L'acció social de la comunitat protestant activa durant la pandèmia

(Lucia Montobbio -CR) L’acció social de la comunitat protestant s’ha mantingut desperta durant el confinament. Residències de gent gran i centres d’infants han superat múltiples reptes, reinventant-se sense pausa per continuar acompanyant. Els bancs d’aliments han comptat amb la solidaritat ciutadana per fer front a l’increment sobtat de demanda. També s’han cercat i cedit espais a famílies que han patit violència de gènere. Un període dur del qual rescaten actituds resilients.

Atenció als més grans

Joel Cortés, president de la residència BetSan, que té una residència per a gent gran a Santa Coloma de Gramenet, reitera que la covid-19 ha afectat de forma severa l’activitat de les residències: “hem tingut la sort de comptar amb un equip directiu i un personal sanitari i mèdic excepcional, hem lluitat amb ànim davant d’una situació dramàtica que encaràvem amb precarietat de mitjans, estem contents perquè no hi ha hagut cap defunció per covid al nostre centre.”

La pressió social per les residències ha estat alta “a més de la manca de material, vam demanar ajuda als ciutadans, ens van cosir mascaretes, i donar impermeables en substitució de bates que ningú ens subministrava, estàvem al centre de l’opinió pública, els informatius s’obrien amb el nombre de morts a les residències, i això ens ha posat al peu dels cavalls.”

Cortés descriu com s’han organitzat: “La nostra residència té 65 places, i hem hagut de fer aïllament de persones, redistribuir els residents per plantes, prohibir visites de familiars, ser molt rigorosos amb les mesures de seguretat de l’entrada i sortida del personal sanitari… Hi ha una cosa que no es diu massa, i és el que representa aquest tipus de situació a la gent gran, els afecta profundament des del punt de vista emocional i psicològic. Quan has d’ingressar a un avi, en una situació normal, a un hospital, i s’hi està uns dies, després serà difícil que pugui tornar als hàbits i rutines de la residència, haurà perdut referents; és per això que durant el confinament hem parat molta atenció a aquest equilibri dèbil, a l’acompanyament emocional i psicològic” i continua “els hem mantingut en tot informats del que estava passant fora, i també hem generat activitats noves d’oci, una de les preferides ha estat el taller de cuina, per mantenir l’ànim… al mateix torn hem pogut disposar de tauletes amb les quals hem organitzat torns de videoconferències, sabem que no és el mateix que rebre visites de familiars, però si més no ha estat un consol.”

Cortés creu que aquesta crisi ha fet reflexionar sobre el que és El debat s’ha de fer, per a mi és una llar, un lloc on les persones grans van a viure, i encara que hàgim de ser molt curosos amb les mesures sanitàries, no podem respirar un ambient hospitalari.”

Juan Valentí, pastor i secretari de les esglésies evangèliques Fidadelfia a Catalunya, constata la importància del paper de les residències aquests dies, i també posa en relleu la tasca que han realitzat diverses comunitats a l’hora d’acompanyar les persones grans que es trobaven a casa. “Des de la nostra església hem estat molt pendents d’ells, ens hem ocupat de fer les compres, d’anar a la farmàcia, o d’acompanyar-los en les visites mèdiques.”

I és que, com bé esmenta Lydia González, coordinadora del ministeri social de l’església Unida de Terrassa, una de les realitats que ha posat en evidència aquest confinament és la vulnerabilitat que pateixen les persones que viuen soles “vull pensar que aquest serà un canvi que veurem a mig termini, es començaran a pensar polítiques socials per aquest col·lectiu.”

Infants i joves a casa

Escoles, Instituts, centres dedicats a la infància i la joventut van ser els primers a tancar, i seran els darrers en obrir. Això ha afectat l’activitat d’acompanyament escolar de l’església evangèlica Fidadelfia, dedicada en especial a la comunitat gitana, Valentí afirma que “el rol de les famílies ha estat fonamental per acompanyar els més petits a l’hora de fer les tasques escolars a casa, nosaltres no hem pogut obrir els centres des d’on fem reforç d’estudi, ni tampoc hem pogut organitzar altres activitats de lleure com excursions, només hem donat resposta a casos molt concrets.”

En una situació similar s’ha trobat Dèbora Rodríguez, directora del centre obert El Far, que explica com ha anat superant repte rere repte, segons la fase en la qual es trobava, conjuntament amb el seu equip. “Des que les escoles van tancar fins setmana santa, la tasca principal va ser coordinar tot el tema de les targetes que suplien les beques menjador, també mantenir-nos informats de noves ajudes que sortien per cobrir l’alimentació d’infants i joves com per exemple les ajudes pels berenars amb les anomenades targetes model SIS, o l’ajut extraordinari que va obrir el programa pro infància... hi havia famílies sense beca menjador, que van començar a necessitar aquesta ajuda perquè algun pare s’havia quedat sense feina, així que els primers dies vam estar focalitzats en això.”

Després de Setmana Santa l’equip del Far va observar com la majoria dels centres docents van començar a penjar deures i tasques a les pàgines web, i convocar els seus alumnes per videoconferència “però gairebé totes les famílies a qui atenem no tenien ordinadors, wifi, o fins i tot llar estable”, adverteix Rodríguez i apunta “així que el següent desafiament va ser com fer que aquests infants i joves poguessin seguir estudiant igual que els seus companys de classe... Vam aconseguir ordinadors, tauletes, llibretes, bolígrafs, veïns que van obrir els wifis, vam configurar tots els dispositius, vam explicar com funcionaven a les famílies i als nens... i així i tot, en alguns casos, hem hagut d’imprimir els deures i tasques proposades, donar-les en mà al nen, que el nen les fes i ens les retornés, i nosaltres després escanejar-les i enviar-les al mestre”.

L’escletxa digital ha quedat evidenciada, i com diu Rodríguez “aquestes també han estat realitats que s’han de tenir en compte, no pot ser que es pensi que sí o sí has de tenir aquests recursos informàtics i digitals per accedir a l’educació.”

I ara que s’acaba el curs “ens trobem amb el repte d’obrir els casals d’estiu, les mesures de seguretat són difícils de complir, i la mancança de recursos es fa notar, per posar un exemple els autocars poden anar amb la meitat de capacitat, i doncs haurem de contractar-ne el doble.”

Bancs d’aliments

Jonathan Navarro, coordinador del banc d’aliments Frater Nadal a Rubí, ens explica que “ja el 10 de març, avançant-nos al que prevèiem que passaria, vam redactar un protocol des del nostre Banc d’Aliments, en el document es demanava als voluntaris que es trobessin en franja de risc que s’abstinguessin de venir, això es va veure agreujat quan els joves que col·laboren amb nosaltres durant el seu currículum escolar van deixar d’assistir. De sobte ens trobàvem amb una situació on es disminuïa el nombre de voluntaris amb qui comptàvem, i on augmentava notablement el nombre de persones ateses. Al principi de març ateníem unes 120-40 famílies per setmana, i això crescut de forma exponencial en un 20, 40 i finalment 70 per cent”.

El perfil de persones que demanat lots a Frater Nadal ha canviat “abans la majoria eren famílies que es troben en una situació de pobresa gairebé crònica, i ara ha tornat tot un perfil que no vèiem des de la crisi de 2008-10, sobretot persones que s’han quedat sense feina en tancar algunes fàbriques a Rubí, o persones que treballen en el món de la restauració, o en economia submergida com l’atenció de persones grans a les cases, la neteja de domicilis, o el món de les obres”, descriu Navarro i continua “nosaltres rebem lots de part de la Unió Europea i del Banc d’Aliments, però hem hagut de comptar amb el suport de l’Ajuntament i la Xarxa Solidària d’Entitats de Rubí, la qual ha fet crides a la ciutadania, per poder aconseguir aliments suficients.”

Navarro destaca “la solidaritat que els ciutadans han mostrat pels uns i els altres; i la calma amb la qual les persones que venen al banc d’aliments han fet les fileres, respectant els metres, i les mesures de seguretat... de vegades hi ha petites picabaralles, i en aquesta ocasió tothom ha tingut un comportament exemplar, fent seves les normes que hem establert, tant és així, que els primers dies la policia rondava les nostres instal·lacions i ara ja no venen, han vist que està tot en ordre i amb tranquil·litat.”

Valentí explica que el banc d’aliments de l’església Fidadelfia també ha hagut de comptar amb l’ajuda dels feligresos “Mercabarna ens proporciona fruita i verdura, aliments frescos; i el Banc d’aliments de Barcelona ens proporciona aliments secs… aquestes donacions han pogut cobrir gran part de la demanda que hem rebut aquests dies, que ha estat completada per una quota quinzenal que fem des de l’església per aconseguir productes càrnics, i per les ofrenes dels feligresos amb les que també s’han fet compres de productes bàsics de neteja i higiene.”

Dutxes i roba

González lamenta que molta de l’activitat social de l’església UNIDA ha hagut d’aturar-se com el projecte MEFI que organitza activitats de lleure per a persones amb discapacitat intel·lectual, o el grup de costura per a dones immigrants; el que sí que han pogut mantenir obert és projecte d’Espai Familiar “Són famílies de Terrassa en situació de pobresa energètica, no poden assumir les factures de llum o aigua, i venen al nostre local a dutxar-se o rentar la roba, tenim també un petit espai que és com un menjador on els nens poden fer els deures o berenar, no hem tancat cap dia, sí que hem hagut de reduir el personal i només ha anat un de nosaltres a treballar complint totes les mesures de seguretat, i les famílies no s’han pogut trobar entre elles, cada família tenia uns horaris assignats.”

Navarro indica que durant aquest període, on hi ha hagut un canvi estacional, de la primavera a l’estiu, s’ha demanat roba per a nens i joves: “el rober que tenim a Rubí ha respost a demandes concretes, fent el pack de roba que necessitaven a partir de les donacions que hem rebut dels ciutadans, es nota que hem estat a casa i una de les coses que hem fet és ordre i neteja, perquè no han parat d’arribar bosses plenes de peces de roba, el que hem fet és quedar en un dia i hora concret amb la família que expressava tenir necessitat de roba, i li lliuràvem el lot ja preparat.”

Violència de gènere

Aquests dies s’ha registrat un nombre alt de denúncies de violència domèstica. González explica que han tingut famílies acollides a algunes de les seves instal·lacions, “dones i nens que pateixen violència a casa seva, hem ofert l’espai que l’Ajuntament de Terrassa necessitava per donar habitatge a aquestes situacions i a d’altres com persones desnonades o refugiades.”

Tal com comenta Rodríguez, qui des del centre Far ha detectat un cas, “és bastant complicat trobar una habitació disponible, durant una setmana uns coneguts van acollir a la dona i els seus fills, i finalment hem pogut trobar una habitació, en situació de confinament, i sense documents, els propietaris poden ser més temorosos.”

Actituds positives

Com expressa Navarro durant aquests dies hi ha hagut actituds positives, “això no fa que la situació on ens trobem es positivitzi en la seva totalitat, però sí que l’alleugereixen, per a mi és destacable com la ciutadania ha respost a les crides que hem anat fent, de necessitat d’aliments, de roba, de mascaretes”

A això Cortés afegeix que la pandèmia “ens ha fet obrir els ulls i reconèixer de forma absoluta a professions que potser ens passen desapercebudes en el nostre dia a dia com per exemple els geriatres d’una residència, el personal de neteja o els dependents dels supermercats.”

Tant Rodríguez com González confirmen que les xarxes d’entitat i de voluntariat han funcionat “els directors dels centres, les entitats que estàvem en contacte, hem compartit molts coneixements, tothom donava resposta a les dificultats i necessitats que qualsevol expressava; ens hem pogut comunicar fins i tot des de diversos punts geogràfics sense haver-nos de moure, via conferència, cosa que ha estat positiu pel fet no gastar diners per viatjar, i pel fet de no contaminar.”

I enmig de tot, Valentí recorda i felicita també a tot el cos de l’església, que han demostrat tenacitat a l’hora de continuar amb l’acció social i pastoral “hem estat ocupats, assistint i aprenent com funcionaven plataformes com Zoom, responent al telèfon, respectant el tancament de cultes, esperem que el dia 8 de juny ens puguem retrobar tots amb les nostres comunitats.”