa”.
Quant a les concrecions de la Guia, l’autor també ofereix com a bona pràctica les obligacions alternatives per poder conciliar drets laborals i drets religiosos. Per exemple, Albert Toledo recomana que l’empresa introdueixi mesures d’exempció o que facilitin la conducta de les persones treballadores, d’acord amb les seves conviccions religioses. Temes com la dieta o el contacte amb aliments, la indumentària, els descansos, el treball en dies determinats de la setmana i no en d’altres, o l’habilitació d’espais adequats per orar, són alguns exemples. “La idea és que l’empresa sigui capaç d’oferir mesures de flexibilitat abans que s’esdevingui un conflicte per raons de consciència”, recorda l’autor.
Toledo també fa èmfasi en el fet que l’objectiu de l’empresa i de l’Administració pública és evitar en la mesura del possible “que la persona treballadora hagi de situar-se en el dilema de triar entre complir amb les seves obligacions laborals i complir amb les seves obligacions religioses”.
I si el dret a la llibertat religiosa entra en conflicte amb altres drets i obligacions, l’autor és partidari “d’analitzar cas per cas quin o quins drets es limiten i en quina extensió, ponderant quin ha de prevaldre”. En el cas, per exemple, que en una empresa s’adopti un codi de vestuari o indumentària seria recomanable que es tinguin en compte les necessitats religioses de les persones treballadores.
Una Guia, exposen des d’Afers Religiosos, que pretén ser d’utilitat “per a organitzacions empresarials, entitats, persones i administracions que contracten persones treballadores i, al mateix temps, per a les persones treballadores, sindicats i tota mena de professionals que intervenen en la gestió dels recursos humans i en la resolució de conflictes laborals”. Sense oblidar, apunten, que aquesta publicació va adreçada, també, a les comunitats i entitats religioses “perquè puguin desenvolupar un paper més constructiu i actiu en l’àmbit laboral”.
La vuitena Guia d’Afers Religiosos s’ha presentat aquest dilluns amb un col·loqui al voltant de la Llibertat Religiosa i les relacions laborals presentat pel director general, Carles Armengol, i moderat per Anna Massallé, tècnica de la Direcció General d’Afers Religiosos, on han intervingut també l’autor, Albert Toledo; Fàtima Ahmed, membre del Consell Assessor per a la Diversitat religiosa, i Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.