Vés al contingut
2 Catalunya Religió ds. 21/01/2023
sant-fructuos-00
Fotografia: Arquebisbat de Tarragona.

Arquebisbat de Tarragona Aquest dissabte l'Església celebra la festa dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, els primers màrtirs cristians de la península Ibèrica. Per aprofundir més sobre els sants tarragonins i la tasca que es desenvolupa des de l’Associació Cultural Sant Fructuós parlem amb la seva presidenta, Imma Teixell.

Arqueòloga de professió, treballa actualment com a arqueòloga territorial a la Generalitat de Catalunya i la seva activitat professional s’ha desenvolupat en gran mesura a la ciutat de Tarragona. Està vinculada a projectes de recerca i de socialització com ara el de les excavacions arqueològiques a la Catedral de Tarragona o les excavacions a l’amfiteatre de Tarragona.

Teixell va introduir-se a l’Associació Cultural Sant Fructuós l’any 1998 participant en la representació de La Passió de Sant Fructuós com a regidora i, posteriorment, al constituir-se l’Associació legalment l’any 2000, va entrar a formar part de la seva junta, que presideix des de l’any 2019.

— Qui van ser els sants Fructuós, Auguri i Eulogi?

Coneixem poc de la vida dels màrtirs tarragonins. De fet, les Actes del martiri només ens aporten informació de la seva darrera setmana de vida entre el 16 i el 21 de gener de l’any 259, període en el qual es va produir el seu arrest, empresonament, judici i execució. Una altra breu referència ens la dona sant Agustí (354-430) que, en una homilia proclamada en honor als màrtirs, afirmà que Fructuós es trobava en edat avançada. Manquen indicis per corroborar aquesta dada, tot i que seria perfectament coherent d’acord amb els perfils de bisbes que observem a l’orb cristià durant el s. III. És a partir d’aquestes figures que ens podem aproximar a la persona de Fructuós, Auguri i Eulogi.

Pel que fa al sant bisbe, hauríem de pensar en un home amb cert carisma al capdavant d’una comunitat que havia de ser el suficientment nombrosa per integrar membres de divers estatus social. Sense anar més lluny, les actes esmenten un “company d’armes [un militar] i germà nostre” de nom Fèlix que va demanar la pregària de Fructuós moments abans que fos cremat viu. En relació amb els diaques, eren personatges essencials en les vides de les comunitats primitives: gestors, ecònoms, agents pastorals, ministres de la litúrgia, etc. En resum, privar de diaques a una comunitat havia de ser un cop tant dur com l’eliminació del mateix bisbe. Però al marge d’aquestes qüestions, el més important que coneixem dels nostres patrons és el seu testimoni de fe, ja que haver-hi renunciat hagués estat molt fàcil a efectes pràctics. Tanmateix, van mantenir-se en el que eren i en Aquell en el qui creien.

— Què ens expliquen les Actes del martiri de sant Fructuós i quina és la seva importància?

Com hem dit, les Actes expliquen el procés legal al que foren sotmesos els màrtirs de Tàrraco entre els dies 16 i 21 de gener del 259. Podríem dir que aquest és el nucli essencial del text, el que cal considerar primigeni i que és fruit de l’accés per part del redactor al document administratiu generat pel funcionariat romà.

La importància històrica rau en dos punts fonamentals. En primer lloc, el text revela l’existència d’una comunitat cristiana ben estructurada a mitjans del s. III a Tàrraco, una data molt primerenca si ens atenim a la cronologia general de la Història de l’Església hispànica. En segon lloc, es tracta del primer testimoni dels màrtirs cristians a la Península. Això posa de manifest l’antiguitat de l’Església de Tarragona.

“Els màrtirs tarragonins tornen a estar presents en l’ideari col·lectiu, s’expliquen a les escoles i són coneguts pels infants”

— Quin paper pren l’amfiteatre de Tarragona en la celebració de la memòria dels sants màrtirs?

L’amfiteatre va ser el lloc on es va consumar el testimoni dels tres màrtirs. La seva memòria va determinar l’espai des del mateix moment en què es varen produir els fets. La comunitat contemporània a Fructuós, Auguri i Eulogi va preservar aquest record i el va transmetre a la següent generació. L’arqueologia demostra que la basílica erigida temps després tenia la intenció de perpetuar i assenyalar materialment aquesta memòria. Era per tant, un vehicle de transmissió. Quan anualment ens congreguem a l’amfiteatre en la pregària i lectura de la Passio Fructuosi l’esperit i la intenció és la mateixa.

— Explica’ns el recorregut històric de la devoció als sants Fructuós, Auguri i Eulogi.

Un estudi recent d’Andreu Muñoz posa de manifest que durant l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana el culte a sant Fructuós va ser molt notable, especialment a la ciutat, però també irradià a la resta de la Península i part del Mediterrani. Amb la restauració de la metròpoli el s. XII es va mantenir, tot i que ja no ostentava el vigor de vell antuvi. Poc a poc la popularitat va anar caient fins a ser una devoció que, pràcticament, va quedar reduïda als estaments eclesiàstics. Màxim entre l’arquebisbe i el clergat catedralici. Tanmateix, no podem perdre de vista que el seu patronatge (el més antic de la ciutat) no s’ha perdut mai, com tampoc han mancat devots a la figura dels màrtirs.

— I actualment, en quin estat es troba la devoció als màrtirs tarragonins?

La situació que hem descrit en la pregunta anterior va arribar fins a finals dels anys vuitanta del segle passat. En aquest moment el Grup de Joves de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau Sescelades va iniciar una tasca de difusió i recuperació de la memòria de la qual, com a societat i com a Església, sempre en serem deutors. Gràcies a això, i tot i que encara queda molt per fer, els màrtirs tarragonins tornen a estar presents en l’ideari col·lectiu, s’expliquen a les escoles i són coneguts pels infants.

Amb tot, en alguns punts ens trobem en retrocés. La presència de fidels a la solemnitat de sant Fructuós és cada cop més residual i això és un indicador preocupant. Des d’aquí ens agradaria llençar un missatge a tots els agents pastorals que inculquin en les comunitats la necessitat de respondre a la crida d’assistir a la Missa Pontifical del 21 gener a la Catedral. És la celebració de tots a la casa de tots en honor de dos diaques i un bisbe que, fins a la mort, van pregar per l’Església Catòlica d’Orient a Occident.

“S’ha decidit posposar la representació de sant Fructuós, però continuem treballant amb altres activitats”

— Quins són els objectius de l’Associació Cultural Sant Fructuós?

Els objectius de l’Associació es basen en potenciar el coneixement de la Passio Fructuosi (Actes Martirials del bisbe de Tàrraco Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi) per fer comprendre millor les arrels cristianes de l’Església Tarraconense, el patrimoni arqueològic paleocristià de Tàrraco i la història del nostre país.

Tarragona manté una important empremta paleocristiana, gairebé única, en la qual podem redescobrir el nostre passat des de l’amfiteatre, on moriren els nostres màrtirs, fins a la necròpolis paleocristiana, on reberen sepultura, convertint-se l’espai en un pol de pelegrinatge en època paleocristiana. Avui en dia, cal reivindicar aquests espais, entre altres, per conèixer el nostre passat i integrar-lo en el nostre present.

— Quins són els principals projectes que es volen tirar endavant?

El projecte més rellevant és tornar a l’amfiteatre romà per tornar a representar La Passió de sant Fructuós. La pandèmia de la Covid-19 i l’estat del monument no ens ha permès poder retornar al nostre espai natural els darrers anys. La proposta era representar durant l’any 2022 o per la festivitat de sant Fructuós el 21 de gener de 2023. Amb aquesta línia hem estat treballant conjuntament amb el Patronat de Turisme de Tarragona però els treballs de desmuntatge de part de la graderia de l’amfiteatre iniciats en l’últim semestre del 2022, finalment no han permès fer factible la representació en aquestes dates.

Davant d’això s’ha decidit posposar la representació però continuem treballant amb altres activitats, com per exemple, la representació  L’arqueòleg Joan Serra Vilaró: de la tomba oblidada a la Fàbrica de Tabacs, proposta a realitzar en l’espai on s’erigia la  Basílica martirial de Sant Fructuós, actualment en terrenys de la Tabacalera. L’objectiu és transferir socialment la importància que tingué la tasca científica de l’arqueòleg Mn. Joan Serra i Vilaró  en la intervenció arqueològica de la Necròpolis del Francolí així com la repercussió d’aquestes labors en l’arqueologia cristiana local i nacional. Estem a l’espera dels permisos municipals per donar llum verda al projecte.

Retornat a La Passió de sant Fructuós, avancem que la maquinària està engegada, ja ha començat a caminar… L’Associació està preparant material audiovisual per divulgar i donar a conèixer la representació amb l’objectiu que La Passió retorni a l’amfiteatre en les dates habituals de representació (inici d’estiu o en la diada del 21 de gener) però estem a l’espera dels resultats i informes de la intervenció d’emergència de desmuntatge de part de la graderia, per tal d’adequar l’espectacle a la nova realitat que se n’ha de derivar, esperant que part de la graderia que no està afectada directament pels problemes estructurals, pugui ser utilitzada.

La tornada al monument romà volem que sigui per a tothom. És a dir, ens hem marcat com a fita posar en rellevància el vincle existent entre el segle III dC, centúria durant la que ocorregueren els fets de les Actes martirials de sant Fructuós, amb l’actual segle XXI, moment en el que l’amfiteatre continua viu. Desitgem que tothom sigui protagonista descobrint els fets que passaren l’any 259 dC i puguin reviure-ho al lloc exacte que ocorregueren. Això, creiem que és excepcional, i potencia i posa en valor el potent llegat patrimonial que es pot descobrir a l’amfiteatre.

Un moment especial per ser-ne protagonista serà el pròxim 21 de gener de 2023. A les 10 h l’Associació Cultural Sant Fructuós organitza la pregària i lectura de la Passio Fructuosi en la solemnitat dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, a l’arena de l’amfiteatre. Enguany, en ser dissabte, volem fer una crida més extensiva i amb la col·laboració de l’Arquebisbat de Tarragona, redescobrir aquest doble tresor patrimonial: les actes martirials i el conjunt monumental de l’amfiteatre. Sigueu protagonistes! Us hi esperem!

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.